SISTEMA POLÍTIC D’ESTATS UNITS
Des de 1787, cada segon dimarts de la primera setmana completa del mes de
novembre, cada 4 anys els americans han de votar per escollir el nou president.
Naixement dels Estats Units
La guerra d’independència fem referencia a la independència dels colons que van avenir
d’Europa al nou món dels Estats Units. Hi ha un factor molt important per entendre el
que són els Estats Units avui dia.
En el segle XVI es produeixen moviments migratoris cap els Estats Units. Els emigrants
eren pobres, gent perseguida per les seves conviccions religioses (Del XVI al XVIII hi
havia conflictes forts de religions que va portar que molt cristians haguessin de marxar),
gent que marxava perquè era perseguida políticament, etc. Tots els emigrants van anar
a diferents colònies que creava l’imperi britànic. La part nord-est va ser colonitzada per
l’imperi britànic. Va establir 13 colònies.
En 100 anys van desenvolupar certa economia i riquesa. Aquestes 13 colònies es van
revoltar contra l’imperi britànic per qüestions econòmiques. El 1776 es produeix la
revolta de les 13 colònies i al 77 hi ha la independència. Neix una confederació de cada
colònia que pràcticament eren independent cadascuna.
Es produeix el primer intent modern de democràcia. Es va decidir que entre els homes
farien una carta institucional que després seria votada. Les constitucions de cada
colònia va ser molt importants. El 1787 constitució de la república federal dels Estats
Units. Tenen la mateix constitució des de 1787, l’estructura de govern és la mateixa.
Es va aprovar la constitució ( Convenció de Filadèlfia ) i guanyen els partidaris del
federalisme. Aquells que defenien una acció conjunts en tres àrees (defensa, política
estrangera, política monetària). Per això van passar de la confederació a la federació en
10 anys.
Un dels sectors en el creixement econòmic va ser esclavitud. A partir del segle XVI
es produeix un moviment de població africana que era extreta i posada en vaixells i
enviades a Amèrica del Nord i Sud com esclaus (força de treball sense cost). Van ser
claus en la producció agrícoles i van fer els Estats Units com una gran potència agrícola.
L’esclavitud està en la fundació americana, Per Lincoln va ser abolida en la Guerra Civil Americana (dels confederats – volien altre com la confederació, independent entre
estats i volien esclavitud. Eren colònies del sud agrícoles. Els federats volien estructura
federal i eren del nord).
Primera esmena de la convenció americana (Bill of Rights – declaració de drets). Era un
pacte en el qual s’acceptava major concentració del poder a Washington.
Alguns drets eren:
§ Dret portar la pistola, dret a l’autodefensa.
§ No es podrà fer cap llei que pugui limitar la llibertat d’informació i
expressió à la llibertat de premsa és quasi il·limitada, no hi ha limitacions a la
llibertat de premsa. Ni mentir es prohibeix casi. La propaganda política no té cap
restricció (això a Europa és impensable – la persona que té més diners es pot
adreçar amb més força a la gent)
§ El poder polític no pot posar cap restricció a cap religió
Institucions de la Convenció de Filadèlfia. La constitució defineix 3 branques del sistema
polític americà:
– LEGISLATIU – És el Congrés Americà. Té dues cambres:
- La Cambra de Legislatius – escollits pel poble en districtes
unipersonals per majoria simple. Vol dir que per exemple: siguin tanta
gent i tants districtes i cada un té un numero x de votants. I cada districtes
escull un. Això provoca un gran bipartidisme. (hi ha 435 diputats que
cada dos anys han de passar per eleccions).
2. El SENAT – La cambra més important. A diferencia dels altres
només hi ha 100 senadors (2 per cada Estat). És el lloc de la gran
experiència política. Són escollits cada 6 anys per terços. Del 100
senadors només es renovarà un terç aquest any. El president del senat
és el vicepresident dels Estats Units.
- EXECUTIU – és el que té més força. Per això sovint es parla que el model
americà és un model de democràcia presidencialista (Prima el pes de l’
president).
El president de l’executiu en aquests models, és el cap de l’estat i el cap de
l’executiu. En una cols persona agrupa el poder militar, el gestió de
l’administració. És un president escollit directament pels ciutadans. Un president
no pot ser cessat per un Congrés. Si ha comés algo il·legal però té majoria
reforçada de dos terços pot impedir la destitució. En aquests models el poder
cau en el president
Els models parlamentaris (Espanya) el pes esta en al cap de l’executiu (Pedro)
i no el cap d’Estat que és el rei (té un pes simbòlic).
El poder executiu té el control de l’exercir, dirigeix l’administració.
- JUDICIAL – Cada Estat té legislacions molt diferents però tots tenen el seu
poder Judicial. El principi de la Estat de Dret és molt present en el democràcia
americana. A la cúpula del Poder Judicial es troba la Tribunal Suprem (són la
última cambra en la que es fa la interpretació de la Constitució americana, per
això els 9 de la Cort Suprema són tant importants).
Persona nascuda estats units, major 18 anys i que estigui registrada en el col·legi
electoral. No hi ha una administració electoral federal de tots els Estats Unit. Les
administracions són d’estat per estat i no en tots és igual.
Els Estats Units hi ha dos grans partits polítics (bipartidisme). Al ser un país tan gran té
dos grans partits que representen dues comunitats ideològiques estanques. Són dues
interpretacions diferents del que representa el país.
§ Republicans à (Trump) vermell, tradicional, conservadors, religiosa,
ultraliberal. La seva visió del país on l’Estat té un paper menor, un estat que ha
de garantir els drets, propietats, la seva seguretat (especialment dins i fora). Millor
que l’estat no s’hi posa i que no reguli el mercat.
Té molta força en el centre i el sud (zones poc poblades).
§ Demòcrates à (Biden) partit de les minories, dels treballadors. Tot i ser liberal
defensa que l’estat té un paper una mica més actiu en la defensa de la justícia
social, l’estat a d’intervenir en les desigualtats, les escoles públiques, despesa de
l’estat en els servies de cohesió social. No defensa en ús privat de les armes.
Són dues interpretacions del que són els Estats Units. Són dos partits molt plurals en el
seu interior i són els punts de referència dels polítics americans
S’escull a traves d’un procés de cancus i primàries que acaben en una convenció
nacional que votarà el seu candidat. En alguns estat petits es fan assembles dels afiliats
que a mà alçada voten les preferències pels seus candidats. Les primàries es fan mig
any de les eleccions, els votants de cada partit estan convocats per les administracions
locals de cada estat per votar el millor candidat.
el superdimarts( es a dir voten per el candidat q es presenta a les eleccions com
a repu o demo ) , en molts estats es fan les eleccions primàries i el que guanya és el
candidat a les eleccions. A la convenció també es vota el tiquet electoral, el predient
decideix qui l’acompanya (vicepresident).
Primer s’escull a les primàries els candidats del do partits i després es fa la votació fets
ahir. Es vota de manera indirecta a través del vot popular. Voten col·legi electoral format
per electors que representen la seva població. Per exemple, Califòrnia té 55 electors.
Què ha passat en les eleccions del 3 de novembre de 2020?
Cada Estat té el seu sistema electoral, de comptabilitat electoral. Molt d’ells per tradició
i d’altres més modernitzat. La gran majoria permeten el vot per correu i el que ha passat
quasi 90 milions de vots han estat fets abans del dia de les eleccions o per correu. Per
això, alguna encara no han pogut acabar de comptar el vot per correu. Per exemple:
Califòrnia ha guanyat en Biden (demòcrates). Tot i això encara no han acabat tot el
recompte però com que la diferencia és molt gran, és 100% segur que serà demòcrata.
El tema són els estat que poden canviar que són que per desenes de mil de vots poden
anar cap a un candidat o cap a un altre. Aquests moments falten pocs estats per decidir
i el que passa és que hi ha hagut tan vot per correu que no es pot assegurar per
l’ajustament dels resultats.
Les enquestes s’han equivocat i passa perquè normalment els votants de centre drets
