La nostra galàxia, la Via Làctia, es va començar a formar fa uns 12.000 milions d’anys. Des de llavors, ha anat creixent tant en massa com en mida a través d’una seqüència de fusions amb altres galàxies.
Potser el més emocionant és que aquest procés no ha acabat del tot, i utilitzant dades de La nau espacial Gaia de l’ESA, els astrònoms poden veure-ho tenint lloc. Això al seu torn permet reconstruir la història de la nostra galàxia, revelant l'”arbre genealògic” de les galàxies més petites que ha contribuït a fer de la Via Làctia el que és avui.
L’últim treball sobre aquest tema prové de Khyati Malhan, becari de Humboldt al Max-Planck-Institut für Astronomie, Heidelberg, Alemanya, i els seus col·legues. Junts, han analitzat dades a partir de Tercera publicació de dades inicials de Gaia (EDR3) buscant les restes de galàxies més petites que es fusionen amb la nostra. Aquests es poden trobar a l’anomenat halo de la Via Làctia, que envolta el disc d’estrelles més joves i la protuberància central d’estrelles més velles que comprenen les parts més lluminoses de la Via Làctia.
Quan una galàxia estrangera cau a la nostra, les grans forces gravitatòries conegudes com a forces de marea la separen. Si aquest procés va lentament, les estrelles de la galàxia que es fusionen formaran un vast corrent estel·lar que es pot distingir fàcilment a l’halo. Si el procés va ràpid, les estrelles de la galàxia que es fusionaran estaran més disperses per l’halo i no es veurà cap signatura clara.
Però la galàxia que es fusiona pot contenir més que només estrelles. També podria estar envoltat per una població de cúmul estel·lar globular i galàxies satèl·lits petites. Per tant, l’equip els va buscar a les dades de Gaia.
En total van estudiar 170 cúmuls globulars, 41 corrents estel·lars i 46 satèl·lits de la Via Làctia. Traçant-los segons la seva energia i impuls va revelar que el 25 per cent d’aquests objectes es divideixen en sis grups diferents. Cada grup és una fusió que té lloc amb la Via Làctia. També hi va haver una possible setena fusió a les dades.
Cinc s’havien identificat prèviament en estudis d’estrelles. Es coneixen com Sagitari, Cetus, Gaia-Sausage/Enceladus, LMS-1/Wukong i Arjuna/Sequoia/I’itoi. Però el sisè va ser un esdeveniment de fusió recentment identificat. L’equip l’anomenava Pontus, que significa el mar. En la mitologia grega, Pont és el nom d’un dels primers fills de Gea, la deessa grega de la Terra.
Basant-se en la forma en què Pontus ha estat separat per la Via Làctia, Khyati i els seus col·legues estimen que probablement va caure a la Via Làctia fa uns vuit a deu mil milions d’anys. Quatre dels altres cinc esdeveniments de fusió probablement també van tenir lloc durant aquesta època. Però el sisè esdeveniment, Sagitari, és més recent. Podria haver caigut a la Via Làctia en algun moment dels últims cinc o sis mil milions d’anys. Com a resultat, la Via Làctia encara no ha pogut interrompre-la completament.
Peça per peça, els astrònoms estan encaixant la història de la fusió de la Galàxia, i les dades de Gaia estan demostrant ser inestimables.
El 13 de juny de 2022, la missió Gaia emetrà el seu Comunicació de dades 3que proporcionarà informació encara més detallada sobre el passat, el present i el futur de la Via Làctia.
Descripció de la imatge:
Aquesta imatge mostra la Via Làctia tal com la veu Gaia. Els quadrats representen la ubicació dels cúmuls globulars, els triangles la ubicació de les galàxies satèl·lits i els punts petits són corrents estel·lars. Els punts i els quadrats de color porpra són objectes introduïts a la Via Làctia per la fusió de la galàxia del Pont.
Aquesta investigació de Khyati Malhan es va publicar a Revista Astrofísica. DOI: 10.3847/1538-4357/ac4d2a
