Aquest treball analitza investigacions en l’ensenyament universitari de les ciències que han incorporat tecnologies de la informació i comunicació (TIC) com a recurs bàsic de la seva metodologia educativa. Per a això s’ha realitzat una revisió bibliogràfica seleccionant articles d’investigació que han estat publicats en els últims set anys en revistes educatives i actes de congressos de l’àmbit hispanoamericà. Es pretén, per tant, oferir una visió global de l’estat actual en aquest camp. La major part de la bibliografia consultada sosté que el paper dels professors segueix sent clau per aconseguir eficàcia en l’educació cientificotècnica, sent la tecnologia un recurs que complementa l’acció docent. Mitjançant l’anàlisi realitzada s’observa com certs recursos digitals s’han mantingut constants en el temps i segueixen sent objecte d’interès per les seves aportacions pedagògiques. D’altra banda, en els últims anys han aparegut eines de caràcter innovador que presenten encara una incorporació escassa dins de l’entorn universitari, com són els sistemes mòbils o les xarxes socials. També s’aprecia que, independentment de la tecnologia utilitzada, els alumnes valoren positivament la introducció de noves metodologies basades en les TIC. Així mateix, alguns treballs posen de manifest que bona part de l’ensenyament és encara unidireccional i basada en informació estàtica, i per tant, es requereix un esforç per part dels professors per fomentar la participació dels alumnes.
Paraules clau
educació científica,
TIC,
innovació didàctica,
context universitari,
recursos didàctics
