Presentació Durant aquest curs estudiarem el funcionament dels ordinadors i les seves aplicacions. Com què avui dia els ordinadors estan interconnectats no només estudiarem com funciona l’ordinador aïllat, sinó què també estudiarem el funcionament de l’ordinador en relació amb tots els ordinadors de la xarxa de la qual en forma part. Per poder fer les seves funcions els ordinadors necessiten una sèrie d’aplicacions. Algunes d’aquestes ja les heu vist, però aquests curs estudiarem altres aplicacions més avançades. Finalment, aquestes aplicacions s’han de programar, i per això aprendrem els elements bàsics de programació.
Temari de l’assignatura Els temes què estudiarem aquest any seran: Arquitectura de Sistemes. Arquitectura de Xarxes Inalàmbriques. Aplicacions: 1. 2. 3. 4. a) 5. i. ii. Edició de Text On Line: Edició de Blocs. Suites Ofimàtiques On Line. b) Edició d’Imatges. c) Edició de So. d) Edició de Vídeo. Programació d’aplicacions.
Arquitectura de Sistemes (I) Actualment estem acostumats a un ordinador amb una CPU, un teclat, un ratolí i una pantalla: La CPU, és la unitat central de procés (Central Unit Process, en anglès), i és la part de l’ordinador què conté el procesador, el disc dur i la memòria RAM. El teclat i la pantalla serveixen per comunicar-nos amb l’ordinador, introduir-li dades. La pantalla serveix per què nosaltres veiem el resultat del procés d’aquestes dades, és a dir perquè l’ordinador es comuniqui amb nosaltres. Però com s’ha arribat a aquest disseny? , això ho estudiarem a l’apartat d’Arquitectura de Sistemes. PC XT, el primer ordinador comercialitzat com a ordinador personal, a l’any 1983. Tenia una memòria que podia oscil·lar entre 128 i 640 KBy. Emprava el sistema operatiu MS-DOS, de línia de comandes, què es carregava amb un disc flexible de 5, 25 polzades i 360 KBy de capacitat, el disc dur era opcional i tenia una capacitat de 10 MBy.
Arquitectura de Sistemes (II) Però una vegada encenem l’ordinador veiem què l’entorn de treball és també molt elaborat. Independentment del sistema operatiu què carregui l’ordinador veurem què hi ha una pantalla, què està composada per: Un escriptori on es troben els accessos directes dels programes i arxius als què accedim amb més freqüència. Una barra d’inici què conté els accessos directes a tots els programes i arxius què emprem. També estudiarem a l’apartat d’Arquitectura de Sistemes com s’ha arribat a aquest elaborat entorn gràfic.
Arquitectura de Xarxes Els ordinadors avui dia no són només una eina de càlcul, són també un mitjà de comunicació. Amb els ordinadors ens podem comunicar mitjançant correu electrònic, missatgeria instantània, i videoconferència. Però no només podem fer una comunicació d’un ordinador a un altre (punt a punt), sinó també podem comunicar-nos d’un ordinador a molts ordinadors (punt-multipunt). Això és el què es fa amb un servidor web, o un servidor d’streaming. Però per connectar els ordinadors entre ells ens calen xarxes informàtiques. En aquest apartat veurem els diferents tipus de xarxes informàtiques, i com s’organitzen entre elles.
Xarxes Inalàmbriques. A mesura què s’ha anat expandint l’ús d’internet hem anant demanant cada vegada més connectivitat. Hem passat de comunicar-nos a cibercafés i locutoris, a comunicar-nos a casa amb la nostra línia ADSL o de fibra òptica, i d’aquí a comunicar-nos a qualsevol lloc des del nostre telèfon mòbil. L’expansió dels dispositius mòbils no hauria estat possible sense el desenvolupament de xarxes inalàmbriques, què no requereixen un endoll, sinó què es fa la comunicació per ones de ràdio. Els diferents tipus de xarxes inalàmbriques, els seus algoritmes d’encriptació del senyal, i el seu abast, serà el què estudiarem a l’apartat de Xarxes Inalàmbriques.
Aplicacions. Els ordinadors no serveixen per res sense les aplicacions. Estem acostumats a emprar les suites ofimàtiques, què són uns paquets de programes què contenen: Un processador de textos. Un full de càlcul. Un programa per fer presentacions. Un programa per fer bases de dades. Un programa d’edició gràfica. Però amb els ordinadors també podem: Crear i editar les nostres pròpies pàgines web. Editar textos on line. Editar imatges. Editar so. Editar vídeo. A l’apartat d’aplicacions veurem algunes de les eines què s’utilitzen per edició on line, edició d’imatges, de so i de vídeo.
Exemple de Funcionament dels Programes d’Edició d’Imatges
Programació d’Aplicacions Però aquestes aplicacions no apareixen per art de màgia, algú les ha de programar. Els ordinadors no són capaços, ara per ara, d’analitzar un problema i proposar un algoritme per resoldreho, cosa què els humans podem fer amb total naturalitat. Per tant darrera de cada aplicació què emprem als diferents dispositius què tenim al nostre abast, hi ha una persona o un equip de persones què l’han fet. Les instruccions bàsiques de programació i com es relacionen entre elles per construir un programa serà el què veurem a l’apartat de Programació d’Aplicacions. Exemple d’una instrucció muntada, on es veu un bucle condicional i un desviador condicional anidats (1) i les instruccions de control (2). Les veurem a l’apartat “Control” de l’App Inventor.
