Els poderosos Telescopi espacial James Webb de la NASA/ESA/CSA ha trobat un “país no descobert” inesperadament ric de galàxies primerenques que ha estat en gran part amagat fins ara.
Uns dies després d’iniciar oficialment les operacions científiques, Webb va impulsar els astrònoms a un regne de les primeres galàxies, abans amagades fora de l’abast de tots els altres telescopis. Webb està revelant ara un Univers molt ric on les primeres galàxies en formació semblen notablement diferents de les galàxies madures que ens envolten avui.
Els investigadors han trobat dues galàxies excepcionalment brillants que van existir aproximadament 300 i 400 milions d’anys després del Big Bang. La seva brillantor extrema és desconcertant per als astrònoms.
Les galàxies joves estan transformant el gas en estrelles tan ràpid com poden i semblen compactades en formes esfèriques o de disc molt més petites que la nostra galàxia Via Làctia. L’inici del naixement estel·lar pot haver estat només 100 milions d’anys després del Big Bang, que va passar fa 13.800 milions d’anys.
Dues de les galàxies més llunyanes vistes fins ara es capturen en aquestes imatges de Webb de les regions exteriors del gegant cúmul de galàxies Abell 2744. Les galàxies no es troben dins del cúmul, sinó molts milers de milions d’anys llum darrere d’ell.
La galàxia que apareix a la imatge de la part superior central s’extreu de la imatge de l’esquerra. Va existir només 450 milions d’anys després del Big Bang.
La galàxia que apareix a la imatge a la part inferior central s’extreu de la imatge de la dreta. Va existir 350 milions d’anys després del Big Bang.
Les dues galàxies es veuen molt a prop en el temps del Big Bang que va ocórrer fa 13.800 milions d’anys. Aquestes galàxies són petites en comparació amb la nostra Via Làctia, sent només un poc per cent de la seva mida, fins i tot la galàxia inesperadament allargada que es mostra a la imatge central superior.
Més informació sobre aquesta imatge
Webb és el telescopi més gran i potent mai llançat a l’espai. En virtut d’un acord de col·laboració internacional, l’ESA va proporcionar el servei de llançament del telescopi, utilitzant el vehicle de llançament Ariane 5. Treballant amb socis, l’ESA va ser responsable del desenvolupament i la qualificació de les adaptacions d’Ariane 5 per a la missió Webb i de l’adquisició del servei de llançament per part d’Arianespace. L’ESA també va proporcionar l’espectrògraf de cavall de batalla NIRSpec i el 50% de l’instrument d’infraroig mitjà MIRI, que va ser dissenyat i construït per un consorci d’instituts europeus finançats a nivell nacional (The MIRI European Consortium) en col·laboració amb JPL i la Universitat d’Arizona. Webb és una associació internacional entre la NASA, l’ESA i l’Agència Espacial Canadenca (CSA).
