El filament més utilitzat per les impressors 3D és el PLA, un material fet de panís que és biodegradable en condicions de compostatge industrial, però que trigaria uns 80 anys a degradar-se en la natura. Fabricar-lo requereix energia i disminueix recursos alimentaris a tot el món. A més, molts retalls de material es descarten o s’utilitzen per a proves i suport. Aquest impacte podria agreujar-se com més es popularitzi la fabricació digital. És per això que la cooperativa Col·lectiu jo Makers Zone BCN busquen la manera de reciclar aquests residus.
La idea és començar utilitzant el material de rebuig que generen les dues entitats. “L’opció més fàcil és triturar-lo i convertir-lo en planxes per tornar-lo a treballar”, explica Daniel Cruz, de Makers Zone BCN, però les opcions passen també per fer màquines d’injecció de plàstic que permetin crear objectes com ampolles, tests, mosquetons… L’objectiu final seria, comenta, convertir els residus en nous filaments.
A partir d’aquest projecte pilot que volen posar en marxa de cara al proper curs, es podria entrar en una altra fase de reciclatge comunitari del plàstic d’ús quotidià. Parlarien amb l’entorn per centralitzar els residus i poder-los convertir en filament per a les impressores de les entitats, que són accessibles a qui les vulgui fer servir.
Per aconseguir-ho, necessiten màquines de codi obert que podrien programar per fer els diferents processos de reciclatge i un espai per emmagatzemar el plàstic, netejar-lo i seleccionar-lo. Tot això requereix d’un finançament per fer-ho a gran escala. Per ara compten amb la col·laboració dels cinc ateneus de fabricació de Barcelona. “La col·laboració és clara però encara no sabem com serà”, apunta Cruz, que posa en dubte els recursos disponibles.
Ja hem vist que la tecnologia no és tan verda com podia semblar i tampoc ho és la fabricació digital que, a més d’utilitzar plàstics i bioplàstics, consumeix 100 vegades més energia que la fabricació tradicional en el cas de les que funcionen amb calor o làser. Malgrat això, el teixit cooperatiu i associatiu ja fa volar coloms per fer-les més sostenibles. I avisen: els volen fer aterrar.
