Lituània es converteix en estat membre associat de l’ESA

La Sra. Aušrinė Armonaitė, ministra d’Economia i Innovació, va signar l’acord d’associació entre el Govern de la República de Lituània i l’ESA el 28 d’abril a Vílnius. Els membres associats entraran en vigor quan es notifiqui que els tràmits interns respectius s’han completat.

Després de la seva aprovació unànime pel Consell, l’Acord d’Associació va ser signat pel director general de l’ESA, Josef Aschbacher, el 18 de març de 2021 a la seu de l’ESA, en presència de l’ambaixador de Lituània a França.

“L’adhesió de Lituània a l’ESA com a membre associat permetrà a Lituània aplicar el seu ferm compromís amb la innovació, el desenvolupament de tecnologies i la promoció de la investigació. Hi haurà moltes oportunitats per als científics i empresaris lituans per dur a terme projectes espacials conjunts amb la tecnologia europea més gran empreses, tot aportant els seus coneixements científics a les activitats de l’Agència “, va dir el Sr. Nerijus Aleksiejunas en aquesta ocasió.

Des de fa aproximadament una dècada, l’ESA i Lituània han participat en diverses formes de cooperació, primer en virtut d’un Acord general de cooperació, seguit d’un Acord d’Estat Europeu de Cooperació (ECS). Aquest últim va entrar en vigor el 28 de setembre de 2015, amb la signatura de la Carta del Pla d’Estats Cooperadors Europeus (PECS), i es va prorrogar darrerament durant 12 mesos, fins al 27 de setembre de 2021.

L’objectiu general era, mitjançant una cooperació millorada i mútuament beneficiosa, garantir una integració reeixida de Lituània en el marc de l’ESA, el desenvolupament de capacitats industrials sostenibles i competitives i la seva integració a la cadena de subministrament espacial, tot assegurant, en última instància, un compromís just retorn geogràfic al país. Fins ara, s’han contractat 35 contractes per a projectes PECS en educació, tecnologia genèrica, observació de la Terra, ciència, telecomunicacions i exploració humana i robòtica. Després d’una sisena convocatòria addicional de PECS, es desenvoluparan sis nous projectes.

Els resultats reeixits assolits en els marcs de cooperació anteriors es van revisar conjuntament en una reunió amb la viceministra Jekaterina Rojaka, a Vílnius, el 24 de gener de 2020. La companyia consultora Visionary Analytics també va realitzar un estudi de viabilitat del potencial espacial de Lituània. L’exministre Žygimantas Vaičiūnas va sol·licitar posteriorment que es concedís a Lituània la condició de membre associat, una sol·licitud recolzada per unanimitat pels estats membres de l’ESA.

L’acord d’associació permetrà la participació directa de Lituània en els programes opcionals de l’ESA, prèvia aprovació unànime dels respectius estats participants. Els delegats i assessors lituans tindran dret a assistir a les reunions del Consell de l’ESA i dels seus òrgans subordinats i a votar sobre qüestions relatives a les activitats i programes en què participa Lituània. La delegació lituana a l’ESA està dirigida per Edvinas Grikšas, de la divisió de polítiques d’innovació del Ministeri. Les ambicions de Lituània en l’espai també han conduït a l’establiment de l’Oficina espacial lituana el 4 de juliol de 2019, actualment dirigida per la Sra. Eglė Elena Šataitė, dins de l’Agència per a la Ciència, la Innovació i la Tecnologia (MITA).

Entre els programes aprovats el novembre de 2019 a Sevilla, s’han identificat conjuntament el Programa de Tecnologia de Suport General (GSTP), Future EO i ARTES 4.0 Scylight (SeCure i Laser Communication Technology) com les capacitats lituanes més adequades. El viceministre Gintaras Vilda, aleshores encarregat de la política d’innovació, la indústria i el comerç, va elogiar la cooperació amb l’ESA i va defensar que ‘els nous actors, especialment les empreses emergents i les pimes, s’haurien d’incloure a les cadenes de valor existents’.

Ara es preveu la creació d’un centre d’incubació d’empreses, per convertir idees de negoci relacionades amb l’espai en empreses comercials de nova creació. A més, un esquema d’incentius, en forma d’Activitats de la Part Sol·licitant, té com a objectiu desenvolupar encara més la seva base industrial, amb el suport d’experts de l’ESA. Aquesta assistència tècnica i experiència han demostrat ser fonamentals en el procés de creació de capacitats des del primer acord de cooperació celebrat el 7 d’octubre de 2010.

