Mars Express de l’ESA troba que la pèrdua d’aigua a l’atmosfera s’accelera gràcies al canvi estacional i a les tempestes de pols.
En una òrbita completa, la distància entre el Sol i Mart oscil·la entre els 207 i els 249 milions de km. Els resultats van trobar que el vapor d’aigua es va mantenir limitat a menys de 60 km quan Mart estava lluny del Sol, però es va estendre fins a 90 km d’altitud quan Mart estava més a prop del Sol. L’atmosfera també té una major densitat d’aigua durant l’estiu de l’hemisferi sud, millorada per la proximitat més estreta del planeta al Sol. A més, en anys en què Mart va experimentar una tempesta de pols mundial, l’atmosfera superior es va tornar encara més humida, acumulant aigua en excés a altituds superiors als 80 km (les dades de la tempesta de pols global no es mostren a la gràfic).
L’estudi constata que Mart perd una capa d’aigua global de 2 m cada mil milions d’anys, però això és insuficient per explicar cap a on ha anat tota l’aigua necessària per crear les característiques tallades d’aigua observades al planeta. Els resultats suggereixen que aquesta aigua s’ha mogut sota terra o que les taxes d’escapament de l’aigua atmosfèrica eren molt més altes en el passat.
