tic tac |  blocjavier


Monotonia del temps
monocromia del foc.

Aquesta darrera penúria
inclement cecellada.

Les paveses ploraneres
només espera i dolor.

Que làudan insensat és
rememorar el que és eteri.

Després del fred vindrà
un folgat silenci.

Autor: Javier Solé

Il·lustració: Jozef Israels, “quan et fas vell” (1880)

La figura d’una dona gran davant de la llar, un símbol de dolor, solitud, dificultat, misèria, domina l’escena, caracteritzada per un rellotge de pèndol rústic a la paret i un petit foc cremant dins una gran xemeneia de pedra. El con d’ombra projectat per la dona gran s’estén sobre el pis irregular de l’habitació. La llum plou des de dalt, il·luminant els auriculars de lona blanca de l’anciana i les mans, inflades i deformades per artrosi. La paleta es compon de pues marrons i vermelloses, amb alguns tocs de blanc. El cos de la dona, doblegat sobre ell mateix, desapareix sota una gran capa de llana, descolorida i llisa, mentre que la cara roman indesxifrable, a l’ombra. La trama d’aquesta escena és una composició de pinzellades fines preliminars, a prop de l’altra. La tècnica utilitzada és dibuixar primer una composició, amb pinzellades amples i després emplenar-la, gradualment, combinant traços de color, curts. Petits tocs de llum Colpeja l’escena, emfatitzant els contorns de la figura de la dona, la cadira de peluix, el rellotge a la part. L’anciana és escollida per representar la condició miserable d’una vellesa sofrint i solitària.

Per raons de salut, Jozef Israëls s’havia mudat durant uns mesos al llogaret de Zandvoort, no lluny de Haarlem, on va entrar en contacte amb un entorn, nou per a ell, d’humils pescadors. Va retratar, de manera realista i commovedora, la vida quotidiana dels ancians, dels camperols, portats a casa seva o als seus llocs de treball. El resultat d’aquesta sensibilitat envers les classes socials més desheretades són pintures com el naufragi, el menjar frugal, a la tomba de la mare, al paviment i quan envelleixes. En aquestes obres podem sentir el curós estudi de les pintures de Rembrandt.

Aquesta entrada es va publicar el dimecres, 3 de novembre de 2021 a les 8:22 i està arxivada a Pintures, Racó poètic. Podeu seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de RSS 2.0 alimentar. Actualment les respostes estan tancades, però podeu fer-ho trackback des del teu propi lloc.



Publicació original

tic tac | blocjavier
A %d bloguers els agrada això: