BarcelonaSi les previsions no fallen, la pandèmia marcarà un abans i un després en l’arribada de noves tecnologies de què es parla des de fa anys. Les eines digitals han estat clau perquè l’activitat empresarial no s’hagi aturat del tot. Però paradoxalment, tot i el rerefons pandèmic i les moltes mirades posades en la tecnologia, la inversió de l’administració pública catalana en productes i serveis TIC el 2020 va ser prop d’un 50% més baixa que la de l’any anterior.
Les dades que recopila el portal AdjudicacionesTIC apunten que entitats públiques com la Generalitat o els ajuntaments van informar d’unes 2.000 adjudicacions l’any passat (1.659 si es deixen fora els acords marc, que parlen de diners promesos però no executats, o contractes que tenen una part tecnològica molt petita) per més de 350 milions d’euros (320 després de fer el mateix cribatge). Lluny, en definitiva, dels més de 650 milions que van dedicar-hi el 2019 per un nombre molt similar de contractes.
L’àmplia diferència s’explica precisament per la xifra del 2019, que està molt per sobre del que les estadístiques d’altres anys mostren que és el normal. «A Catalunya cada determinats anys es tanquen els contractes del servei de manteniment de les aplicacions de la Generalitat, això és una licitació per sis anys, són molts lots: l’any passat només aquesta licitació rondava els 350 milions», explica Carlos Canitrot, director de consultoria d’AdjudicacionesTIC i responsable de la recollida i tractament de les dades.
Amb tot, hi ha àmbits en què aquesta tendència no es replica. Si bé el 2020 es van adjudicar molts més serveis relacionats amb les TIC (consultories, manteniment, assistència tècnica o serveis de núvol jo streaming) que els anys previs i per un import també superior al d’altres anys més enllà del 2019, el nombre i la quantitat de diners adjudicats a programari informàtic (programari) i a maquinària tecnològica (maquinari) queda bastant per sota.
Per exemple, segons la base de dades d’aquesta mateixa plataforma, l’administració pública catalana va pagar 16,4 milions d’euros per productes o serveis relacionats amb la part física de les telecomunicacions: la compra d’equips per al Barcelona Supercomputing Center, d’emissores per als Mossos o els Bombers o la instal·lació de sistemes de telecomunicació a les cotxeres d’autobusos de la Zona Franca, entre molts d’altres. En línia amb les dades totals, la xifra és set cops inferior a la de l’any anterior, però també la meitat del que es va invertir el 2018 i el 2017.
Lideratge
Tot i la davallada, Catalunya és la comunitat de l’Estat que més adjudicacions tecnològiques va tancar el 2020
I el mateix passa amb els tallafocs o la seguretat perimetral relacionats amb la ciberseguretat, àrea a la qual es van destinar 1,6 milions d’euros en tot el 2020: això representa un 36% menys que l’any anterior i menys de la meitat del que s’havia adjudicat el 2018.
«Fins a cert punt està justificat: és lògic que [la partida] de telecomunicacions hagi baixat perquè s’ha treballat a casa i en la majoria d’organismes el consum ha caigut», raona Canitrot. A més, «molts serveis que el 2019 ja estaven subcontractats no han estat necessaris el 2020», afegeix. També hi pot haver, reconeix, certa desviació en les dades: per exemple, que es publiquin contractes més endavant i no entrin al recull de dades de l’any passat.
Les explicacions de la Generalitat
De fet, fonts del departament de Polítiques Digitals de la Generalitat expliquen que un dels efectes del decret de l’estat d’alarma va ser la suspensió dels terminis administratius, cosa que va aturar els processos de contractació pública i va fer, per tant, que moltes de les adjudicacions s’endarrerissin i que probablement es vegin reflectides en les estadístiques del 2021. Això, afegeixen, s’ha compensat amb el que es coneix com a contractacions d’emergència.
D’altra banda, les mateixes fonts asseguren que la Generalitat no sol dividir les seves adjudicacions entre programari, maquinària i serveis, sinó que generalment contracta lots que suposin un paquet complet. Tenint en compte que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) gestiona gran part de les necessitats tecnològiques de la Generalitat i que és el segon organisme d’Espanya que més diners ha adjudicat en TIC el 2020 (129 milions d’euros segons Adjudicaciones TIC), això explicaria la davallada en maquinari jo programari.
A més, tot i la caiguda comparada amb el 2019, Catalunya és la comunitat que més contractes i diners ha adjudicat en aquest terreny. En aquesta línia, el directiu d’Adjudicaciones TIC aporta una segona clau per mantenir l’optimisme: els fons europeus. Una «cosa extraordinària» que passarà aquest 2021 i que, aposta, «atraurà inversions que durant els pròxims tres o quatre anys faran que aquesta baixada no sigui tan important». «Si aquests milers de milions que han de venir s’utilitzen bé, hauria d’augmentar la inversió», conclou.
