16/11/2022
1313 vistes
27 m’agrada
El Telescopi espacial James Webb de la NASA/ESA/CSA ha revelat les característiques abans ocultes de la protoestrella dins del núvol fosc L1527 amb la seva càmera d’infrarojos propers (NIRCam), proporcionant informació sobre la formació d’una nova estrella. Aquests núvols brillants dins de la regió de formació estel·lar de Taure només són visibles en llum infraroja, el que el converteix en un objectiu ideal per a Webb.
La pròpia protoestrella està oculta a la vista dins del “coll” d’aquesta forma de rellotge de sorra. Un disc protoplanetari de vora es veu com una línia fosca al mig del coll. La llum de la protoestrella es filtra per sobre i per sota d’aquest disc, il·luminant cavitats dins del gas i la pols circumdants.
Les característiques més freqüents de la regió, els núvols blaus i taronges, perfilen cavitats creades a mesura que el material s’allunya de la protoestrella i xoca amb la matèria circumdant. Els colors en si es deuen a les capes de pols entre Webb i els núvols. Les zones blaves són on la pols és més fina. Com més gruixuda sigui la capa de pols, menys la llum blava pot escapar, creant butxaques de color taronja.
Webb també revela filaments d’hidrogen molecular que han estat impactats quan la protoestrella expulsa material lluny d’ella. Els xocs i les turbulències inhibeixen la formació de noves estrelles, que d’altra manera es formarien al núvol. Com a resultat, la protoestrella domina l’espai, prenent gran part del material per si mateix.
Malgrat el caos que està causant L1527, només té uns 100.000 anys, un cos relativament jove. Donada la seva edat i la seva brillantor en llum infraroja llunyana, L1527 es considera una protoestrella de classe 0, l’etapa més primerenca de formació estel·lar. Protoestrelles com aquestes, que encara es troben en un núvol fosc de pols i gas, tenen un llarg camí per recórrer abans que es converteixin en estrelles de ple dret. L1527 encara no genera la seva pròpia energia mitjançant la fusió nuclear d’hidrogen, una característica essencial de les estrelles. La seva forma, encara que majoritàriament esfèrica, també és inestable, prenent la forma d’un petit grup de gas calent i inflat entre el 20% i el 40% de la massa del nostre Sol.
A mesura que una protoestrella continua acumulant massa, el seu nucli es comprimeix gradualment i s’acosta a la fusió nuclear estable. L’escena que es mostra en aquesta imatge revela que L1527 està fent exactament això. El núvol molecular que l’envolta està format per pols i gas densos que s’estan arrossegant cap al centre, on resideix la protoestrella. A mesura que el material cau, gira en espiral al voltant del centre. Això crea un disc dens de material, conegut com a disc d’acreció, que alimenta material a la protoestrella. A mesura que guanya més massa i es comprimeix encara més, la temperatura del seu nucli augmentarà, arribant finalment al llindar perquè comenci la fusió nuclear.
El disc, vist a la imatge com una banda fosca davant del centre brillant, té aproximadament la mida del nostre Sistema Solar. Donada la densitat, no és estrany que gran part d’aquest material s’agrupi: els inicis dels planetes. En última instància, aquesta vista de L1527 ofereix una finestra sobre com eren el nostre Sol i Sistema Solar en la seva infància.
Més informació
Webb és el telescopi més gran i potent mai llançat a l’espai. En virtut d’un acord de col·laboració internacional, l’ESA va proporcionar el servei de llançament del telescopi, utilitzant el vehicle de llançament Ariane 5. Treballant amb socis, l’ESA va ser responsable del desenvolupament i la qualificació de les adaptacions d’Ariane 5 per a la missió Webb i de l’adquisició del servei de llançament per part d’Arianespace. L’ESA també va proporcionar l’espectrògraf de cavall de batalla NIRSpec i el 50% de l’instrument d’infraroig mitjà MIRI, que va ser dissenyat i construït per un consorci d’instituts europeus finançats a nivell nacional (The MIRI European Consortium) en col·laboració amb JPL i la Universitat d’Arizona.
Webb és una associació internacional entre la NASA, l’ESA i l’Agència Espacial Canadenca (CSA).
