Una de les tasques més tedioses que tenim els i les docents és corregir. Sovint, més del què voldríem, reunim un bon grapat d’activitats, llibretes, dossiers, fitxes, treballs… que cal revisar un per un.
Atès que la nostra experiència com alumnat va ser rebre un comentari i una qualificació, entenem que el que s’espera de nosaltres és el mateix: nota i comentari. I potser és cert que algú ho espera, però realment és útil? Analitzem-ho.
De què serveix un comentari i una nota?
Si mirem la utilitat del comentari, cal partir de la visió que fa la Neus Santmartí al document publicat Avaluar és aprendre, on indica que per entendre un comentari sobre un tema cal tenir els coneixements sobre el mateix. Així doncs, si fem un comentari tipus “hauries de posar majúscules darrera del punt”, l’infant que el rep ha de saber què és una majúscual, què és un punt… Imagineu això en qualsevol temàtica. I no només, cal afegir la comprensió lectora, la capacitat d’autocorrecció, la memòria… complicat, oi?
Si mirem la utilitat de la nota o valor numèric… què vol dir exactament un 7’8 en multiplicacions? Sóc o no capaç de multiplicar? Ho sóc, però de cada 10 en fallaré 2 o 3? I quina és la diferència entre un 1, un 2, un 3 o un 4? Pensar que un valor numèric té incidència o importància per l’alumne més enllà d’aconseguir una possible felicitació per part del o la docent o de la família és autoenganyar-se.
Com hauríem de corregir?
Una visió més pedagògica de l’avaluació i dels processos d’aprenentatge parla de l’avaluació com a procés de regulació de l’aprenentatge. Què vol dir això? Doncs quelcom tant senzill com donar temps i eines a l’alumnat per adquirir nous coneixements, capacitats i competències: APRENDRE!
Donar temps implica haver de modificar les classes, treure “la palla” per oferir l’espai al discent suficient per a la reflexió. Vol dir que l’avaluació es fa a l’aula i no el o la docent al seu despatx sol. Vol dir que l’avaluació forma part del procés d’aprenentatge.
Donar eines vol dir l’ús de rúbriques, bases d’orientació, diaris de classe, carpetes d’aprenentatge… per fer-les servir com a motor de la reflexió.
Els i les bones alumnes, fins ara, són aquelles capaces de fer aquest procés relativament sense ajuda. Què passaria si tothom fos capaç de fer-ho? T’animes a provar?
