el sector tecnològic ha generat més de 124.000 llocs de treball directe durant el 2020 i ha superat sectors estratègics com el de l’automoció. Aquest gruix de professionals ja representen el 3,8% dels empleats de Catalunya, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), i s’acosta a la mitjana europea, del 3,9%. Unes dades positives en un context de pandèmia que ha posat contra la paret les economies mundials, les mateixes que han vist com la tecnologia les pot fer més fortes i resilients davant les crisis. Però no només es tracta de parlar de xifres macroeconòmiques, sinó que les TIC ja estan definint l’entorn social, la salut i l’educació. Per això, en un debat organitzat pel CTecno per conèixer les propostes dels partits per a les eleccions al Parlament el 14 de febrer, hi ha hagut un element comú tot i les discrepàncies: l’àmbit ha de ser la via per al progrés.
El model TIC per a Catalunya
L’ambició dels partits envers la tecnologia és clara: Catalunya ha de ser referent europeu. Però per aconseguir-ho, abans, cal acabar amb un desequilibri territorial. Totes les formacions han consensuat que una de les prioritats per a la pròxima legislatura ha de ser una extensió total de la xarxa de fibra òptica que garanteixi la connectivitat de les zones buides. Tot i això, han estat poques les mesures concretes per assolir-ho.
Un dels pocs a donar detalls sobre el repte ha estat el PdeCAT. Marc Arza ha proposat “col·laborar amb les empreses perquè facin millor la seva feina” en comptes “d’obligar-les a posar fibra a tot el conjunt del país, perquè és ineficient”. A més d’aquest model públic i privat, ha proposat buscar alternatives com els satèl·lits – amb un desplegament “menys costós i més fàcil” – per arribar a les zones que tenen cobertura. Un model que dista totalment del presentat per la CUP i els comuns, que aposten per un servei que sigui totalment públic. I al mig, ERC, qui amb una estratègia al centre de les dues anteriors, però “liderada per l’administració pública”, ha dit Jordi Albert, té clar que es pot arribar al 2025 amb “el 100% de Catalunya interconnectada.
L’extensió de la fibra òptica al territori per donar cobertura a les zones buides és una de les prioritats dels partits
Els republicans també han aprofitat aquest primer bloc del debat, i amb el temps just d’un minut per intervenció, per llançar la seva mesura estrella: “Una agència d’innovació i transformació digital pròpia amb governança compartida amb les administracions locals, que tenen relació directa amb el ciutadà i permetrà donar millor resposta a les desigualtats territorials”. Recollir i analitzar les dades seria una de les seves principals tasques i, segons ha detallat Albert, permetria a les institucions utilitzar les dades per “decidir com liderar”. L’objectiu és que també reverteixi en una ciutadania més empoderada, però amb les garanties de “saber qui gestiona les seves dades i poder tenir un recorregut fiable i validar de qui les usa”.
Qui també ha apel·lat directament a la inclusió de la ciutadania en l’estratègia és En Comú Podem. Marc Parés ha anunciat que volen un model “públic i comunitari per anar cap a una societat més justa i igualitària” i on les escoles utilitzin programari lliure i no hagin de veure com “Google i Amazon entren a les aules”.
Reactivar una economia de valor afegit
Les TIC han de generar feina directa i indirecta, i aquesta activitat ha de revertir en tots els sectors de l’economia. Però Catalunya té un problema: la falta de talent. La fórmula per revertir la situació passa, segons Parés, per “invertir en R+D, retenir els professionals i garantir la digitalització en sectors claus com la salut, l’automoció, el turisme i el comerç, i l’agroalimentari”. Com també, ha afegit, “fomentar una economia digital i col·laborativa amb centres i comunitat d’innovació que afavoreixin les sinergies entre actors”.
Però l’equació, a ulls del PSC, és insuficient. Li manca la indústria, i més concretament, “una indústria 4.0 i un procés de reindustrialització basada en la robòtica i l’automatització de processos”. I ha coincidit amb els comuns a assenyalar la recerca com una variable fonamental: “Hi cal més inversió. Estem en un 1,52% del PIB i hem d’arribar al 2%. Hem de dissenyar un sistema d’innovació que permeti fer arribar el coneixement a les empreses”.
Qui ha llançat propostes concretes han estat Ciutadans i ERC. En el cas dels primers, es tracta d’un pla anomenat Cat 2035 que porta, entre altres, mesures com “incentius i bonificacions per a la creació d’empreses i inversió en start-ups, involucrar la societat en el desenvolupament de les professions del futur i acabar amb taxes com la Google perquè reverteix en el consumidor”, ha dit Gragera. Per la banda republicana, Albert ha presentat el pla pimes TIC per “ajudar les empreses a adaptar les seves estructures al segle XXI i al context social, i donar suport al sector per millorar-ne la competitivitat i augmentar-ne la inversió en innovació”.
