[ad_1]
Graduats d’FP, fent la seva pràctica internacional a Hannover | Foto: Fundació FP Barcelona
Les organitzacions contracten persones flexibles, creatives, multiculturals, capaces de resoldre conflictes… Un seguit de competències transversals necessàries en una societat complexa i disruptiva, i que coincideixen amb bona part dels “valors” que assoleixen les persones quan fan una mobilitat. El fet més diferencial és viure una experiència humana integral, i millorar les competències lingüístiques.
El programa Erasmus +, de forma molt resumida, ofereix:
- A l’alumnat d’FP, pràctiques internacionals.
- A professorat d’FP i personal no docent, activitats de desenvolupament professional.
Amb és més que mobilitat:
- Permet crear associacions estratègiques amb organitzacions i empreses per establir relacions més sòlides amb el món laboral.
I, com la internacionalització és més que el programa Erasmus, hi ha aspectes que no s’han consolidat ni a la mateixa Universitat que cal que siguin estratègics per l’FP:
- Internacionalitzar els estudis per l’alumnat que no pot sortir.
- Internacionalitzar el centre en el seu conjunt.
L’objectiu 4 dels ODS-objectius de desenvolupament sostenible, ens diu que cal garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat.
El programa Erasmus + 2021-2027 es presenta com a més inclusiu i innovador, digital i ecològic. Planteja formats de mobilitat més flexibles i oportunitats per a grups més diversos d’alumnat.
L’alumnat que d’FP que fa una mobilitat té un percentatge d’inserció laboral que a dalt fins al 74% (el 20% continua estudiant i el 6% busca feina). (1)
Si volem parlar d’equitat i inclusió hem de plantejar com resoldre el tema de l’alumnat que no surt, de forma que un dels factors que més “suma” no sigui discriminatori.
En un món global, l’aprenentatge de competències internacionals permet a les persones una contribució vàlida a la societat, i ocupabilitat al llarg de la vida.
L’empenta que s’ha donat a la tecnologia en aquesta etapa COVID pot facilitar aquesta internacionalització.
Algunes idees:
- Impulsar la “internacionalització a casa”, que vol dir portar els beneficis de la internacionalització no només a l’alumnat no mòbil, sinó a tot el centre. Per tant desenvolupar les competències internacionals tractant-les al màxim dins les activitats educatives.
- Consolidar i ampliar les activitats fetes, de forma virtual, amb metodologies simulades: empreses internacionals simulades en els centres, fires, pràctiques…
- Planificar mobilitat i altres activitats en format “híbrid”.
- Arribar a acords amb empreses i institucions per tal que financin o cofinancin beques.
- Coordinar activitats amb Cambres de Comerç, Patronals… per tal d’incloure professorat i personal de gestió en programes tipus fent negocis, missions comercials. Així s’adquireixen competències internacionals que després es transfereixen a les aules i a tot el centre.
- Donar a conèixer els centres d’FP que poden ser referents internacionals, en àmbits concrets.
- I pensar més enllà dels Cicles de Grau Superior i dels de Grau Mitjà: PFI, certificats de professionalitat, formació ocupacional també s’han d’incloure en la internacionalització
I dos aspectes bàsics a considerar:
- Ajudar als centres en la gestió de la internacionalització (2).
- Insistir en el reconeixement de la formació (l’FP no té un “Pla Bolonya”), de forma que la part internacional vagi més enllà de les pràctiques.
Amaia Arrazola, coautora del llibre Coses que mai oblidaràs del teu Erasmus, diu que “com més lluny viatges, el món es fa més petit”. La major part de les persones no poden viatjar; hem de trobar alternatives creatives, innovadores d’assolir unes competències i experiència que marquen el futur.
(1) Xarxa FP Mobility Impact Study – Xarxa FP
(2) https://projectes.xtec.cat/mobilitatfp/
[ad_2]
Publicació original
