El sector tecnològic ha generat més de 124.000 llocs de treball directe durant el 2020 i s’ha situat per davant d’àmbits estratègics com el de l’automoció. Tal com mostra l’última Enquesta de Població Activa (EPA), aquests professionals suposen ja un 3,8% dels treballadors de Catalunya i s’acosta a la mitjana europea, del 3,9%. I de la mateixa manera que les TIC ja s’han posicionat com dels elements que defineixen les polítiques en matèria d’ocupació, també ho han fet en l’entorn social, la salut o l’educació en aquesta pandèmia de la covid-19. Els partits, concentrats ja en les eleccions catalanes del 14 de febrer, han presentat les seves propostes en un debat telemàtic organitzat per Telecos.cat.
El model d’una Catalunya TIC puntera
En termes generals, totes les forces de l’arc parlamentari han coincidit a dir que posar fi a la bretxa digital en termes d’accés i competències, dotar d’unes infraestructures de qualitat i equitatives el territori, vetllar pels drets digitals de la ciutadania, i situar el sector com a motor econòmic.
El primer a ensenyar les seves cartes ha estat el representant de Ciutadans, Dimas Gragera, qui ha apel·lat a les opcions laborals i el posicionament de Catalunya com a referència europea a l’eix central de l’àrea de tecnologia del programa del partit. “Hi ha talent, i el paper de l’administració ha de ser el de crear un ecosistema adequat perquè es pugui desenvolupar un sector que creï oportunitats”.
Uns arguments que ha compartit Jordi Puigneró de Junts per Catalunya, partit que encapçala el Departament de Polítiques Digitals i Administració Digital, qui ha apuntat cap a cinc eixos bàsics: apoderament ciutadà i eliminació de la bretxa digital; un país connectat amb infraestructures digitals; una societat cibersegura; una administració electròniques amb eines telemàtiques eficients; i l’impuls d’un sector TIC que reactivi l’economia. “Si ser industrial va ser important el segle XX, el segle XXI hem d’apostar per un país digital. Hem de ser la república digital davant del decretazo digital que volen evitar que Catalunya innovi en aquest àmbit”, ha conclòs apel·lant a les mesures del govern espanyol preses davant la propostes legislativa catalana que va quedar aturada.
Els partits coincideixen a situar el sector TIC com un motor de reactivació econòmica i de creació de valor afegit
Tot i reconèixer la importància del valor econòmica de la indústria, Jordi Albert d’ERC ha afegit el valor social a les propostes: “Hem d’anar cap a una governança compartida i més democràtica amb el món local, els agents socials i la ciutadania per fer-la créixer”. A més a més, preveuen posar el focus en la protecció de la informació que comparteix la ciutadania i fer-ne un ús adequat, pel que contemplen la creació d’una Oficina de la Dada que permeti vetllar per la seguretat del big data que generen les persones i que seria “un data driven perquè la Generalitat defineixi estratègicament i amb previsió de futurs escenaris les polítiques del país”. Paral·lelament, es comprometen a acabar amb les “desigualtats al món local i a la societat” amb una Agència de Transformació Digital que ajudi la ciutadania a obtenir la capacitació que li permeti ser “sobirà digital”.
En el seu torn de paraula, la representant del PSC, Alícia Romero, ha situat en primera línia de treball un desplegament de xarxes i serveis i ha recordat que “Catalunya encara no té fibra òptica a tot el territori”. A la llista d’una contribució tecnològica clau en l’economia i una administració digital, hi ha sumat un context de pandèmia que ha deixat en evidència les habilitats TIC de la ciutadania: “Només el 36% de les persones que treballen tenen competències digitals”; i ha incidit en què serà una àrea de treball.
Per part de Catalunya en Comú-Podem, Marc Parés, ha afegit un element diferenciador del seu programa més sobirania digital: “Els ciutadans han de tenir control sobre la tecnologia i alfabetització per reduir l’escletxa”. El seu model ideal per a l’impuls del sector és la col·laboració “pública i comunitària per estendre les infraestructures” com a complement del sector privat, un sistema que volen aplicar també en l’àmbit de la gestió i ús de les dades.
