30/05/2023
13 vistes
0 m’agrada
Interacció entre els plomalls de la lluna i el sistema d’anells de Saturn explorat amb Webb
Investigadors que utilitzen la NASA/ESA/CSA han detectat un plomall de vapor d’aigua de la lluna Enceladus de Saturn que abasta més de 9600 quilòmetres, prou llarg per estendre’s pel continent euroasiàtic des d’Irlanda fins al Japó. Telescopi espacial James Webb. No només és la primera vegada que s’observa una expulsió d’aigua a una distància tan àmplia, sinó que Webb també està donant als científics una visió directa, per primera vegada, de com aquesta emissió alimenta el subministrament d’aigua per a tot el sistema de Saturn i el seu anells.
Enceladus, un món oceànic d’uns quatre per cent de la mida de la Terra amb només 505 quilòmetres d’ample, és un dels objectius científics més emocionants del nostre Sistema Solar a la recerca de vida més enllà de la Terra. Entre l’escorça exterior gelada de la Lluna i el seu nucli rocós hi ha un dipòsit global d’aigua salada. Els volcans semblants a guèisers expulsen raigs de partícules de gel, vapor d’aigua i productes químics orgànics de les escletxes de la superfície de la lluna anomenades informalment “ralles de tigre”.
Anteriorment, els observatoris havien cartografiat jets de centenars de quilòmetres de llarg des de la superfície de la lluna, però l’exquisida sensibilitat de Webb revela una nova història.
La longitud del plomall no va ser l’única característica que va intrigar els investigadors. La velocitat a la qual surt el vapor d’aigua, uns 300 litres per segon, també és especialment impressionant. Amb aquest ritme, podríeu omplir una piscina de mida olímpica en només un parell d’hores. En comparació, fer-ho amb una mànega de jardí a la Terra trigaria més de 2 setmanes.
El NASA/ESA/ASI Cassini La missió va passar més d’una dècada explorant el sistema saturnià, i no només va fer imatges dels plomalls d’Enceladus per primera vegada, sinó que va volar directament a través d’ells i va provar de què estaven fets. Si bé la posició de Cassini dins del sistema saturnià va proporcionar informació inestimable sobre aquesta lluna llunyana, la visió única de Webb des del Sol-Terra Punt de Lagrange 2a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, juntament amb la notable sensibilitat de la seva Unitat de Camp Integral a bord del NIRSpec (Espectrògraf d’infrarojos propers) Instrument, ofereix un nou context.
Les observacions de Webb demostren directament com els plomalls de vapor d’aigua de la Lluna alimenten el torus, un bunyol d’aigua difusa que es troba col·locat amb l’anell E de Saturn. Mitjançant l’anàlisi de les dades de Webb, els astrònoms han determinat que aproximadament el 30 per cent de l’aigua es queda dins d’aquest torus i l’altre 70 per cent s’escapa per subministrar aigua a la resta del sistema saturnià.
En els propers anys, Webb servirà com a eina principal per observar la lluna oceànica Enceladus, i els descobriments de Webb ajudaran a informar les futures missions de satèl·lits del Sistema Solar que buscaran explorar la profunditat de l’oceà subsuperficial, el gruix de l’escorça de gel i més.
A partir dels descobriments fets per Webb, així com dels fets per l’explorador de llunes gelades de Júpiter de l’ESA (Suc), l’ESA té previst apropar-se encara més a les llunes gelades de Júpiter i Saturn amb futures missionsper buscar possibles biosignatures.
Les observacions de Webb d’Enceladus es van completar sota el programa d’observació de temps garantit (GTO) 1250. L’objectiu inicial d’aquest programa és demostrar les capacitats de Webb en una àrea concreta de la ciència i preparar l’escenari per a futurs estudis.
Els resultats de l’equip van ser acceptats recentment per a la seva publicació el 17 de maig a Nature Astronomy. Hi ha disponible una preimpressió aquí.
Més informació
Webb és el telescopi més gran i potent mai llançat a l’espai. En virtut d’un acord de col·laboració internacional, l’ESA va proporcionar el servei de llançament del telescopi, utilitzant el vehicle de llançament Ariane 5. Treballant amb socis, l’ESA va ser responsable del desenvolupament i la qualificació de les adaptacions d’Ariane 5 per a la missió Webb i de l’adquisició del servei de llançament per part d’Arianespace. L’ESA també va proporcionar l’espectrògraf de cavall de batalla NIRSpec i el 50% de l’instrument d’infraroig mitjà MIRI, que va ser dissenyat i construït per un consorci d’instituts europeus finançats a nivell nacional (The MIRI European Consortium) en col·laboració amb JPL i la Universitat d’Arizona.
Webb és una associació internacional entre la NASA, l’ESA i l’Agència Espacial Canadenca (CSA).
Contacte:
Relacions amb els mitjans de l’ESA
media@esa.int
