Mars Express mira al “Gran Canó” de Mart

Valles Marineris travessa Mart com el Gran Canó travessa els Estats Units, tret que aquest últim és minúscul en comparació. Amb 4000 km de llarg, 200 km d’amplada i fins a 7 km de profunditat, Valles Marineris és gairebé deu vegades més llarg, 20 vegades més ample i cinc vegades més profund que el Gran Canó. Com el sistema de canyons més gran del Sistema Solar, abastaria la distància des de l’extrem nord de Noruega fins a l’extrem sud de Sicília.

Hi ha una altra gran diferència entre els dos: mentre que el Gran Canó es va formar a mesura que el riu Colorado va erosionar la roca, es creu que Valles Marineris es va formar a través de la separació de les plaques tectòniques.

La imatge mostra dues trinxeres (o chasma) que formen part del Valles Marineris occidental. A l’esquerra (sud), hi ha el Ius Chasma de 840 km, i a la dreta (al nord) el Tithonium Chasma de 805 km. Tot i que aquestes imatges d’alta resolució mostren un detall increïble de la superfície, és només quan mirem un mapa d’elevació (vegeu més amunt) que ens adonem de l’espectacularitat de la profunditat dels chasmata: fins a 7 km! A 4809 m, la muntanya més alta dels Alps, el Mont Blanc, quedaria petita si es posava dins del Tithonium Chasma.

A la part superior de Tithonium Chasma, un pegat de sorra fosca aporta un contrast de color a la imatge. Aquesta sorra pot haver vingut del proper Regió volcànica de Tharsis.

Al costat de les dunes de sorra fosca hi ha dos monticles de tons clars (un tallat per la meitat per la vora superior de la imatge). Aquests ‘túmuls’ s’assemblen més a muntanyes, amb més de 3000 metres d’alçada. Les seves superfícies han estat fortament erosionades pels forts vents de Mart, cosa que indica que estan fetes d’un material més feble que la roca circumdant.

Entre els dos túmuls veiem una sèrie de bonys més petits, tal com es mostra a la segona vista en perspectiva. Les investigacions de Mars Express han trobat minerals de sulfat que contenen aigua en aquesta regió. Això suggereix que aquests cops es podrien haver format quan el líquid que una vegada omplia el chasma es va evaporar, tot i que aquesta teoria encara es debat molt.

A la part inferior dreta del túmul que veiem de ple (a dalt a la dreta en la segona vista en perspectiva), hi podem veure línies paral·leles i munts de runa que indiquen una esllavissada recent. Això també és visible com una gran àrea porpra a la imatge de topografia de sota. L’esllavissada va ser provocada per l’enfonsament de la paret del canó de la dreta, i és probable que s’hagi produït fa relativament poc perquè no ha estat fortament erosionada.

El pis nuós de Ius Chasma és igualment fascinant. A mesura que les plaques tectòniques es van separar, sembla que van provocar la formació de triangles irregulars de roca que semblen una fila de dents de tauró. Amb el temps, aquestes formacions rocoses s’han ensorrat i erosionat.

Explorant Mart

Mars Express ha estat orbitant el planeta vermell des del 2003, fent imatges de la superfície de Mart, cartografiant els seus minerals, identificant la composició i circulació de la seva tènue atmosfera, sondejant sota la seva escorça i explorant com interactuen diversos fenòmens en l’entorn marcià.

La càmera estèreo d’alta resolució (HRSC) de la missió, responsable d’aquestes noves imatges, ha revelat molt sobre les diverses característiques de la superfície de Mart, amb imatges recents que mostren tot, des de crestes i solcs esculpits pel vent a través de cràters i canals d’impacte que antigament portaven aigua líquida a volcans, falles tectòniques, canals fluvials i antigues basses de lava.