La floració d’algues pudents es dirigeix ​​a Florida


Aplicacions

07/04/2023
181 vistes
6 m’agrada

Una gran massa d'”algues” sargasses que envolten el golf de Mèxic aviat pot arribar a la costa oest dels Estats Units, prop de Florida, depenent de la combinació adequada de corrents i vent. La floració, que probablement sigui la més gran mai registrada, és tan gran que és visible des de l’espai.

El sargasso és una alga frondosa, sense arrels i flotant que s’enfila en grans estores flotants a la superfície de l’oceà. Es pot trobar al mar dels Sargassos i va ser escrit per primera vegada per Cristòfor Colom el 1492, que temia que el seu vaixell hi quedés atrapat.

El sargasso és un hàbitat important per a espècies marines que proporcionen aliment, refugi i zones de reproducció. Com la resta de vegetació marina flotant, absorbeix el diòxid de carboni atmosfèric, un important gas d’efecte hivernacle que contribueix a l’escalfament global, mitjançant la fotosíntesi i el converteix en carboni orgànic.

Mapa general de l’extensió Sargasum

Tanmateix, quan s’acumulen tones al llarg de les costes, es podreix, emetent toxines com el sulfur d’hidrogen que produeix una olor picant. Aquestes toxines poden causar mals de cap, irritació ocular i malestar estomacal, depenent de la quantitat. Els munts d’algues a les platges poden danyar els ecosistemes marins i interrompre l’esbarjo i la pesca, cosa que costa milions de persones a les comunitats.

El sargasso ha format grans floracions a l’oceà Atlàntic, i els científics segueixen les acumulacions massives des del 2011. Però la floració d’enguany podria ser la més gran que s’ha produït, abastant col·lectivament més de 8.800 km des de les costes d’Àfrica fins al golf de Mèxic i amb un pes de 10 milions de tones.

Com a part de la iniciativa Earth Observation Science for Society de l’ESA, l’ESA treballa juntament amb CLS-NovaBlue Environment per controlar Sargassum flotant mitjançant dades de satèl·lits d’observació de la Terra.

Aquests Imatges de Copernicus Sentinel-2 mostra el sargasso a uns 45 km de la costa oest de Guadalupe. La imatge de l’esquerra és una imatge en color real, mentre que la de la dreta s’ha processat mitjançant el canal d’infraroig proper per ressaltar el sargasso en vermell brillant.

Color veritableCanal infrarojo
La imatge de la dreta s’ha processat amb el canal d’infraroig proper de Copernicus Sentinel-2 per ressaltar Sargassum en vermell brillant.

A més, el Laboratori virtual oceànic, que permet als oceanògrafs descobrir els oceans del món, han estat monitoritzant el Sargassum. El laboratori virtual utilitza més de 350 conjunts de dades, dades de Copernicus Sentinel, mesures in situ i resultats de models numèrics per proporcionar una visió sense precedents dels nostres oceans i millorar la comprensió científica dels processos oceànics i costaners que condueixen al Sargassum que aviat podria afectar les costes de Florida.

Des de l’any 2011, s’ha observat un canvi en la densitat i en la mida dels nivells de Sargasum que es pot controlar des de l’espai de diferents maneres.

Les mesures de satèl·lit multiespectral de Sentinel-2 a una resolució de 10 m poden capturar l’extensió i l’evolució del cinturó de Sargassum que s’estén per l’oceà Atlàntic.

Aquestes es complementen amb mesures d’altímetre de radar Sentinella-3 i Satèl·lits Sentinel-6 que proporcionen accés als corrents oceànics geostròfics. Això vol dir que podem controlar tant la ubicació, la densitat i la mida de les estores de Sargasum com la trajectòria dels corrents oceànics que porten el Sargasum cap a l’oest, platges amenaçades al llarg dels Cayos de Florida, la península de Yucatán de Mèxic i el Carib oriental.

Corrents oceànics de l’Ocean Virtual Laboratory



Publicació original

La floració d’algues pudents es dirigeix ​​a Florida