Les competències clau existents a Lituània es poden resumir de la següent manera: nanosatèl·lits, components del sistema de propulsió, tecnologies basades en infrarojos, aplicacions d’observació de la Terra aigües avall, optoelectrònica (en particular tecnologies làser i fotònica), ciències de la vida, ciències físiques i sistemes de radiofreqüència.

Lituània es va beneficiar d’un llegat important en R + D espacial. El quart observatori més antic d’Europa, l’Observatori Astronòmic de la Universitat de Vílnius, es va crear el 1753. Científics i enginyers lituans van participar en activitats aeroespacials soviètiques, desenvolupant sistemes i elements per al programa de Mart, el transbordador espacial Buran, el rover Lunokhod, així com investigació de plantes en els satèl·lits científics Bion-10 i Bion-11 i en les estacions espacials Salyut i Mir.

Als anys noranta, l’experiència adquirida es va utilitzar en els programes de la NASA i l’ESA. En particular, els astrònoms lituans van participar a Hipparcos, SOHO i Gaia, proporcionant una anàlisi dels sistemes fotomètrics, estrelles peculiars i extinció interestel·lar.

La consolidació del sector espacial lituà va començar el 2007 quan es va establir la Plataforma Nacional de Tecnologia Espacial, seguida el 2009 per la creació de l’Associació Espacial Lituana (LSA).

Els dos primers nanosatèl·lits lituans de fabricació pròpia (LituanicaSAT-1 i LitSat-1) es van llançar el gener del 2014 a l’Estació Espacial Internacional, que es va desplegar el febrer per l’astronauta de JAXA Koichi Wakata. Van provar les noves tecnologies abans de tornar a entrar a l’atmosfera terrestre el setembre del 2014. El tercer satèl·lit lituà (LituanicaSAT-2) va ser llançat el 23 de juny de 2017 per un coet PSLV-XL de l’Índia.

El Programa de desenvolupament de la investigació, les tecnologies i la innovació en el sector aeroespacial 2016-20 i el seu pla d’acció dirigit al desenvolupament d’un sector aeroespacial lituà competitiu. El Consell de Recerca de Lituània va redactar, finançar i coordinar el Programa nacional de ciències “Cap a les tecnologies del futur” (2015-20) per a la investigació espacial fonamental i aplicada, amb l’objectiu de preparar Lituània per a l’adhesió a l’ESA.

Entitats com el Baltic Institute of Advanced Technology, Geomatrix, NanoAvionika, Si Femto, Lidaris i altres han mostrat capacitats en nínxols específics que són d’interès per a l’ESA. Com que el canvi climàtic i el control del gel són preocupacions clau a la zona, la iniciativa bàltica desenvolupada sota els auspicis de l’ESA pretén promoure sinergies entre els socis regionals per al desenvolupament i l’ús específic de sistemes espacials.

L’ESA ha establert ara relacions formals amb tots els estats que van adherir-se a la Unió Europea des del 2004 i, per tant, s’associen a la definició d’una política espacial europea global i participen amb drets i obligacions complets en els programes Copernicus i Galileo de la UE.

Lituània va seguir Hongria, la República Txeca, Romania, Polònia, Estònia, Eslovènia i Letònia per incorporar-se a l’estatus ECS, un marc de cooperació que es remunta al 2001. Els cinc primers països s’han convertit en estats membres entre el 2008 i el 2015, mentre que Eslovènia i Letònia es van convertir en Membres associats el 2016 i el 2020 respectivament. Eslovàquia, Bulgària i Xipre van seguir Lituània com a ECS, mentre que Malta i Croàcia van concloure acords generals de cooperació el 2012 i el 2018.

El director general de l’ESA, Josef Aschbacher, va declarar que esperava amb molta il·lusió la implementació concreta de l’Acord d’associació, mitjançant la participació constant de Lituània en els programes i activitats de l’ESA.

Més informació

Nathalie Tinjod
Secretari del Comitè PECS, Departament de Relacions Externes de l’ESA, Director General de Serveis
Nathalie.Tinjod@esa.int

Stephen Airey
Secció Estats nous, associats i cooperants, Departament de Política i Auditoria Industrial, Direcció d’Indústria, Contractació i Serveis Jurídics
Stephen.Airey@esa.int