la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estrenar el setembre de 2021 el grau d’Educaci Primria, que enguany tindr un centenar d’estudiants i s’impartir nicament en llengua catalana. Amb aquest grau, la UOC completa l’oferta que ja ofereix als futurs docents des de la fundaci de la Universitat i dels mateixos Estudis de Psicologia i Cincies de l’Educaci, fa 25 anys, i refora l’aliana amb el sistema universitari en la formaci del professorat des del comenament.
«La UOC t una llarga trajectria en formaci de docents», explica Teresa Guasch, directora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l’Educaci, Que destaca l’experincia de formaci acumulada i la recerca duta a terme a la Universitat com a elements clau per oferir un grau «innovador» i basat en l’«excel·lncia». Al llarg d’aquests 25 anys, ms de deu mil professors s’han format a les aules virtuals amb les ofertes acadmiques de la UOC vinculades a la formaci de professorat, com ara el segon cicle de la llicenciatura de Psicopedagogia o els msters universitaris de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, de Psicopedagogia o de Formaci de Professorat d’Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat, Formaci Professional i Ensenyament d’Idiomes, que comparteix amb altres institucions universitries.
Metodologia UOC per formar els mestres del futur
«Al pla d’estudis, hi hem integrat elements que ens ajudaran a desenvolupar les competncies necessries per als mestres del futur», afegeix Guasch, que incideix en aquesta necessitat d’evoluci dels temes perqu «els cent estudiants que al setembre comenaran els estudis s’incorporaran al mercat laboral d’aqu a cinc o sis anys».
«El nostre segell ser la metodologia, i hi afegirem el coneixement especfic de les competncies digitals», explica. Guasch insisteix que el model educatiu en lnia impulsat per la UOC est «consolidat» i ha demostrat «la consistncia, la qualitat i la capacitat d’adaptaci a l’actualitat». A ms, destaca que enguany s’ha verificat un nou pla d’estudis per al grau de Psicologia.
En aquesta mateixa lnia es mostra Antoni Badia, director del grau: «Hem tingut en compte la tradici i l’altssima qualitat en formaci de mestres que ja existien en el nostre sistema universitari, i les hem combinat amb el nostre model educatiu i amb les nostres senyes d’identitat i experincia». Badia explica que s’ha elaborat un pla d’estudis «amb una visi actualitzada de l’educaci», en qu l’escola no s aliena a la societat, sin una entitat integrada que es relaciona amb la resta d’agents socials fora i dins de l’aula. «Un mestre ha de ser conscient que l’educaci passa a tot arreu; l’escola s el lloc ms important, per ha d’estar interconnectada», defensa.
Una escola inclusiva i focalitzada en el coneixement i les competncies
El pla d’estudis inclou la formaci de mestres que concebin «una escola inclusiva en totes les categories humanes: des del tractament de gnere fins al respecte a les diferncies racials, culturals, de capacitats, etc.», explica Badia. «Volem que tota la nostra formaci faci possible un mestre sensible a l’equitat i molt competent en la igualtat d’oportunitats». El grau assumeix que, a les aules, tots els infants sn diferents i tenen necessitats diverses, «de manera que el mestre s’ha de preparar per garantir la progressi de tots ells», resumeix.
Un altre senyal d’identitat del nou grau de la UOC s una visi de l’educaci escolar altament focalitzada en el desenvolupament de competncies, com destaca Teresa Guasch. Badia complementa aquesta idea explicant que «el mestre ha de combinar tant la promoci del coneixement com el desenvolupament d’aquestes competncies en els seus alumnes. Aquest coneixement ha de ser gil i prctic, i ha de solucionar problemes a fi que l’alumne sigui competent i no es limiti a repetir el que ha aprs». El director del grau destaca els canvis que es viuran en l’educaci primria els prxims anys. El pla d’estudis inclou, per tant, una «reflexi profunda» sobre els objectius de l’educaci escolar en la societat actual i la formaci en el comproms tic i integrador del professorat.
Prctica i teoria, presencialitat i virtualitat
El grau no t dues fases diferenciades de teoria i prctica —part fonamental per a aquesta mena d’estudis universitaris—, assenyala Badia. «Inclou cinc prcticums que es reparteixen al llarg de tot el procs. Volem crear ponts entre les aules virtuals i les prctiques», declara. Guasch ratifica que les prctiques estan «integrades» des del comenament del grau perqu hi hagi «interconnexi» de continguts durant el pla d’estudis.
Actualment l’educaci no es pot concebre sense l’aportaci essencial dels avenos tecnolgics que han tingut lloc els darrers anys en aquest mbit. «La UOC n’s l’exemple ms clar», destaca Badia. Aquesta aportaci no s’ha de limitar nicament a l’s de «noves tecnologies» a l’aula. Per aix, els estudiants del grau d’Educaci Primria desenvoluparan una «visi mplia i crtica» sobre internet, la societat de la informaci i la comunicaci actual, i l’impacte de tot aix en la transformaci digital necessria de l’educaci, les escoles i les aules. En sintonia amb aquesta nova realitat, la titulaci universitria combinar l’s d’«entorns virtuals d’aprenentatge» i de «materials multimdia», i un nivell molt alt d’interacci educativa del professor amb els estudiants i dels estudiants entre si, amb prctiques presencials i amb un contacte estret amb els professionals de les escoles.
El grau d’Educaci Primria t 240 ECTS i una durada prevista de quatre anys en cas de dedicaci a temps complet. La finalitat principal del grau s formar professionals de l’educaci amb uns nivells molt alts de coneixements, competncies i actituds per exercir la professi de mestre d’educaci primria.
El curs 2021-2022 arrenca amb un centenar d’estudiants el setembre de 2021 i en llengua catalana, amb el requisit especfic de tenir la prova d’aptitud personal (PAP).
