Última Milla, un documental sobre l’especulació amb la infraestructura d’Internet

La infraestructura d’internet no es veu com un dret sinó com un recurs amb què especular. El documental ‘Última Milla’, de Hans de Dalmau, ho posa en evidència amb la col·laboració de Guifi·net, l’associació Expansió de la Xarxa Oberta (eXO), Som Connexió, Ens toquen la fibra.

Ho fa a través de la història de superació de la Xarxa GRETA, que ha aconseguit desplegar la fibra òptica, per ara, fins a Ascó, i que preveu arribar a Flix, Vinebre i la Torre de l’Espanyol, fent arribar així la connectivitat a zones rurals oblidades per les operadores convencionals.

Sense sentit

El film aborda diverses dimensions d’aquests cables que permeten que ara mateix, des de qualsevol lloc del món, estigueu llegint això. I és que la idea conceptual del núvol que envolta internet és estratègica. “Té implicacions que et prohibeixen entrar a analitzar la part política. A qui truco per preguntar com opera internet? (…) No hi ha núvol, és semblant a un entramat elèctric”, explica Efraín Foglia, voluntari de Guifi·net.

Malgrat això, i segons l’explicació didàctica, té forma de cables gruixuts que travessen fronteres i oceans i que connecten xarxes de tot el món. Per una banda, hi ha les troncals, una mena d’autopistes de fibra òptica, i per altra, l’darrera milla, el desplegament que connecta la troncal amb els diferents municipis.

Com que qualsevol operadora pot desplegar xarxa en comptes de compartir-la i no hi ha regulació, lluiten per les zones més poblades i, per tant, més rendibles, on és habitual veure desplegaments fins a triplicats en els mateixos habitatges. Això fa que tingui un cost més elevat i que es malbaratin recursos de forma ineficient. En canvi, les zones rurals queden abandonades.

“No necessitem tres carreteres en un lloc i cap en una altra. És una barbaritat. En telecomunicacions s’està produint amb tota normalitat. (…) No té cap sentit comú”, assenyala el president de Guifi·net, Ramon Roca.

Connectar per repoblar

Les Terres de l’Ebre han perdut el 4,8% de la població en els últims 10 anys. La falta de connectivitat agreuja el despoblament, impedeix el teletreball i genera desigualtats entre la població vulnerant drets com el dret a la informació i a l’educació. Va ser per poder tornar al poble, a Flix, que Ferran Reyes va posar en marxa la plataforma Ens toquen la fibra.

Com ell, alguns consistoris han picat portes per utilitzar les troncals existents, propietat de les grans operadores, que les lloguen a preus desorbitats, per desplegar la fibra a la població.

Les troncals són privades, però n’hi ha una que està finançada amb diners públics. Es tracta d’un dels intents de la Generalitat per aconseguir revertir aquesta situació: l’XFOCAT, un contracte que es va adjudicar a Telefónica i que va fer arribar la fibra als municipis, però només als ajuntaments, escoles i jutjats de pau. El preu d’aquesta tampoc és assumible per la plataforma ni pels ajuntaments de municipis petits. Reyes ho qualifica, fins i tot, de “malversació de diners públics”.

Davant d’això, la plataforma decideix construir el seu propi projecte, la Xarxa GRETA, per fer arribar la fibra a la Ribera d’Ebre, les Garrigues jo la terra alta, des de la troncal de la Fundació Guifi·net, una xarxa de telecomunicacions de comuns oberta i neutral que va néixer a partir d’una xarxa de radioenllaços autoconstruïts entre un grapat de cases aïllades, i que ara ja connecta 60.000 llars de la península.

La Fundació pica la cresta a les operadores i demostra que és rendible connectar zones rurals: “Si nosaltres hem sigut capaços de connectar cases de pagès, què no podrà fer un operador com Telefónica?”.