07/04/2023
153 vistes
8 m’agrada
L’explosió d’una estrella és un esdeveniment dramàtic, però les restes que l’estrella deixa enrere poden ser encara més dramàtiques. Una nova imatge d’infraroig mitjà de la NASA Telescopi espacial James Webb ofereix un exemple impressionant. Mostra el romanent de supernova Cassiopeia A (Cas A), creat per una explosió estel·lar fa 340 anys.
La imatge mostra colors vius i estructures intricades que demanen ser examinades més de prop. Cas A és el romanent més jove conegut d’una estrella massiva que explota a la nostra galàxia, oferint als astrònoms l’oportunitat de realitzar estudis forenses estel·lars per entendre la mort de l’estrella.
Cassiopeia A és un prototípic reste de supernova que ha estat àmpliament estudiat per diversos observatoris terrestres i espacials. Les observacions de diverses longituds d’ona es poden combinar per proporcionar als científics una comprensió més completa de la resta.
Els colors sorprenents de la nova imatge Cas A, en què la llum infraroja es tradueix en longituds d’ona de llum visible, contenen una gran quantitat d’informació científica que els investigadors tot just comencen a esbrinar. A l’exterior de la bombolla, especialment a la part superior ia l’esquerra, hi ha cortines de material que apareixen de color taronja i vermell a causa de l’emissió de la pols càlida. Això marca on el material expulsat de l’estrella explotada s’enfonsa contra el gas circumstel·lar i la pols.
A l’interior d’aquesta closca exterior hi ha filaments tacats de color rosa brillant amb grumolls i nusos. Això representa el material de la pròpia estrella, que brilla a causa d’una barreja de diversos elements pesants, com ara oxigen, argó i neó, així com l’emissió de pols. El material estel·lar també es pot veure com uns filets més febles prop de l’interior de la cavitat.
Entre les preguntes de ciència que Cas A pot ajudar a respondre hi ha: D’on prové la pols còsmica? Les observacions han trobat que fins i tot les galàxies molt joves de l’univers primerenc estan plenes de quantitats massives de pols. És difícil explicar els orígens d’aquesta pols sense invocar supernoves, que arrosseguen grans quantitats d’elements pesants (els blocs de construcció de pols) a través de l’espai.
Tanmateix, les observacions existents de supernoves no han pogut explicar de manera concloent la quantitat de pols que veiem en aquelles galàxies primerenques. Mitjançant l’estudi de Cas A amb Webb, els astrònoms esperen obtenir una millor comprensió del seu contingut de pols, que pot ajudar a informar-nos sobre on es creen els blocs de construcció dels planetes i de nosaltres mateixos.
Les supernoves com la que va formar Cas A són crucials per a la vida tal com la coneixem. Escampen elements com el calci que trobem als nostres ossos i el ferro de la nostra sang per l’espai interestel·lar, sembrant noves generacions d’estrelles i planetes.
El romanent de Cas A abasta uns 10 anys llum i es troba a 11.000 anys llum de distància a la constel·lació de Cassiopea.
Més informació
Webb és el telescopi més gran i potent mai llançat a l’espai. En virtut d’un acord de col·laboració internacional, l’ESA va proporcionar el servei de llançament del telescopi, utilitzant el vehicle de llançament Ariane 5. Treballant amb socis, l’ESA va ser responsable del desenvolupament i la qualificació de les adaptacions d’Ariane 5 per a la missió Webb i de l’adquisició del servei de llançament per part d’Arianespace. L’ESA també va proporcionar l’espectrògraf de cavall de batalla NIRSpec i el 50% de l’instrument d’infraroig mitjà MIRIque va ser dissenyat i construït per un consorci d’instituts europeus finançats a nivell nacional (The MIRI European Consortium) en col·laboració amb JPL i la Universitat d’Arizona.
Webb és una associació internacional entre la NASA, l’ESA i l’Agència Espacial Canadenca (CSA).
Contacte:
Relacions amb els mitjans de l’ESA
media@esa.int
