Obertura d’un regal de Nadal de 50 anys de la Lluna


Ciència i exploració

16/12/2021
339 vistes
8 agrada

Aviat tindrà lloc un desembolicat de regals força especial: una eina perforadora construïda per l’ESA obrirà un contenidor de sòl de la Lluna de l’Apol·lo 17 que ha estat intacta durant gairebé 50 anys. L’obertura permetrà l’extracció de preciosos gasos lunars que es podrien haver conservat a la mostra.

L’anàlisi dels volàtils gasosos permetrà als científics entendre millor la geologia de la Lluna i ajudar els enginyers a dissenyar millors eines i tècniques de mostreig per a futures missions a la Lluna o fins i tot a Mart.

L’astronauta de l’Apol·lo 17 Gene Cernan a la Lluna

L’experiment d’extracció de gas forma part del més gran Anàlisi de mostres de nova generació d’Apollo (ANGSA) que coordina l’anàlisi de mostres de Lluna verges de l’era d’Apol·lo. I per primera vegada, l’ESA participa en l’obertura del sòl retornat de la Lluna.

“L’obertura i les anàlisis d’aquestes mostres ara, amb els avenços tècnics aconseguits des de l’era d’Apol·lo, poden permetre nous descobriments científics a la Lluna. Això també pot inspirar i informar una nova generació d’exploradors”, diu Francesca McDonald, responsable de ciència i projecte de la contribució de l’ESA a ANGSA.

Francesca i el seu col·lega Timon Schild van viatjar el mes passat al Johnson Space Center de la NASA a Houston, Estats Units, per lliurar l’eina de perforació i formar l’equip de curació de mostres lunars sobre com utilitzar-la.

Obrellauna Apol·lo

“És un privilegi poder treballar entre el tresor d’antigues mostres de la Lluna que han estat testimonis de la història del nostre Sistema Solar, i formar part d’un programa que pot ajudar a revelar els seus secrets”, afegeix la Francesca.

L’eina ara està disponible per utilitzar-se al contenidor de mostres Apollo durant les properes setmanes.

Orígens lunars

L’astronauta Gene Cernan va recollir la mostra a la Lluna l’any 1972 d’un dipòsit d’esllavissades que va baixar en cascada a la vall de Taurus-Littrow. L’astronauta de l’Apol·lo 17 va clavar un tub cilíndric de 70 cm de llarg a la superfície per extreure una mostra central del sòl lunar.

Mostra de lluna 73002 dissecció

La meitat inferior d’aquesta mostra central es va segellar en un recipient hermètic al buit a la superfície lunar. De tornada a la Terra, el contenidor es va posar en una cambra de buit addicional on s’ha assegut sense molèsties fins avui.

Els científics creuen que pot haver-hi gasos poc lligats, com ara hidrogen, heli i gasos nobles encara atrapats al recipient de la mostra.

“L’eina de perforació és una solució per accedir als gasos. Tenim moltes ganes d’aprendre fins a quin punt el recipient al buit va conservar la mostra i els gasos fràgils”, diu la Francesca.

L’esforç internacional pot ajudar a desenvolupar nous contenidors i protocols de retorn de mostres, especialment per a mostres riques en gel d’aigua de llocs polars lunars i futures mostres marcianes.

Operacions d’un obrellauna lunar

L’eina de perforació de l’ESA, anomenada en broma “obrillauna Apol·lo” entre l’equip, pot perforar el contenidor de buit de la mostra de la Lluna per ajudar a capturar els gasos atrapats mentre escapen.

Dispositiu de perforació

A continuació, els gasos fràgils es recullen en recipients dedicats gràcies a un col·lector d’extracció dissenyat per un equip soci de la Universitat de Washington a Saint-Louis, EUA.

Els pots de mostres de gas s’enviaran a laboratoris especialitzats d’arreu del món, inclosa Europa, per a estudis més detallats.

“Cada component de gas que s’analitza pot ajudar a explicar una part diferent de la història sobre l’origen i l’evolució dels volàtils a la Lluna i dins del sistema solar primerenc”, diu Francesca.

Un repte únic d’innovació i disseny

L’ESA va desenvolupar el “obrillauna Apollo” durant un període d’uns 16 mesos en un esforç realment internacional. Experts científics i tècnics de sis equips diferents i set nacionalitats en dos llocs de l’ESA van treballar amb el consorci ANGSA, amb el suport de la instal·lacions del laboratori de l’ESTEC, el principal centre tecnològic de l’ESA.

Cuinant per la Lluna

“Aquesta eina de perforació és un sistema únic construït amb l’únic propòsit de perforar l’anomenat contenidor de mostres 73001 Apollo”, diu Timon Schild, que va dirigir el desenvolupament a l’ESA. Nau espacial EAC equip.

El treball amb material lunar va imposar moltes regles estrictes per a l’elecció del material, la neteja i els procediments operatius. A més, tota la informació provenia de documents de 50 anys.

“Algunes de les característiques del contenidor de mostres eren simplement desconegudes. En definitiva, construir l’eina va ser un repte, però també un projecte molt inspirador i gratificant per treballar”, afegeix Timon.

Lliçons per a futures missions a la Lluna i a Mart

De cara al futur, les lliçons apreses a través del programa ANGSA ajudaran a millorar futures missions a la Lluna, com ara les de la NASA. Àrtemis i de l’ESA Perspectiva programes.

Els nous enfocaments de manipulació i contenció de mostres també poden contribuir a l’exploració del planeta vermell. Juntament amb la NASA, l’ESA té com a objectiu retornar mostres amb el Retorn de la mostra de Mart programa.

Campanya Sample Fetch Rover per a Mars Sample Return



Publicació original

Obertura d’un regal de Nadal de 50 anys de la Lluna
A %d bloguers els agrada això: