Lluís Galbany, Claudia Gutiérrez i Tomás E. Müller-Bravo, investigadors de l’IEEC a l’ICE-CSIC, van contribuir a la recerca com a part d’ePESSTO+ (extended Public ESO Spectroscopic Survey of Transient Objects). Aquesta col·laboració va començar el 2019 i cerca explorar noves poblacions d’esdeveniments transitoris.
Anna YQ Hoprofessora adjunta d’astronomia al Col·legi de Ciències i Arts, és la primera autora de l’estudi. Va ajudar a caracteritzar el ‘diable de Tasmània’ i els resultants polsos de llum observats aproximadament a mil milions d’anys llum de la Terra. «No creiem que res més pugui provocar aquest tipus de fulguració. Això posa fi a anys de debat sobre què impulsa aquest tipus d’explosió i revela un mètode inusualment directe per estudiar l’activitat dels cadàvers estel·lars», afirma.
Ella va escriure el programari que va alertar de l’esdeveniment el setembre del 2022, mentre analitzava mig milió de canvis, o esdeveniments transitoris, detectats diàriament a través d’un cartografiat de tot el cel realitzat pel telescopi Zwicky Transient Facility, amb seu a Califòrnia, EUA. Durant una supervisió rutinària de l’explosió, que s’estava esvaint, el desembre del 2022 l’equip va descobrir que una de les imatges analitzades va registrar llum, seguida d’un pic de brillantor intensa al quadre central que va desaparèixer ràpidament.
«Ningú sabia realment què dir», recorda Ho. «No havíem vist mai res així -una cosa tan ràpida i amb una brillantor tan forta com l’explosió original mesos després- en cap supernova o FBOT. No ho havíem vist mai en astronomia, punt».
«Trobar i caracteritzar LFBOTs és un desafiament per la seva naturalesa: són objectes que evolucionen molt ràpidament. Perdem informació important sobre els mecanismes d’explosió i la física si esperem uns dies per coordinar les observacions. Per tant, hem d’activar les observacions quan hi hagi un bon candidat», explica Claudia Gutiérrez. «Malgrat els nostres esforços, hem detectat al voltant d’una dotzena de LFBOTs, dels quals només sis proporcionen algunes pistes sobre aquesta nova classe d’esdeveniments. D’ells, només un, el ‘diable de Tasmània’, mostra aquestes fulguracions sense precedents», afegeix.
Per investigar més a fons aquesta brillantor, l’equip va involucrar companys que van contribuir amb observacions de més de deu telescopis, entre ells un equipat amb una càmera d’alta velocitat. L’equip va revisar dades anteriors i va treballar per descartar altres fonts de llum possibles. La seva anàlisi finalment va confirmar almenys 14 polsos de llum irregulars durant un període de 120 dies, cosa que probablement sigui només una fracció del nombre total, segons Ho.
