Posar en valor la missió eòlica Aeolus de l’ESA

Aeolus és una missió d’investigació Earth Explorer, desenvolupada dins del que és ara Programa FutureEO de l’ESA – un programa que aprofita idees i conceptes nous per forjar missions de satèl·lits pioneres per entendre la Terra per a un futur més sostenible.

Aeolus es va proposar demostrar com la nova tecnologia làser espacial pot perfilar els vents de la Terra.

Aquesta peça notable de tecnologia de satèl·lit implica disparar polsos de llum ultraviolada des del làser del satèl·lit cap a la Terra. Aquesta llum rebota en molècules d’aire i partícules com la pols de l’atmosfera.

La petita fracció de llum que es dispersa cap al satèl·lit és recollida per un gran telescopi.

Mitjançant la mesura dels canvis Doppler en els senyals de retorn, es deriva la velocitat horitzontal del vent als 30 km més baixos de l’atmosfera, fent d’Aeolus la primera missió de satèl·lit que ofereix perfils del vent de la Terra a escala global.

Aquests perfils contribueixen a la investigació climàtica i a la previsió del temps.

Aeolus també s’ha utilitzat per fer un seguiment d’esdeveniments gairebé en temps real, com l’erupció volcànica de Hunga Tonga que va tenir lloc a principis d’aquest any.

El seguiment dels plomalls de cendra és important per advertir a la indústria aèria dels perills potencials, ja que els núvols de cendra poden reduir la visibilitat i danyar els motors dels avions.

A més de demostrar que la seva nova tecnologia funciona i que el seu resultat beneficia la ciència climàtica, la predicció numèrica del temps i les previsions meteorològiques, un informe recent de London Economics va trobar que Aeolus ha aportat alguns beneficis econòmics reals a Europa.

El informe afirma que els beneficis totals de les dades i la informació d’Aeolus per a les parts interessades i la societat europees són de fins a 3.500 milions d’euros durant la vida útil de la missió.

Aquesta xifra es basa en diversos aspectes de la missió, com ara el fet que les dades d’Eols s’han utilitzat per entendre i predir variacions meteorològiques extremes tant a Europa com a Amèrica del Nord.

També es van fer millores importants en la disponibilitat de dades als pols i a l’equador. En aquestes regions, l’error mitjà entre prediccions i observacions es va reduir en més d’un 4% només amb l’addició d’Eol.

L’accés gratuït i obert a les dades de l’ESA també redueix les barreres a l’adopció de dades i, per tant, augmenta l’absorció dels usuaris. Sense aquesta política, les limitacions pressupostàries impedirien que el valor de la informació s’aboqués a tota la cadena de valor de l’economia europea.

Durant la pandèmia de COVID, les dades d’Aeolus van omplir el buit deixat pel sector de l’aviació. Amb menys vols, les mesures del trànsit aeri es van reduir en conseqüència. Afortunadament, Aeolus estava disponible i la missió es va utilitzar per ajudar a mantenir l’entrada de dades als models operatius de previsió meteorològica.

Llançat el 2018, Aeolus va ser dissenyat per oferir perfils de vent des de l’espai durant tres anys, però ha superat clarament les expectatives. No obstant això, la missió no pot viure per sempre, i es preveu una futura sèrie de satèl·lits lidar eòlic Doppler, Aeolus-2, per continuar proporcionant perfils de vent des de l’espai.

L’informe de London Economics afirma que una sèrie de dos satèl·lits Aeolus-2, que proporcionen deu anys d’observacions, podrien beneficiar l’economia europea en 7.100 milions d’euros, per tant, més del doble que Aeolus.

Aeolus-2 està inclòs en el Proposta d’observació de la Terra al proper Consell de l’ESA a nivell ministerial. És un exemple excel·lent d’una missió de recerca Earth Explorer desenvolupada dins del programa FutureEO de l’ESA que proporciona un patrimoni sòlid per desenvolupar una missió operativa: una missió que ofereix dades sistemàtiques per als serveis ambientals o meteorològics.

En aquest cas, el desenvolupament d’un nou sistema lidar eòlic es durà a terme en col·laboració amb l’Organització Europea per a l’Explotació de Satèl·lits Meteorològics, Eumetsat.