Vista prèvia del text
ELLA 1.
1) QUÈ SÓN LES TIC?
Les TIC són les tecnologies de la informació i la comunicació. Quan parlem de TIC ens referim a
l’aparició de noves tecnologies aplicades a la informació i la comunicació.
2) PERQUÈ LES TIC REQUEREIXEN NOVES MANERES DE FORMAR-SE I D’INFORMAR-SE?
Ja que no només és important la formació amb les noves tecnologies sinó la formació específica
en l’ús d’aquestes noves tecnologies i de la seva aplicació a l’àmbit de la comunicació.
3) QUINS NOUS PERFILS APAREIXEN DESPRÉS DE LES TIC? QUE ELS CARACTERITZA?
Amb l’aparició de les TIC apareixen nous perfils. El SEO: Search Engine Optimization, el SEM:
Search Engine Marqueting i els gestors de contingut. Aqusts tres nous perfils tenen en comú que
gestionen el flux d’informació d’una empresa, gestionen el procés de comunicació amb els
públics i dominen la tecnologia aplicada al procés comunicatiu.
4) QUINA ÉS L’ESSÈNCIA DE LA GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ?
La documentació. És una part molt important, ja que forma part del treball d’un comunicador i es
veu reflectit en el seu treball.
5) EL OPENDATA FA QUE ES TANQUI LA INFORMACIÓ?
Fals, el opendata el que fa és posar a disposició de tothom la informació. Posar la informació que
posseeix el sector públic a l’abast de tothom en formats digitals, estandarditzats i oberts. Així es
fomenta la reutilització.
6) PER A QUÈ SERVEIX EL BIGDATA? QUINES 5 CARACTERÍSTIQUES TÉ?
El bigdata consisteix en tota la informació i dades que li arriba a una empresa, no es tant
important el número de dades sinó el que l’empresa fa amb aquestes. Les 5 característiques són
el volum, la veracitat, la varietat, la velocitat i el valor.
7) PRINCIPALS FITES INFORMACIONALS EN L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA INFORMACIÓ.
La tradició oral, l’alfabet, l’impremta, internet i la web, la web 2 o web social.
8) QUE ÉS LA WEB 2 I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES.
La web 2 és quan passem de ser públic passiu a usuari actiu. Les característiques són en primer
lloc que passem de ser consumidors a usuaris actius que podem decidir, crear contingut i aportar.
Tenim possibilitats de crear comunitats virtuals, i tenim capacitat de ser nosaltres mateixos que
decidim com volem veure la informació.
9) QUÈ ÉS LA CURACIÓ DE CONTINGUTS?
És una estratègia de màrqueting que consisteix en cercar, seleccionar, classificar, organitzar i
orientar els continguts en funció dels objectius d’una empresa o institució i en funció del públic al
que va adreçat.
10) CULTURA PARTICIPATIVA (H. Jenkins)
“Una cultura participativa és una cultura amb barreres relativament baixes per l’expressió artística i
la participació cívica, és una cultura amb un fort suport a la creació i a l’intercanvi de creacions
pròpies, i és una cultura fonamentada en un cert tipus de tutorització informal mitjançant la qual
aquell més experimentat transmet els coneixements als mes novells”.
Exemple: YouTube
11) QUÈ ÉS LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ?
és la nova estructura social que apareix com a conseqüència de la implantació de les TI, on la
informació i el coneixement són el motor de la societat. L’economia de la societat de la
informació es basa en generar, processar i aplicar la informació per a convertir-la en coneixement.
12) QUÈ ÉS LA SOCIETAT XARXA? I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES.
La societat xarxa fa referència a l’estructura social resultant de la interacció entre organització
social i les TIC.
Les característiques són: Articulació en l’espai físic i l’espai de fluxos (comprar), articulació en el
temps bo
Les webs són recursos d’informació especifiques d’internet. Les podem classificar en portals
especialitzats, webs institucionals, webs comercials, webs de grup o webs personals.
3) QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE LES FAKE NEWS I LES DEEP FAKE NEWS?
Les fake news són noticies falses que es confonen deliberadament amb informació amb l’objectiu
d’enganyar i de desestabilitzar. Per altra banda estan les deep fake news, que són una evolució o
una sofisticació de les fake news on es fa ús de softwere per a construir noticies falses on
s’aporten evidències / proves falsejades com imatges o vídeos manipulats.
4) QUINA ESTRATÈGIA HI HA PER A VERIFICAR UNA INFORMACIÓ O UNA NOTÍCIA?
El fact-checking, és una tècnica, estratègia o acció fonamentada en la documentació i realitzada
amb l’objectiu de verificar una informació o noticia.
5) ESTRATÈGIES PER A VALORAR I AVALUAR LES FONTS D’INFORMACIÓ.
Hi ha 3 criteris bàsics per a valorar i avaluar les fonts d’informació, L’autoria (informació sobre
l’autoria), la qualitat del contingut i aspectes formals (està actualitzat, altres fonts d’informació de
referència, hi ha errors?) i d’organització i facilitat d’accés (navegació clara, accessibilitat, rapidesa
de les petites informacions, visibilitat de la web).
EL SEU 4.
1) QUÈ ÉS LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL?
La propietat intel·lectual són un conjunt de normes i principis que regulen els drets morals i
patrimonials que la llei concedeix als autors (drets d’autor), per la creació d’una obra. Té vigència
durant la vida de l’autor i durant 70 anys després de la seva mort.
2) QUINES SÓN LES 5 ENTITATS DE GESTIÓ DELS DRETS D’AUTOR?
SGAE, CEDRE, VEGAP, DAMA i SEDA
3) TIPUS DE DRETS LEGALS DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL?
Drets morals, aquests són irrenunciables i inalienables (no es poden cedir) i drets patrimonials, són
els drets d’explotació, aquests si es poden cedir. Reproducció, distribució, comunicació pública,
transformació i col·lecció i obres completes.
4) QUÈ ÉS EL COPYLEFT? I LES CC (Creative Commons)?
El copyleft autoritza l’explotació de l’obra en totes o en determinades condicions (alguns drets
reservats ADR) sense a haver de demanar permís.
Dins d’aquest moviment trobem les llicències Cretive Commons (CC).
Aquestes són llicències on l’obra no és totalment lliure, l’autor decideix quins drets cedeix o com
es pot utilitzar l’obra. Hi ha quatre condicions a escollir que es poden combinar entre elles per
compartir l’obra:
BY – és necessària la citació de l’autor.
NC – està prohibit l’ús comercial de l’obra.
ND – no es poden realitzar modificacions a l’obra
SA – si modifiques una obra i la distribueixes has d’utilitzar la mateixa llicència.
5) QUINS TIPUS DE CITACIONS HI HA?
Citacions directes i citacions indirectes.
6) DIGAM SI AQUESTA CITA DE DIARI DIGITAL ESTÀ BEN CITADA.
MARTI Gonzalez, Vazquez. Ara. [Barcelona] “Les noves lleis dels patinets elèctrics als
transports públics”. [En línia] (25 de febrer 2023). <link> [Consulta: 30 de febrer 2023].
No està ben citada.
GONZALEZ, Marti. “Les noves lleis dels patinets elèctrics als transports públics”[En línia] Comprem.
[Barcelona] (25 de febrer 2023). <link> [Consulta: 30 de febrer 2023].
– EL CCUC ÉS UN INFORME QUE ES PUBLICA MENSUALMENT SOBRE EÑ CATÀLEG DE LA
BIBLIOTECA DE LA FACULTAT.
Fals, el CCUC és el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya, permet anar directament a
la biblioteca on hi ha el document.
– GOOGLE ÉS UNA FONT D’INFORMACIÓ PRIMÀRIA.
Fals, Google és una font d’informació secundària.
5) ON FAREM LA CERCA SI BUSQUEM INFORMACIÓ ACADÈMICA?
Un Google Scholar
6) QUE SÓN LES ALERTES?
Les alertes són un instrument per al seguiment d’informació. Ens permeten fer una demanda
d’informació i rebre-la sense haver de navegar o cercar a internat. Per fer-ho, hem de configurar
l’alerta i ens arribarà la informació per correu electrònic, per exemple.
7) BASE DE DADES DE PRODUCCIÓ CIENTÍFICA.
DIALNET: Articles de revista, llibres i capítols de llibres col·lectius, actes de congressos.
TDX/TDR: Tesis doctorals de territori català.
TESEO: El podem trobar a la biblioteca de la facultat. Ens dona accés a bases de dades de
l’àmbit de la comunicació.
EL SEU 6.
1) QUÈ ÉS L’AUDIÈNCIA?
L’audiència és el conjunt de persones que escolta, llegeix, mira o fa ús d’un determinat producte
o mitjà comunicatiu. No és el mateix que públic objectiu.
2) PER A QUÈ MESUREM LES AUDIÈNCIES?
