Havia de passar més aviat que tard. El confinament i la inestabilitat econòmica i laboral que ens acompanya des de principis del 2020 ha donat lloc a noves modalitats d’estafes de baixa intensitat al món de la formació, basats la majoria en promeses de llibertat financera amb poc esforç. Reclams com ‘sigues el teu propi jefe’, ‘descobreix la professió de futur amb demanda assegurada’ i ‘canvia la teva vida: sigues nòmada digital’ surten per tot Internet des de l’any passat, principalment en espais publicitaris pagats i en centenars de webs i vídeos de baix cost creats pels mateixos damnificats, que inunden buscadors i YouTube.
I el fenomen ja ha arribat a Andorra.
Aquest negoci, de característiques sectàries (les tècniques de pertinença al grup per aïllar les víctimes dels crítics són les habituals en sectes religioses), porta com a eix principal la idea que no cal estudiar una carrera (ni esforçar-se gaire, de fet) per esdevenir un professional d’èxit a Internet, tenint com a públic objectiu principalment persones sense formació superior o de difícil inserció laboral, víctimes fàcils de promeses d’aquesta mena.
“Quin és el negoci? Normalment, una primera oferta de formació gratuïta de pocs dies, llur penetració es fonamenta en continguts 100% motivacionals, que finalment porta a la venda del producte real: cursos sense cap tipus de valor tècnic professional, amb preus que poden arribar als 4.800 euros amb finançaments molt agressius”
Quin és el negoci? Normalment, una primera oferta de formació gratuïta de pocs dies, llur penetració es fonamenta en continguts 100% motivacionals, que finalment porta a la venda del producte real: cursos sense cap tipus de valor tècnic professional, amb preus que poden arribar als 4.800 euros amb finançaments molt agressius. Però no tot acaba en el preu amagat i en la venda motivacional: aquest negoci presenta situacions tan absurdes com garantir que en acabar el curs els alumnes tindran un client… que és el mateix ‘institut’, que comissiona a l’alumne la venda de nous cursos a nous clients, sense percebre cap salari. Per entendre el grau de bogeria al que arriben aquests nous ‘venedors d’enciclopèdies’, molts d’ells arriben a fer-se fotos i vídeos a cases i cotxes de luxe llogats específicament per això, tècnica surrealista que expliquen als mateixos cursos, per penjar-lo a les xarxes socials i així poder vendre un hipotètic èxit econòmic i captar, així, nous candidats per continuar el negoci, ja que sent estructures piramidals l’objectiu finalment no és ‘la nova professió’, sinó que nous incauts entrin al sistema comprant un i un altre cop el producte-ham: el curs.
Aquests negocis-miracle segurament ja han passat per les pantalles de tots els lectors i es diuen ‘traffickers’ digitals, experts en ‘trading’ i ‘dropshippers’, pseudo noves professions que ja han arruïnat a moltes persones. I l’estafa ha arribat a Andorra al punt tal que a un mitjà nacional ja li van fer una entrevista a un d’aquests ‘professionals’ a la seva portada, personatge que a la seva web surt en fotos amb un dels principals denunciats per estafa a Espanya d’aquests ‘instituts’, deixant de banda la detenció al gener al nostre país del responsable d’unes formacions de ‘trading’. Però n’hi ha més…
És el costat fosc de la gairebé lliure difusió de continguts a Internet, estafes que és fàcil evitar fent cadascú la part que li toca: l’administració controlant l’existència d’aquestes ‘ofertes’, i perseguint-les, i els usuaris, simplement, tornant a la vella dita: ‘no hi ha duros a quatre pessetes’.