Inversió en recerca, digitalització de sectors estratègics per a l’economia i impuls de noves empreses TIC són les variables l’equació per generar riquesa
Fent balanç dels quatre anys de legislatura, Puigneró, ha esmentat el 5G, el port de cables submarins, la supercomputació, l’SpacePort i el CTTI com a mecanismes per diversificar en l’entorn i incrementar les oportunitats laborals que genera. I és precisament aquest darrer ens el que més discòrdia genera, el qual Ciutadans i PP han criticat d’estar polititzat i consumir uns recursos que podrien destinar-se a altres sectors. Tant Junts com ERC han defensat l’organisme, la qual s’encarrega de proveir de serveis digitals la Generalitat i ha estat clau per superar la crisi de la covid-19, han assegurat.
Com a objectiu del pròxim govern, Junts s’ha proposat enfortir la imatge de Catalunya al món. “Hem de ser un país que creï marca com ho han fet Alemanya i el Japó amb els seus vehicles”, ha comparat el conseller, “a nosaltres ens ajuda el Mobile World Congress a fer que Catalunya sigui un segell de garantia de qualitat”.
Més dones i més talent TIC
La imatge dels vuit candidats sobre l’escenari ha il·lustrat la situació que viu el sector en relació amb la presència femenina. Durant les dues hores de debat, han estat vuit homes els que han presentat les propostes TIC i davant la presència d’una sola dona, la periodista de TV3 Cristina Riba com a moderadora. Així ho ha destacat abans de donar pas als polítics en les seves intervencions, el què ha provocat que tots hagin iniciat els seus parlaments demanant disculpes per la imatge.
I és que les dades parlen per si mateixes. “Només hi ha un 20% de dones matriculades a Enginyeria Industrial, i a Telecomunicacions i a Informàtica, entre un 10% i un 15%”, ha apuntat el representant del PP. Rodríguez creu que cal anar a l’origen per posar fil a l’agulla en l’assumpte, és a dir, “estimular les vocacions i només incentivar la contractació de les dones”. Una proposta que ha generat consens per part de totes, però que ha d’anar de la mà de creació de referents. “Hedy Lamarr hauria de tenir una plaça a tots els pobles, però ningú sap qui és. Ella va inventar el wifi”, ha posat com a exemple Macías de la CUP-G.
Els partits acorden que cal generar talent qualificat amb una nova estratègia educativa des de l’escola fins a la formació postobligatòria
I si cal incidir des de les escoles en la inclusió de les nenes en les TIC, els republicans han afirmat que cal “incentivar trajectòries i itineraris de capacitació en la tecnologia per despertar-ne l’interès en totes les etapes educatives”. Una proposta de base que ha permès a Arza del PdeCAT anar més enllà i afirmar que les empreses “valoren més els estudiants d’FP que de les universitats”. “Hem de sortir del marc mental del SOC, l’FP i les universitats i explorar altres fórmules per formar talent”, ha proposat, “sempre amb un diàleg obert amb el sector privat per saber com actuar en cada àmbit”.
Segons Parés, aquesta capacitació també ha d’incloure les capes socials de més edat amb programes de reciclatge. “Hem d’oferir formacions a dones majors de 45 anys i a tota la ciutadania perquè tingui competències digitals”, ha asseverat, “la tecnologia no és neutra i hem de fomentar l’esperit crític per fer-ne un ús adequat”.
Per part de Junts, Puigneró ha esmentat la feina feta per la conselleria que lidera que, per una banda, ha comptat amb el nombre de dones més gran fins ara i, per l’altra, que ha impulsat la creació de graus en intel·ligència artificial i màsters en matèries de ciberseguretat com a eines per aportar més talent al mercat.
Serveis digitals essencials
Internet ja s’equipara a l’electricitat, l’aigua i el gas com a servei essencial. No obstant això, la pandèmia ha demostrat que no arriba a totes les llars. Preguntats sobre la possibilitat d’equiparar la xarxa com un element bàsic, els partits han tirat pilotes fora. ERC i Junts han apuntat cap a l’Estat espanyol i la Unió Europea com a encarregats de moure fitxa; la CUP i els comuns n’han reconegut la importància en ple segle XXI sense explicitar-ne mesures; i la resta de formacions han apel·lat a treballar amb les empreses per garantir-ne l’accés.
També han faltat concrecions quan s’ha esmentat un element clau en aquesta campanya: el vot electrònic. Des del “primer cal una administració que doni seguretat” de Grageras, passant per l'”hauria de ser l’última prioritat perquè tenim molts deures pendents” d’Arza, fins al “calen molts canvis legislatius previs” d’ERC i PSC.
Els comuns han apuntat directament al Parlament català, qui ha de “posar-se d’acord per desenvolupar una llei electoral catalana que incorpori el vot telemàtic”, i Puigneró ha reconegut que és una feina pendent que la seva formació preveu abordar en la pròxima legislatura.