Mesurem les audiències per a conèixer el comportament dels públics i decidir la programació o
el on, quan i amb quina freqüència publicitar-nos.
3) COM ES MESUREN LES AUDIÈNCIES?
Hi ha tres maneres de mesurar les audiències, el sondeig, el panell i l’audimetria amb un
audímetre.
4) QUÈ ÉS EL “TROSSEJAT” D’UN PROGRAMA?
El trossejat és quan un programa es separa en diferents parts, per exemple “La isla de las
tentaciones” que hi ha el programa sencer, el debat, els avanços…
5) DEFINEIX:
– Ràting: És el percentatge d’espectadors que veuen un determinat programa o cadena sobre el
total de l’univers potencial de consum.
– Share: És el percentatge d’espectadors que veuen un programa o una cadena sobre el total
d’espectadors que miren la televisó.
– Audiència acumulada: És el nombre d’espectadors totals que veuen un programa o cadena
com a mínim durant un minut. No es valora el temps d’exposició al programa, amb un minut es
suficient i només es contabilitzen una vegada, si canvien de canal i tornen ja no torna a contar.
– Audiència mitjana: És el nombre d’espectadors que veuen un programa sencer.
– Consum: És el nombre d’espectadors que veuen la televisó en el període considerat (minut,
hora, franja, dia).
10) QUINA FONT O FONTS FARIES SERVIR SI HAS DE CERCAR INFORMACIÓ SOBRE:
PERQUÈ?
– PERCEPCIÓ/OPINIÓ PER PART DE LA POBLACIÓ CATALANA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
DE CATALUNYA.
IDESCAT, ja que ofereix informació estadística de Catalunya i podem trobar la informació sobre la
població catalana mitjançant estadístiques.
– EL SEGUIMENT DE LA INTENCIÓ DE VOT A ESPANYA, I A CATALUNYA?
Per trobar l’informació d’Espanya buscaríem en el CIS, ja que estudia la societat espanyola
principalment amb enquestes. Per altra banda per trobar la informació de Catalunya buscaríem al
CEO, ja que estudia l’opinió sobre intencions de vot a Catalunya.
– SI VULL BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE EL NOMBRE D’HABITANTS DEL MEU MUNICIPI.
IDESCAT, ja que proporciona informació a nivell econòmic, demogràfic i social.
– DIFERÈNCIA ENTRE LA INVERSIÓ PUBLICITÀRIA ENTRE EL 2001, EL 2012 I EL 2014.
INFOADEX, ja que proporciona informació de l’activitat publicitaris de l’estat espanyol.
– CADENA I PROGRAMES DE TELEVISIÓ AMB MÉS AUDIÈNCIA LA SETMANA PASSADA.
Formula TV, ja que estudia l’audiència de la televisió.
– POBLACIÓ ACTIVA ENTRE LES DONES DE 16 A 25 ANYS.
INE per a Espanya i IDESCAT per a Catalunya.
– OPINIÓ QUALITATIVA SOBRE UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ A TWITTER.
EGM, ja que estudia els mitjans de comunicació.
– VULL SABER LA DIFUSIÓ D’UNA REVISTA ESPECIALITZADA.
OJD, ja que estudia les difusions en revistes, diaris, mitjans digitals…
– VULL SABER ELS LECTORS/DIA D’UN DIARI.
OJD, ja que estudia les difusions en revistes, diaris, mitjans digitals…
– MINUT D’OR DEL 6 DE MAIG DE 2016.
Formula TV, estudis d’audiència a la televisió.
11) ASSENYALA SI LES AFIRMACIONS SEGÜENTS SÓN CORRECTES O NO.
– L’EGM POT MESURAR MILLOR QUE OJD LA DIFUSIÓ PERQUÈ LA SEVA MOSTRA ÉS MÉS
ÀMPLIA.
Fals, l’EGM s’encarrega del comportament de les audiències dels mitjans de comunicació en
general, en canvi el OJD s’especifica en la difusió “a quanta gent arriba”.
– LES DADES D’AUDIMETRIA TENEN COM A PRINCIPAL PROBLEMA QUE HEM D’ESPERAR
AL TANCAMENT DE LES DIFERENTS ONADES PER DISPOSAR DELS RESULTATS.
Fals, perquè els audímetres permeten mesurar automàticament i permanentment l’audiència i les
condicions de consum televisiu. No cal esperar al tancament de les diferents onades per disposar
dels resultats.
Possibles preguntes exàmen – TEMA 1. 1) QUÈ SÓN LES TIC? Les TIC són les tecnologies de la
