L’artista Gonzalo Borondo pinta un mural de grans dimensions a Manresa


L’obra s’està realitzant al carrer Arbonés aquesta setmana i vol ser una interpretació de les destruccions i reconstruccions que al llarg de la història ha patit la ciutat. Aquesta intervenció forma part dels projectes d’art urbà que des de l’Ajuntament de Manresa s’impulsen amb finalitat de cercar noves vies de participació ciutadana a través de l’art i l’urbanisme en diversos espais públics de la ciutat.

imatge

Des del passat dia 31 d’agost i fins aquest diumenge dia 5 de setembre l’artista Gonzalo Borondo realitza una pintura mural de grans dimensions a la paret mitgera del carrer Arbonés, davant dels Jutjats.

Aquesta intervenció forma part dels projectes d’art urbà que des de l’Ajuntament de Manresa s’impulsen amb finalitat de cercar noves vies de participació ciutadana a través de l’art i l’urbanisme en diversos espais públics de la ciutat, volent reivindicar l’art urbà. Amb la voluntat d’explorar nous espais d’expressió artística i promoure l’eclosió de llenguatges lligats a l’anomenada “cultura urbana”. També es vol aconseguir fomentar la descoberta d’espais desconeguts o poc transitats, la valoració d’àmbits urbans en procés de degradació urbana al Centre Històric i l’apropiació social de l’espai públic com a escenari d’expressió i difusió artística.

Des del punt de vista del públic, es vol afavorir unes formes d’expressió artística destinades a la joventut, que normalment troben el seu espai al marge de les institucions i equipaments culturals, explorant noves vies de participació i de sensibilització cultural i artística. I, des del punt de vista de promoció de la ciutat, la intenció és afegir un nou centre d’interès cultural per atraure nous visitants.

L’artista

Gonzalo Borondo neix a Valladolid el 1989. Al cap de poc temps la família est traslladaria a Segovia, on va créixer i viure fins al 2033. Llavors, es traslladà a Madrid, on la seva connexió amb el grafit, l’activisme i els grups d’art alternatius es convertirien en una veritable escola per ell.

Va començar a treballar en l’espai públic impulsat pel desig d’afrontar una dimensió col•lectiva, explorant la relació complexa entre l’art i “el públic, primer amb un esperit polític i més tard amb un esperit més poètic.

Les seves obres solen ser fruit del diàleg amb el lloc i el context en el qual treballa en cada moment, des de la trobada amb la memòria i història dels llocs i persones: “el context crea l’obra, que canvia (amb) l’espai. Crea, així, projectes específic del lloc.

La base de la investigació artística de Borondo és l’experimentació, enfocada a expandir els recursos de la pintura a disciplines,  suports i pràctiques estètiques diverses. El cor de la seva poesia és buscar el sagrat i la natura subtil del psique humana.

Realitza pintures i instal·lacions d’art públic a tot el món (Estats Units, Índia, Europa…) i ha guanyat el Premio Arte Laguna (premi internacional d’art contemporani i disseny de Venècia) en l’apartat de “Land Art i Urban Art” el 2018.

L’heterogeneïtat de la seva obra fa difícil assignar-li un estil o un gènere concrets. Cada projecte suposa descobrir nous camins i assumir nous riscos. Malgrat tot, el què els unifica tots, com diu el propi artista, és la seva intenció de crear llocs, atmosferes, on pugui fer bategar l’espectador i vides de l’espai intervingut.

L’obra

Llegint una mica sobre la història de Manresa, i un cop aquí, a Borondo li ha interessat com la ciutat ha patit més d’una destrucció al llarg de la història i com s’ha anat reconstruint. Com la tendència humana és la de construir , reconstruir…

La notorietat d’alguns fets històrics de destrucció i reconstrucció l’ha captivat, com algun incendi, o com per exemple quan el segle XX algunes esglésies es van destruir, altres no, i des les que es van destruir algunes es van reconstruir, i altres no…

A partir d’aquesta història del lloc imagina una destrucció que no ha passat, que no ha existit, perquè de fet veiem i tenim al costat l’element que es destrueix en el seu projecte.

L’obra, amb un llenguatge poètic que no vol ser ni narratiu ni explícit, va avançant i hi voldria afegir algun altre element de la història de Manresa (potser la Llum?). Gonzalo no ho acaba des desvetllar…

Documents relacionats

  • imatge





Publicació original

L’artista Gonzalo Borondo pinta un mural de grans dimensions a Manresa
Etiquetat a:                            
A %d bloguers els agrada això: