La formació dels futurs mestres i la integració de les TIC a l’educació: anatomia d’un desencontre

S’analitza la repercussió de la formació inicial del mestre a la integració de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comuniació) a les aules de l’ensenyament obligatori d’Espanya. Per això s’estudien les possibilitats que ofereix la nova legislació sobre la formació del professorat en TIC, així com les dificultats amb què es pot trobar el seu desenvolupament, prestant especial atenció als coneixements i actituds dels estudiants de Magisteri. S’utilitzen les dades obtingudes de l’aplicació de cinc escales a una mostra de 863 estudiants de Magisteri de diferents campus: Percepció de Coneixements sobre TIC (PCTIC), Percepció de Coneixements sobre TIC aplicades a l’Educació (PCTIC-E), Escala de Ansietat cap als ordinadors, gust per l’ús d’ordinadors i actituds cap a l’ús de les TIC a les aules. L’existència de correlacions entre escales permet establir grups d’estudiants caracteritzats per les puntuacions preses de manera conjunta. Entre altres resultats es constaten els coneixements insuficients i les actituds, en molts casos negatives, dels estudiants, i es comprova que l’alumnat de Magisteri no està tan familiaritzat amb les TIC com es pensa. De fet, usuaris habituals de noves tecnologies ignoren el potencial didàctic i les possibles formes d’integració en els currículums de l’ensenyament obligatori. La possibilitat de considerar les TIC com a mitjans d‟expressió creativa, de participació democràtica, queda lluny de les percepcions dels actuals estudiants de Magisteri. Com a conclusió, es proposa una major incidència en la formació inicial dels mestres per aconseguir amb èxit la integració curricular de les TIC a l’educació bàsica, ja que és aquest el moment ideal per predisposar positivament els mestres cap a la integració curricular de les TIC i cap a l’alfabetització digital.

S’analitza la repercussió de la formació inicial del mestre a la integració de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comuniació) a les aules de l’ensenyament obligatori d’Espanya. Per això s’estudien les possibilitats que ofereix la nova legislació sobre la formació del professorat en TIC, així com les dificultats amb què es pot trobar el seu desenvolupament, prestant especial atenció als coneixements i actituds dels estudiants de Magisteri. S’utilitzen les dades obtingudes de l’aplicació de cinc escales a una mostra de 863 estudiants de Magisteri de diferents campus: Percepció de Coneixements sobre TIC (PCTIC), Percepció de Coneixements sobre TIC aplicades a l’Educació (PCTIC-E), Escala de Ansietat cap als ordinadors, gust per l’ús d’ordinadors i actituds cap a l’ús de les TIC a les aules. L’existència de correlacions entre escales permet establir grups d’estudiants caracteritzats per les puntuacions preses de manera conjunta. Entre altres resultats es constaten els coneixements insuficients i les actituds, en molts casos negatives, dels estudiants, i es comprova que l’alumnat de Magisteri no està tan familiaritzat amb les TIC com es pensa. De fet, usuaris habituals de noves tecnologies ignoren el potencial didàctic i les possibles formes d’integració en els currículums de l’ensenyament obligatori. La possibilitat de considerar les TIC com a mitjans d‟expressió creativa, de participació democràtica, queda lluny de les percepcions dels actuals estudiants de Magisteri. Com a conclusió, es proposa una major incidència en la formació inicial dels mestres per aconseguir amb èxit la integració curricular de les TIC a l’educació bàsica, ja que és aquest el moment ideal per predisposar positivament els mestres cap a la integració curricular de les TIC i cap a l’alfabetització digital.

Llegir menys