En la nostra primera visita a el Museu de l’Prat el 26 de gener ens trobem les dues meitats de la classe, ja que fins a aquest moment no havíem coincidit per estar el grup dividit en dos per la pandèmia. Per a uns era la primera vegada que visitaven el Museu, mentre que per a altres va suposar veure-ho sota una nova mirada i envoltats de companys que parlaven el mateix llenguatge d’amor a l’art i d’interès pels quadres. També ens sentim acompanyats pels nostres quaderns, el que ens va proporcionar una intimitat que no havíem sentit abans en altres visites.
Agraïm a el Museu de El Prado i especialment a Ana Moreno la generositat amb què ens van rebre i la possibilitat de realitzar aquest projecte tan enriquidor.
Després de la posada en comú de la nostra idees per començar la pel·lícula que vam realitzar a l’auditori del Museu, ens vam proposar fer una mirada des d’una perspectiva cinematogràfica alguns dels quadres de l’museu, ja que pensem que moltes de les obres exposades tenen una relació directa amb la història de la imatge i de el cinema i que alguns dels pintors exposats serien grans directors de cinema en els nostres dies.
Ens hem fixat molt en les lents, la perspectiva, els llums, els colors i els personatges. A classe, Laura Gass ens ha parlat sobre Les dotze de Cecilio Pla, perquè li ha cridat molt l’atenció l’enfocament precís en la mà de l’home i la poca profunditat de camp.
I Andrea sobre Combat de dones, s’ha fixat molt en els dos personatges femenins perquè no podia distingir entre qui representava a l’vici o la virtut.
Martín no va poder venir a l’museu perquè estava malalt però a la web es va fixar en la Dànae de Ticià. Destaca l’emoció de Danae desesperada, avorrida, li cau or però ja no li sorprèn, la mà en postura d’afartament. Ens fixem en la pinzellada solta que fa sentir cert desenfocament i aporta molt a l’emoció de Danae.
A Mario li va fascinar el Embarcament de Santa Paula de Claudio de Lorena, quan ens vam reunir després a l’auditori, ens va comentar que li hauria agradat estar dins d’aquest quadre quan Lorena ho estava pintant, per la bellesa de el lloc i per la llum suau i daurada.
Cecilia compte que es va haver d’aturar una estona, estranyada, davant d’un quadre de Velázquez, Pablo de Valladolid, no perquè li resultés especialment bell, sinó perquè era diferent a tots els altres quadres, li va semblar que el personatge estigués “flotant i alhora ben posat a terra “
A Vidal li va cridar l’atenció la composició de la Immaculada Concepció de Valdés per la seva composició i el joc de miralls.
