El visionat “Yuki i Nina” de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot, plasma la bonica relació d’una nena i el seu avi. És un màgic conjunt de plans de tons freds, de games blavoses i verdes que transmet calidesa. La llum primaveral té una presència molt important. Mentre escoltem el cant dels ocells, els nens jugant, el so de les sabates sobre la gespa, l’avi explica un conte a la seva neta. Aquest sembla que romangui en els pensaments de la nena mentre torna a casa en cotxe, el pla de llum suau, càlida, grisenca, pampalluguejant, ilumina el seu rostre pensatiu i somnolent dins el cotxe.
El diàleg és poc present, destaca el relat del conte de l’avi i algunes paraules soltes al moment dels adeus. D’aquesta manera la nostra atenció es centre en les expressions de la cara i el llenguatge corporal que mostren els personatges, sobretot la nena. És aleshores quan es més fàcil intuïr les sensacions i emocions que aquesta pot estar sentint. El temps passa tranquil·lament, els plans no són gaire llargs. Ens envolta una sensació de pausa, poc moviment, tranquil·litat i seguretat que s’afegeix als sons suaus, alegres i rítmics que ens transporten a un ambient familiar, natural, on un si sent segur.
Què és el que passa a continuació? És la pregunta que a tots ens va estar rondant pel cap a l’acabar de veure el visionat. La necessitat d’imaginar un seguit de l’història ens va portar a pensar nosaltres mateixos possibles plans. Una proposta va ser el sopar en família, a la taula del menjador, on la nena continua distreta, pensant en el conte de l’avi. Una altra va ser l’arribada de la nena a casa, que, un cop a la seva habitació, escoltés el so de la mare al telèfon.
Per acabar va sortir la proposta en la que la nena es trobés a la seva habitació, amb una posta de sol a la finestra i la llum de la tauleta encesa il·lustrant la història explicada pel seu avi.
Alina Gené i Judit Grande