El programari lliure i les dades obertes són la base de les iniciatives que presentarà la CUP-Guanyem. Tal com ha explicat Dario Castañé, proposen treballar sobre un ecosistema obert a escala pública que sigui “reutilitzable en empreses” i garantir la “sobirania de les dades”. També preveuen situar la transició verda i la democratització tecnològica com a objectius del sector.
Lluny d’especificar propostes, Santi Rodríguez del PP ha posat en relleu que s’ha de treballar perquè les TIC reverteixin de manera transversal en l’economia, com ja està fent “forma intensa en els serveis”. Així, ha proposat que ajudi al creixement de la indústria i dels serveis socials, com també del sector primari.
Finalment, Marc Arza del PDeCAT ha insistit en el fet que les tecnologies avancen a un ritme inimaginable. “Bona part del que tenim no es coneixia o eren noves, el model ha de ser obert i reactiu per adaptar-se”, ha afirmat, tot assegurant que no es pot tenir un model totalment definit. No obstant això, ha esmentat el paper de Barcelona com a “pot atractiu i node del sector digital a Europa”, el qual s’ha de consolidar per ser tractor de la indústria 4.0. L’escletxa digital és un altre dels elements que els preocupa, però a diferència de les propostes anteriors, Arza ha mostrat més preocupació per les poblacions que no estan ben connectades a la xarxa.
Infraestructures i inversions
Connectivitat i coneixement, aquests són els pilars de l’estratègia que Puigneró ha presentat per part de Junts per Catalunya. En la primera àrea ha apuntat a l’extensió de la fibra òptica, a la construcció d’un port de cables submarins per unir Catalunya amb la resta del món i a la creació d’un hub per a impulsar la indústria espacial al territori com a àrees que la Generalitat ja està treballant. En la segona, també ha volgut parlar de projectes que ja estan en marxa com AINA, la plataforma basada en intel·ligència artificial per facilitar la incorporació del català en els dispositius tecnològics, o la recerca en tecnologies quàntiques i en supercomputació.
En el seu discurs ha lloat la tasca del CTTI, ens del qual ha assegurat que genera un impacte de més de 930 milions d’euros en el PIB català i amb 25.000 llocs de treball directes i indirectes. Un organisme que ha generat la crítica del PSC i de Ciutadans, partits que han reclamat que es destini aquesta partida a altres àrees amb un benefici clar sobre la ciutadania. En aquest sentit, Albert ha recordat que l’ens presta serveis als diferents departaments de la Generalitat i que, en conseqüència, són “despeses corrents i no es poden derivar a altres camps”.
Els partits consensuen que el desplegament de la fibra òptica és una prioritat a curt termini
Respecte a les propostes, el representant d’ERC ha situat el 2025 com a termini màxim per al desplegament de la xarxa de fibra òptica al 100% de la població; i al 99,5% en el cas de la cobertura mòbil per resoldre “la gran problemàtica de la Catalunya buida i generar llocs de treball a l’àmbit rural aprofitant el teletreball”.
En el cas del PSC, les propostes se situen a treballar conjuntament amb Europa per dissenyar tecnologia pròpia amb el talent de casa per combatre el lideratge dels Estats Units i la Xina. Per això, ha afirmat que val invertir en capacitació a tota la ciutadania i dissenyar nous perfils professionals per al futur. I si la inversió ha de ser transversal per als socialistes, també així ho ha afirmat Parés. El de Catalunya en Comú-Podem ha apostat per una estratègia que beneficiï l’educació, la sostenibilitat, el medi ambient i la justícia social, i a un entorn favorable a les start-ups i a les xarxes de col·laboració que generin innovació.
