La pantalla de color verd. Aquell soroll i puntets negres…El meu primer ordinador el van comprar mons pares. No poques disputes tenia amb els meus germans per veure a qui li tocava. Quan el tenia per mi aprofitava per jugar al tennis i reproduir el que ens ensenyaven a l’assignatura d’informàtica (5 print, 10 print, imput…) Qui em diria a mi que, anys després d’aquell ON, tindria l’oportunitat i la responsabilitat de treballar per millorar la relació de la ciutadania amb l’administració a través del que anomenem les TIC, les Tecnologies de la Informació i Comunicació, des de la Diputació però també com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament del meu poble, Vilalba dels Arcs.
Avui dia és impossible fer OFF i imaginar-nos el nostre dia a dia sense la tecnologia o Internet. Tenim presents les TIC a la medicina, l’educació, el turisme, l’oci i la vida social…També a l’agricultura, l’alimentació o el benestar. En el nostre lloc de feina. I en la nostra relació com a ciutadans amb l’administració, especialment en el darrer any i arran de la pandèmia, quan ens hem familiaritzat amb termes com el teletreball, la carpeta ciutadana o el registre electrònic i la signatura electrònica (dels feixucs que poden ser alguns dels tràmits en podem parlar en un altre article…i no sempre el problema és la informàtica).
A tota hora estem connectats. Això si, no en igualtat de condicions. Alguns, més aviat, sembla que estem desconnectats. La pandèmia ha posat llum al paper que han de jugar les TIC per afavorir el repoblament rural. És indispensable que els que vivim a les zones rurals tinguem les mateixes oportunitats que els que viuen a grans ciutats. Per tenir un futur a casa nostra però també per atreure nous habitants. Des de l’administració, tant en l’àmbit local com supramunicipal, batallem i batallem. Com ja sabeu, estem avançant en el desplegament de la fibra òptica arreu de la demarcació perquè sigui possible la connexió a tots els municipis i que puguin comptar amb un servei, a hores d’ara, imprescindible per treballar i estudiar i, en definitiva, eliminar la bretxa digital.
Ara bé, també cal dir-ho (i permeteu-me el parèntesi): els pobles no deixem de ser clients i d’estar en mans de les operadores, que són les que han de fer arribar la fibra a cadascuna de les nostres cases. I quan anem a trucar-los a la porta per saber quan tindrem aquest servei -que, en alguns casos, l’esperem des del 2018- ens diuen que cap a finals del 2023. Clar que entenem que és car estendre la fibra als municipis. Però que no es cara també la llum o l’aigua? Si, tenim connexió ADSL, però pagant més i amb una lentitud que ni quan anàvem amb carro. Mereixem el mateix tracte.
Ja ho veieu, les TIC ja no són un valor afegit, són un valor necessari. Per això, cal apostar-hi fort. I tenir paciència…res va més de pressa que la tecnologia i, al mateix temps, tan lent. També cal valorar i respectar un sector que, com molts altres i fora d’etiquetes que sovint porten, treballa 24 hores al dia 365 dies l’any, i molts cops a l’ombra (fins que ens cau Internet). Des de les nostres administracions públiques, el conjunt de servidors públics seguirem treballant per oferir agilitat i innovació a la nostra ciutadania. Ho hem demostrat en el darrer any. En el cas de la Diputació, per exemple, oferim assessorament tecnològic municipal, sistemes, infraestructures, comunicacions, governança, i fins a 127 aplicacions! Treballem vetllant per la ciberseguretat de les administracions, per fer possible el dia a dia, les reunions de treball a distància i agilitzar els tràmits, més enllà de les xarxes socials o signatures electròniques. Tot això també són TIC. Ara, també col·laborem amb les àrees 5G del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i hem presentat projectes per aconseguir fons dels Next Generation per seguir millorant l’administració local. Tasques, dia a dia i gota a gota, moltes vegades invisibles però imprescindibles i necessàries. No li podem donar l’OFF a la tecnologia.
