El confinament va trasbalsar el final del curs 2019-2020 i l’inici d’aquest. Es va tornar a les aules al setembre però amb moltes incògnites i molta inseguretat. El curs s’està desenvolupant amb una certa normalitat. Un any després de l’inici de la pandèmia i quan el curs afronta la seva recta final és el moment de fer balanç de la situació.
Les llargues tires de precinte blau i blanc que uneixen les tanques de color groc es gronxen agitades pel vent a l’entrada de l’escola andorrana de Sant Julià de Lòria. Les bústies on es diposita la correspondència dels mestres s’han col·locat a manera de barricada de manera que ningú pugui sobrepassar aquest punt.
A l’altre costat comencen els passadissos buits, on xiula el vent i acaricia les escales, envolta les aules, passa entre cadires i taules apilades. Al final del passadís encara queden penjats els dibuixos de l’última exposició dels alumnes d’una classe amb nom d’animal. A l’exterior, amb mascareta i guardant la distància, mares i pares acompanyen els nens en el seu primer dia de classe. Molts d’ells no hi han tornat des del 13 de març. També hi ha un grup de periodistes convocats per a l’obertura del curs 2020-21. Darrera la porta, Isaac Benchluch, el director, s’afanya per comprovar per tot està bé: circuit senyalitzat d’entrada i sortida i el personal docent preparat per acollir els alumnes amb gel hidroalcohòlic i consignes de seguretat. És el 9 de setembre del 2020, l’any de segon de Covid, i un repte: mantenir les escoles obertes.
La tornada a les aules, el mes de setembre, es va superar amb nota
El sentiment entre els mestres es resumia en una frase: “nosaltres començen. A veure com anirà”. Els escolars van accedint a les aules. La pluja s’afegeix a l’estrena. Aixoplugats, els periodistes i la directora general de l’escola andorrana, conversen sobre l’inici de curs. “Hem superat amb nota aquesta tornada a les aules”. I és que per Maite Casals, el servei que es va oferir durant el juny va ser molt positiu de cara a treballar aquest setembre amb unes consignes sanitàries i de seguretat que ja havien viscut.
A més a més, la directora també va indicar que la tasca dels centres durant les primeres tres setmanes del curs seria fer unes avaluacions competencials per veure el nivell d’aprenentatges dels alumnes i també comprovar l’estat emocional dels petits. La valoració seria compartida hores més tard en una roda de premsa per la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla que també donaria dades. Així. un 78% de docents i col·laboradors s’havien sotmès a les proves de coronavirs, corresponents a 2.198 persones de les 2.820 cridades. D’aquests, només una va resultar positiva. D’altra banda, un 91,6% dels escolars es van fer el test, és a dir, 3.877 nens i nenes dels 4.231 cridats.
El centres educatius estan resistint al virus, un fet que durant l’estiu ningú donava per segur
Malgrat això, s’ha hagut de confinar aules i altres s’han posat en “vigilància activa parcial” i es va haver de tancar temporalment l’escola andorrana d’Encamp. El centres educatius, però, estan resistint al virus, un fet que durant l’estiu ningú donava per segur ja que l’opinió generalitzada era la tornada a un confinament. Les escoles han estat obertes mentre bona part d’Europa i altres països desenvolupats com els Estats Units o Israel, s’han vist forçats a tancaments totals o parcials.
“Ja sabíem que això seria una cursa d’obstacles però ara comença a passar factura. Protegir als alumnes i a nosaltres és una tasca que requereix molts esforços i que exigeix una gran dedicació”, comenta un professor d’anglès en un centre de secundària d’Andorra la Vella. Altres companys seus consultats en l’elaboració d’aquest reportatge coincideixen en assenyalar que s’ha notat un comportament més dolent en alguns alumnes i que consisteixen en bretolades o més assetjament a l’exterior i amb menys concentració a l’aula. “El curs està sent molt difícil, molt més del que pensàvem. Crèiem que seria un tema de recuperar els coneixements que no van aprendre en el darrer trimestre del curs passat però ens hem trobat amb una qüestió d’actitud. Els alumnes estan més afectats del que sembla per la situació de pandèmia”, opina una professora de català.
Destaca la velocitat de la transformació tecnològica, impensable sense la pandèmia
“La pandèmia ens ha servit a tots en diferents aspectes de la nostra vida per revisar coses i també al món educatiu. Ens ha fet reflexionar sobre allò que havíem fet bé com a país i com a sistema educatiu”, indica la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. Destaca la transformació tecnològica, que el sistema ha recorregut a una velocitat que hauria estat impossible sense el tancament de les escoles. S’ha reduït la bretxa digital i s’ha consolidat l’ensenyament virtual encara que cal una implicació més gran per part de les famílies. “Hem vist sobretot en els més petits, que no tenen encara una competència digital, que hi havia pares que tenien dificultats per fer servir un correu electrònic o per obrir un vídeo. Vam oferir unes formacions en aquest sentit. És una bona manera el formar els pares perquè puguin acompanyar als fills sobretot en les eines que aquests hagin d’utilitzar en moments de pandèmia”, considera Vilarrubla.
S’ha pogut dur a terme l’esquí escolar i altres activitats extraescolars. Tot amb rentat de mans, ventilació de les aules, sortida al pati amb torns, entrades al centre esgraonades i l’aplicació dels protocols sanitàris quan es detecta un positiu o una sospita de positiu en una aula formen part del dia a dia d’alumnes i mestres i d’aquest curs de segon de Covid. Sis mesos després de l’inici continuen les tanques a l’escola andorrana de Sant Julià, les cintes. És l’únic signe extern que la pandèmia continua activa. A l’interior, les bústies dels mestres han tornat al seu lloc i jl’assignatura més difícil de segon de Covid està en el camí de ser aprovada. I amb bona nota.