Parés ha tornat a situar el dades massives com a clau del debat, unes dades que ha afirmat que han de ser la base d’unes “infraestructures digitals que en facin una gestió cap al bé comú i no cap al benefici privat”. Un punt de vista que comparteix la CUP, que vol corregir la tendència a “monitorar moltes coses fins a envair l’espai personal”, ha apuntat Castañé en una nova defensa d’un model obert. “S’ha de trobar l’equilibri per respectar la privacitat i la sobirania”, ha afegit. Entre les mesures del partit, s’hi troba la creació de taxes per a les grans empreses i una reforma fiscal que “revisi impostos existents, redueixi l’IVA de serveis bàsics i se centrin en el luxe”. Una posició contrària a la de Ciutadans, que proposa eliminar els gravàmens que “compliquen la vida a les empreses, ciutadans i emprenedors”, segons Gragera, que ha posat com a exemple la recent aplicada Taxa Google.
Catalunya en Comú-Podem i la CUP defensen un ús de les dades basat en el bé comú
Novament, el PP ha reclamat una major inversió en àrees que no són pròpiament tecnològiques però que estan relacionades amb les TIC i ha posat l’exemple de l’Aeroport de Barcelona. I el PDeCAT, per la seva banda, ha proposat invertir a través de col·laboracions amb l’empresa privada en “infraestructures toves com el Barcelona Tech City, que millora el sistema per atraure talent”. Arza també ha posat sobre la taula un canvi en l’estratègia de connectivitat territorial en zona on, segons ha dit, “es poden millorar amb sistemes com satèl·lits o antenes amb menys inversió i igual de bons”.
Serveis i R+D+i
En un debat amb un temps just i amb les limitacions per l’entorn virtual, els partits han tingut poc marge per exposar les seves propostes. La mesura principal d’ERC en la indústria digital passa per imposar una taxa que recaigui sobre les empreses que usen les dades dels usuaris a canvi d’oferir un servei gratuït. “La informació és de caràcter personal i caldria fer una aportació per utilitzar-les perquè en treuen profit econòmic”, ha dit Albert. En termes d’innovació, el republicà ha proposat focalitzar recursos en la recerca a les TIC i donar un paper més important als parcs tecnològics, als polígons industrials i a les pimes. Aquesta última proposta també ha estat defensada per Romero, qui també ha esmentat Eurecat i les Oficines d’Atenció al Ciutadà com a eines que cal potenciar i reorientar per millorar els caps de la salut, la mobilitat o l’alimentació, on la tecnologia hi pot tenir un paper important.
L’increment de la inversió en recerca i la seva orientació cap a sectors amb benefici social són punts comuns
Parés de Catalunya en Comú-Podem ha esmentat com a mesura estrella la creació d’operadors de telecomunicacions municipals, mentre que Castañé de la CUP ha remarcat la necessitat de “pagar bé els investigadors i destinar la recerca cap al bé comú, i invertir en garantir que tothom té accés a eines per capacitar-se i innovar”, així com acabar amb un sistema de prestació de serveis que genera “una internet a dues velocitats on segons el que pagues un millor accés”.
En el cas del PDeCAT, Arza ha demanat a la Generalitat que impulsi un sistema d’incentius de continguts en català i que s’incrementi la inversió en recerca. “Els països que funcionen millor tendeixen cap al 3% del PIB i amb un pes privat important, hem de funcionar així”, ha defensat, i ha reclamat que les administracions siguin exigents amb la relació entre qualitat i preu de les prestadors de serveis del mercat “en règim d’oligopoli” de les telecomunicacions.
Puigneró ha tancat la presentació de les propostes defensant el model aplicat a Catalunya de desplegament de la fibra òptica pròpia perquè els operadors arribin a l’última milla. A més a més, ha recordat que l’estratègia de la Conselleria s’ha basat en impulsar tecnologies “determinants els pròxims anys com la intel·ligència artificial, el blockchain, el 5G i les tecnologies quàntiques”.
