La ràpida evolució de les tecnologies juntament amb la
disponibilitat i menor cost dels serveis de connectivitat, han permès evolucionar en el disseny de sistemes i models d’atenció cada vegada més adaptats a les necessitats de la persona i els seus condicionants personals, clínics i socials.
En aquest context, tots els països amb economies avançades estan incorporant estratègies i serveis d’atenció no presencial en els models de prestació sanitària. L’any 2018, el mercat en telemedicina i eSalut es va dimensionar en 38,3 milers de milions de dòlars, amb una taxa de creixement anual estimada del 19,2%, motiu pel qual es preveu un volum global de més de 130 milers de milions de dòlars per al 2025 segons l’informe Telemedicine Market Share Report | Global 2019-2025 Industry Data.
A Catalunya, les bases de la implantació de la Salut Digital es comencen a establir amb una primera definició del Model d’Atenció No Presencial (2013-2016). Més endavant, les iniciatives relacionades amb l’atenció no presencial a nivell sistèmic s’inclouen dins del Pla de Salut (2016-2020) i el Pla Director de Sistemes d’Informació del Departament de Salut.
A nivell d’implementació territorial, les entitats proveïdores del Sistema sanitari Integral
d’utilització pública de CATalunya (SISCAT) han impulsat solucions digitals específiques,
amb diferents nivells de desplegament entre les quals es destaquen principalment tres
iniciatives pel seu llarg recorregut i escalabilitat territorial:
- L’eConsult destaca per ser un projecte impulsat des del propi sistema sanitari i desplegat a la gran majoria de centres d’atenció primària i extensible a l’especialitzada.
- El teleictus destaca per la capacitat de coordinació entre centres proveïdors del SISCAT.
- La teledermatologia destaca per l’ús d’eines existents i la reducció en els desplaçaments per part de la població.
A nivell internacional, els organismes multilaterals com ara les Nacions Unides, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o la Comissió Europea, presenten recomanacions en els seus plans estratègics amb l’objectiu de guiar els sistemes sanitaris en el moment de donar resposta als reptes del sector. Per exemple, l’OMS insta als seus estats membres a establir un conjunt de pràctiques relacionades amb la salut digital. En la presentació d’aquestes pràctiques, es reconeix el potencial de les tecnologies per donar suport als sistemes sanitaris en l’assoliment dels objectius de sostenibilitat, les possibilitats que ofereixen per generar canvis dels models d’atenció, i la necessitat d’assegurar que impliquin realment una millora.
Tal i com es presenta en el document “Anàlisi comparativa de models d’atenció no presencial en l’àmbit de la salut”, la major part dels països analitzats estan generant estratègies sanitàries molt enfocades a la digitalització i a nous models de relació amb la ciutadania, emmarcades en plans de salut digital.
