[cat] En els darrers anys, les TIC han agafat una gran rellevància dintre del nostre
entorn, i en conseqüència també han agafat cada cop més rellevància dintre del
món educatiu. En aquest context, el món educatiu ha de ser capaç de donar
resposta a les necessitats dels seus estudiants proporcionant-los eines de
qualitat per tal de seguir progressant en aquest camp.
Segons la llei de Moore [1], la capacitat d’encoblament de transistors dintre d’un
processador es duplica cada dos anys. Aquesta llei s’ha complert des de la seva
formulació l’any 1965 fins a dia d’avui. Es per aquest motiu, que les prestacions
que ofereixen les TIC són cada cop més elevades, provocant una contínua
obsolescència en productes relativament nous.
Les prestacions de les eines TIC que el sistema educatiu pot oferir als seus
estudiants són limitades, és per això que cal trobar la forma de que tot i que les
eines de que es disposen quedin obsoletes, l’aprenentatge que adquireixen els
estudiants no es vegi afectat. Durant aquest treball es proposa una metodologia
basada en la simulació i la virtualització, de tal forma que els estudiants siguin
capaços d’adquirir un major aprenentatge sobre els fonaments de les TIC més
enllà de les eines de les quals disposen.
La virtualització és la creació de programari que representa un recurs tecnològic,
mentre que la simulació és l’ús de models o d’entorns virtuals on l’estudiant pot
dur a terme activitats per tal d’estudiar-ne el resultat final.
