Imatge:
Aquestes imatges espectaculars presenten la galàxia espiral IC 5332, captada per la NASA/ESA Telescopi espacial Hubble (esquerra) i la NASA/ESA/CSA Telescopi espacial James Webb (dret). Les imatges mostren les poderoses capacitats que proporcionen els dos telescopis espacials líders mundials, especialment quan es combinen les seves dades.
La imatge de Webb mostra la galàxia espiral amb un detall sense precedents gràcies a les seves observacions Instrument d’infrarojos mitjans (MIRI). IC 5332 es troba a més de 29 milions d’anys llum de la Terra i té un diàmetre d’aproximadament 66.000 anys llum, cosa que el fa una mica més gran que la Via Làctia. Destaca per estar gairebé perfectament de cara respecte a la Terra, cosa que ens permet admirar l’escombrada simètrica dels seus braços espirals.
MIRI és l’únic instrument Webb que és sensible als mitjansinfrarojos regió de la espectre electromagnètic (específicament en el rang de longitud d’ona de 5 µm a 28 µm); Tots els altres instruments de Webb funcionen a l’infraroig proper. Contribuït tant sota el lideratge de l’ESA com de la NASA, MIRI és el primer instrument que ofereix imatges d’infraroig mitjà prou nítides com per adaptar-se fàcilment a la visió del Hubble a longituds d’ona més curtes.
Una de les característiques més destacables de MIRI és que funciona 33 °C per sota de la resta de l’observatori a la temperatura de gel de -266 °C. Això vol dir que MIRI funciona en un ambient només 7 °C més càlid que el zero absolut, que és la temperatura més baixa possible segons les lleis de la termodinàmica. MIRI requereix aquest entorn fred perquè els seus detectors altament especialitzats funcionin correctament, i té un sistema de refrigeració actiu dedicat per garantir que els seus detectors es mantenen a la temperatura correcta.
Val la pena assenyalar el repte que és obtenir observacions a la regió de l’infraroig mitjà de l’espectre electromagnètic. L’infraroig mitjà és increïblement difícil d’observar des de la Terra, ja que gran part és absorbit per l’atmosfera terrestre i la calor de l’atmosfera terrestre complica encara més les coses. El Hubble no va poder observar la regió de l’infraroig mitjà, ja que els seus miralls no eren prou freds, la qual cosa significa que la radiació infraroja dels mateixos miralls hauria dominat qualsevol intent d’observació. L’esforç addicional realitzat per garantir que els detectors de MIRI tinguessin l’entorn de congelació necessari per funcionar correctament és evident en aquesta impressionant imatge.
Aquesta imatge d’infraroig mitjà extravagantment detallada es juxtaposa aquí amb un bonic i ultraviolat llum visible imatge de la mateixa galàxia, creada a partir de dades recollides per Càmera de camp ampli del Hubble 3 (WFC3). Algunes diferències són immediatament evidents. La imatge del Hubble mostra regions fosques que semblen separar els braços espirals, mentre que la imatge de Webb mostra més un embolcall continu d’estructures que fan ressò de la forma dels braços espirals. Aquesta diferència es deu a la presència de regions polsegoses a la galàxia. La llum ultraviolada i visible són molt més propenses a ser dispersada per la pols interestel·lar que la llum infraroja. Per tant, les regions polsegoses es poden identificar fàcilment a la imatge del Hubble com les regions més fosques que gran part de la llum ultraviolada i visible de la galàxia no ha pogut viatjar. Tanmateix, aquestes mateixes regions polsegoses ja no són fosques a la imatge de Webb, ja que la llum d’infraroig mitjà de la galàxia ha pogut travessar-les. A les dues imatges són visibles diferents estrelles, la qual cosa es pot explicar perquè determinades estrelles brillen més en els règims ultraviolat, visible i infraroig respectivament. Les imatges es complementen d’una manera notable, cadascuna ens explica més sobre l’estructura i la composició de l’IC 5332.
MIRI va ser aportat per l’ESA i la NASA, amb l’instrument dissenyat i construït per un consorci d’instituts europeus finançats a nivell nacional (The MIRI European Consortium) en col·laboració amb JPL i la Universitat d’Arizona.
