El 60% dels 12 milions de tones de residus electrònics que genera Europa cada any no es tracten ni es reciclen adequadament, segons un estudi. Tot i que són un 2% dels residus sòlids, el 2019 es van generar més de 53 milions de tones al món, segons l’Observatori Mundial dels Residus Electrònics, dels quals només es van tractar i recollir adequadament poc més del 17%. Cada any aquest residus augmenten i es preveu que al 2050 arribin als 120 milions de tones.
Què passa amb aquests productes que estan classificats com a perillosos i que tenen un impacte medi ambiental i social en l’entorn? Elvira Cámara, investigadora i activista a Ecologistes en Acció, ha afirmat durant la segona jornada del Mobile Social Congress organitzat per Segell que “mentre al nord global difrutem d’aquesta tecnologia, els efectes adversos acaben en altres països”.
Allà, homes i nens gestionen els residus en abocadors sense protecció ni formació i exposats als tòxics.
Però com pot ser si l’exportació de residus electrònics a països on no s’han generat està prohibida pel conveni de Basilea? “La realitat ens diu que s’esta incomplint”, explica Cámara. De fet, el propi conveni no fixa auditories ni sancions per assegurar el seu compliment. “Quan es denuncien trasllats il·legals no es tornen els residus al país d’origen perquè resulta complicat establir la traçabilitat dels productes, costa molts diners, i els països d’origen no se’n volen fer càrrec”, afegeix.
A més, els delictes ambientals es produeixen perquè són rendibles econòmicament a costa de no invertir en mà d’obra ni en la protecció de treballadors. Acostumen a anar lligats a altres delictes com la corrupció, la prevaricació o el blanqueig de capitals, que suposen un obstacle a l’hora de detectar d’on venen.
Les xifres oficials no són clares en aquest sentit: entre el 7 i el 20% dels residus passen al tràfic il·legal. Cámara aporta dos estudis que posen llum sobre aquest tema. Based Action Network va posar dispositius en aparells electrònics per veure on anaven a parar quan es convertien en residus en l’estudi Forats de l’economia circular, que va determinar que a Europa el 6% acabaven en altres països i, per tant, incomplien el conveni. Però és que al Canadà, suposaven el 12%, i als Estats Units, un 34%.
Un segon estudi, en aquest cas des de la Unió Europea, diu que són més d’un milió de tones l’any, però estableix que només el 30% són tràfic il·legal i la resta ho atribueix al circuit de segona mà. Cámara alerta que la segona mà és un frau, “un mecanisme perquè puguin passar els controls fronterers”. “És veritat que hi ha productes que tenen més vides a altres mercats però els residus que es generen no tornen a la Unió Europea. S’escaqueja de gestionar-los”, conclou.
