Després de l’agressió russa contra Ucraïna, el director general de l’ESA ha iniciat una revisió exhaustiva de totes les activitats que es duen a terme actualment en cooperació amb Rússia i Ucraïna. L’objectiu és determinar les possibles conseqüències d’aquest nou context geopolític per als programes i activitats de l’ESA i crear una infraestructura espacial més resistent i robusta per a Europa.
El Consell de l’ESA del 13 d’abril va reconèixer les conclusions següents i va prendre les decisions següents.
L’ESA interromprà les activitats de cooperació amb Rússia als Luna-25, -26 i -27. Igual que amb ExoMars, l’agressió russa contra Ucraïna i les sancions consegüents posades en marxa representen un canvi fonamental de circumstàncies i fan impossible que l’ESA implementi la cooperació lunar prevista. Tanmateix, la ciència i la tecnologia de l’ESA per a aquestes missions segueixen sent de vital importància. Ja s’ha assegurat una segona oportunitat de vol a bord d’una missió de serveis de càrrega útil lunar comercial (CLPS) dirigida per la NASA per al paquet d’anàlisi lunar i simulació lunar PROSPECT (originalment previst per al Luna-27). Una oportunitat de vol alternativa per provar la càmera de navegació de l’ESA coneguda com a PILOT-D (originalment prevista per a Luna-25) ja s’està adquirint a un proveïdor de serveis comercials.
Mentrestant, ja s’està definint un camí a seguir per a la tecnologia PILOT d’aterratge de precisió i d’evitació de riscos. Aquesta capacitat és necessària per a les activitats d’exploració lunar europees com l’European Large Logistic Lander (EL3), proposat per a la decisió del CM22. A més, el director general de l’ESA i el president de l’agència japonesa JAXA van signar la setmana passada un acord per fer volar l’EMS-L de l’ESA, l’instrument de l’espectròmetre de masses exosfèric, a bord de la missió del rover lunar JAXA/ISRO LUPEX. Això s’afegeix a la llista creixent d’experiments europeus que volen a la Lluna en els propers anys.
Tot i que tots els elements de la missió ExoMars Rover (el llançador, el mòdul portador, el mòdul de descens i el rover de Rosalind Franklin) ja han superat les seves revisions de preparació per al vol, perquè la cooperació amb Roscosmos a ExoMars s’ha suspès, la missió no es llançarà al setembre d’aquest any. curs. En canvi, ara s’està duent a terme un estudi ràpid dirigit per Thales Alenia Space d’Itàlia per avaluar les opcions per al camí a seguir.
Mitjans de comunicació social
Twitter: @esa @AschbacherJosef
Facebook: @Agència Espacial Europea
Instagram: @agència espacial europea
YouTube: ESA
LinkedIn: Agència Espacial Europea – ESA
Pinterest: Agència Espacial Europea – ESA
Sobre l’Agència Espacial Europea
L’Agència Espacial Europea (ESA) ofereix la porta d’entrada d’Europa a l’espai.
L’ESA és una organització intergovernamental, creada el 1975, amb la missió de donar forma al desenvolupament de la capacitat espacial d’Europa i garantir que la inversió en l’espai aporti beneficis als ciutadans d’Europa i del món.
L’ESA té 22 estats membres: Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. Eslovènia, Letònia i Lituània són membres associats.
L’ESA ha establert una cooperació formal amb sis estats membres de la UE. El Canadà participa en alguns programes de l’ESA en virtut d’un acord de cooperació.
En coordinar els recursos financers i intel·lectuals dels seus membres, l’ESA pot dur a terme programes i activitats molt més enllà de l’abast de qualsevol país europeu. Està treballant especialment amb la UE en la implementació dels programes Galileo i Copernicus, així com amb Eumetsat per al desenvolupament de missions meteorològiques.
Més informació sobre l’ESA a www.esa.int
Per a més informació:
Sala de notícies de l’ESA i Oficina de Relacions amb els Mitjans – Ninja Menning
Correu electrònic: media@esa.int
Tel: +31 71 565 6409
