26/05/2022
113 vistes
7 agrada
Els efectes del nostre escalfament climàtic es veuen a través d’una multitud de mesures, generalment com a canvis incrementals: temps extrems més freqüents, onades de calor, sequeres i incendis forestals. L’impacte acumulat d’aquests canvis, però, pot provocar que parts fonamentals del sistema terrestre canviïn de manera més ràpida i dràstica. Aquests “punts d’inflexió” són llindars on un petit canvi empeny el sistema a un estat completament nou.
Aquesta setmana, al Living Planet Symposium de l’ESA, els científics es van reunir per discutir les últimes evidències de recerca sobre els punts d’inflexió climàtics i identificar les oportunitats i els reptes d’utilitzar dades de teledetecció per entendre’ls.
Els punts d’inflexió solen ser autopropulsats, de manera que, un cop activats, provoquen un canvi més profund. Alguns exemples inclouen un fort augment de la fusió de la capa de gel, el desglaç del permafrost, els canvis de circulació oceànica i la mort dels boscos. L’amenaça per a la societat dels punts d’inflexió climàtic, tant individualment com a causa de les seves interaccions, encara no s’entén bé. És una àrea que necessita investigacions urgents per desenvolupar prediccions de quan i on es poden produir aquests canvis bruscos i el risc que representen per a les comunitats i els ecosistemes de tot el món.
La visió global i l’alta resolució espacial que ofereixen els satèl·lits representen una oportunitat especialment útil, van dir els investigadors del Simposi Planeta Vivant de l’ESA a Bonn, Alemanya. La teledetecció ja s’ha utilitzat per proporcionar proves crítiques de la proximitat de diversos elements d’inclinació, que van des de capes de gel fins a boscos boreals i tropicals.
“Els successius informes d’avaluació de l’IPCC han revisat a l’alça els riscos que plantegen els punts d’inflexió climàtics”, diu Tim Lenton, de la Universitat d’Exeter.
“Els punts d’inflexió ja han informat els objectius de mitigació del clima, inclòs l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’escalfament molt per sota dels dos graus centígrads. Si encara es subestima el risc de propina, seria una raó per reforçar aquestes promeses i actuar per complir-les. Per això és tan important entendre la proximitat dels punts d’inflexió i el seu impacte en la societat”.
El recentment publicat Sisè informe d’avaluació del clima de l’IPCC adverteix que no es poden descartar punts d’inflexió climàtic d’alt impacte a escala regional. El risc de creuar els llindars en canvis més abruptes augmenta a nivells més alts d’escalfament global.
Les activitats humanes també poden ser un factor: per exemple, la desforestació continuada de l’Amazones juntament amb l’escalfament del clima fan que sigui més probable que el bosc s’inclini a un estat de sabana abans del 2100.
“Els punts d’inflexió climàtic són una àrea de recerca nova i en creixement que és fonamental per desenvolupar sistemes d’alerta primerenca per informar les polítiques i les accions en el futur”, diu Wendy Broadgate, directora del centre de Suècia de Future Earth que va presidir la discussió. Future Earth acull la Comissió de la Terra, que utilitza una anàlisi de punts d’inflexió per quantificar els paràmetres per mantenir un sistema terrestre segur i resistent, que alimenta el treball amb ciutats, empreses i nacions per establir objectius.
“Els investigadors han avançat en els indicadors de resiliència en models conceptuals, així com en models de gel marí de l’Àrtic, capes de gel, la circulació d’inversions meridionals de l’Atlàntic i altres elements potencials d’inclinació”, va dir el ponent principal Sebastian Bathiany de la Universitat Tècnica de Munic. Però els models només poden arribar tan lluny per millorar la nostra comprensió de com i quan es produirà un canvi brusc.
“Per entendre què està passant al món real, hem de treballar cap a una interpretació significativa dels indicadors de resiliència en els registres d’observació de la Terra. És per això que les discussions entre comunitats i disciplines científiques són tan importants”.
Didier Swingedouw, amb seu a la Universitat de Bordeus, explica: “Tenim una confiança moderada que la circulació oceànica a l’Atlàntic Nord no col·lapsarà durant aquest segle perquè els models climàtics encara perden processos clau”.
Per obtenir una millor comprensió de la dinàmica de l’oceà i, per tant, fer prediccions més fiables de qualsevol possible canvi ràpid, els models haurien d’acoblar-se millor als conjunts de dades d’observació de la Terra. Ell diu: “Un ràpid debilitament de la circulació de capgirament del Meridional de l’Atlàntic tindria impactes a tot el món: per tant, és urgent treballar en el risc que es produeixi un esdeveniment d’aquest tipus”.
La discussió d’avui segueix un Taller de l’ESA celebrat l’any 2021 que va considerar com es poden utilitzar les observacions de la Terra per al seguiment i l’alerta primerenca dels punts d’inflexió, organitzat per l’Institut Internacional de Ciències Espacials amb el projecte Future Earth ‘AIMES’ i el Programa Mundial d’Investigació Climàtica.
Les àrees clau en discussió incloïen com desenvolupar sistemes per a l’avís precoç de l’inici de la inclinació i l’ús de la teledetecció per examinar les interaccions entre els elements d’inclinació.
El Simposi Planeta Viu ha atret milers de científics i usuaris de dades, i es troba entre les conferències d’observació de la Terra més grans del món. L’esdeveniment no només veu que els científics presenten les seves últimes troballes sobre el medi ambient i el clima de la Terra derivats de dades de satèl·lit, sinó que també se centra en el paper de l’observació de la Terra en la construcció d’un futur sostenible i una societat resilient.
