L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) compta amb diversos investigadors que participen en la Col·laboració LST. Aquesta inclou a més de 400 científics i enginyers de 67 institucions diferents en dotze països. Els de l’IEEC es reparteixen entre l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC).
L’objecte detectat per l’LST-1 és el que es coneix com un Quàsar de Radi d’Espectre Pla o FSRQ (Quasar de ràdio d’espectre pla), un tipus d’AGN. Es tracta d’objectes molt lluminosos que es troben en els centres d’algunes galàxies, on un forat negre supermassiu s’empassa material del seu entorn, creant potents discos d’acreció i raigs de llum i partícules relativistes.
Només es coneixen nou quàsars a molt altes energies, i OP 313 n’és ara el desè. En general, els quàsars són més difícils de detectar que altres tipus d’AGN a energies molt altes. Això es deu tant a la lluentor del seu disc d’acreció, que afebleix l’emissió de raigs gamma, com al fet que estan més lluny. En aquest cas, OP 313 es troba a uns 8 mil milions d’anys llum de distància, el que el converteix en l’AGN més distant i la segona font més distant mai detectada a molt altes energies.
Com més distant és la font, més difícil és observar-la a energies molt altes a causa de l’anomenada Llum de Fons Extragalàctica o EBL (coneguda així per les seves sigles en anglès). L’EBL és el conjunt de llum emesa per tots els objectes fora de la Via Làctia que s’expandeix a través de múltiples longituds d’ona, des de llum visible, infraroja i ultraviolada. L’EBL interactua amb raigs gamma de molt alta energia, atenuant el seu flux i, per tant, dificultant la seva observació. Les característiques de l’LST-1, amb una sensibilitat optimitzada per al rang de baixa energia del CTAO, entre 20 i 150 GeV, on els raigs gamma es veuen menys afectats per l’EBL, van permetre a la Col·laboració LST ampliar l’estudi d’aquesta font a desenes de GeV per primera vegada.
La Col·laboració LST continuarà observant aquesta font amb l’LST-1 per ampliar el conjunt de dades i, així, obtenir una anàlisi més precisa que permeti als científics millorar la seva comprensió de l’EBL, estudiar els camps magnètics dins d’aquest tipus de fonts o aprofundir en física intergalàctica fonamental.
