de l’ESA Euclides La missió està passant per la prova final abans del llançament el juliol de 2023.
Aquí es troba en una sala especial a les instal·lacions de proves Thales Alenia Space a Canes, França, on es va sotmetre a proves de compatibilitat electromagnètica amb èxit.
Aquest tipus de proves són habituals per a les naus espacials. Tots els aparells electrònics emeten algun tipus d’ones electromagnètiques que poden causar interferències amb altres dispositius. Penseu en el brunzit que emeten els altaveus just abans d’una trucada entrant al telèfon mòbil. L’electrònica de les naus espacials pot causar interferències similars, però a l’espai aquestes interferències poden tenir conseqüències desastroses, de manera que tots els sistemes s’han de comprovar abans del llançament.
La gran cambra de prova de TAS, anomenada Compact Antenna Test Range, simula l’entorn electromagnètic de l’espai profund, i està revestida de cons que absorbeixen senyals de ràdio i impedeixen reflexos. Per evitar interferències de televisió o ràdio, les parets de la cambra formen una “gàbia de Faraday” d’acer, impenetrable als senyals electromagnètics del món exterior.
En aquest entorn lliure de radiacions, l’equip va estudiar els senyals de ràdio i el soroll elèctric procedents dels diferents sistemes de la nau espacial i va comprovar si provocaven alguna interferència electromagnètica entre ells.
La missió Euclid de l’ESA està dissenyada per explorar la composició i l’evolució de l’Univers fosc. El telescopi espacial crearà un gran mapa de l’estructura a gran escala de l’Univers a través de l’espai i el temps observant milers de milions de galàxies a 10 mil milions d’anys llum, a més d’un terç del cel. Euclides explorarà com s’ha expandit l’Univers i com s’ha format l’estructura al llarg de la història còsmica, revelant més sobre el paper de la gravetat i la naturalesa de l’energia fosca i la matèria fosca.
Euclid és una missió totalment europea, construïda i operada per l’ESA, amb contribucions de la NASA. El Consorci Euclid, format per més de 2.000 científics de 300 instituts de 13 països europeus, Estats Units, Canadà i Japó, va proporcionar els instruments científics i l’anàlisi de dades científiques. L’ESA va seleccionar Thales Alenia Space com a contractista principal per a la construcció del satèl·lit i el seu mòdul de servei, amb Airbus Defence and Space escollit per desenvolupar el mòdul de càrrega útil, inclòs el telescopi. La NASA va proporcionar els detectors d’infraroig proper de l’instrument NISP.
