Formació 2020: en (bona) línia?


Enguany, la impossibilitat d’entregar la formació de manera presencial ha forçat a migrar o a adaptar a correcuita continguts i programes cap a les diverses opcions de formació en remot, virtual o en línia. Hem sentit a parlar dels problemes en l’àmbit docent, però què ha passat amb la formació no reglada? I especialment, què ha passat amb la formació a les organitzacions? Aquí no hi ha hagut una estratègia marc, ni directrius comunes ni experiències equiparables, així que cada organització ha seguit un camí diferent.

Durant 2020 hem viscut una forta dispersió d’actuacions en l’aprofitament de les possibilitats de la formació virtual. En un extrem trobem els que, amb major o menor encert, van decidir de primeres adaptar-se al nou context, impulsant diversos tipus de solucions formatives virtuals a l’inici de la pandèmia. Aquí van destacar els que venien amb els deures virtuals fets, que malauradament van ser els menys.

En l’altre extrem, veiem organitzacions que van aturar completament els seus plans formatius durant mesos i encaren el 2021 amb una insuficient preparació per abordar el doble repte d’allò que van deixar d’executar el 2020, al que s’afegeix el que han d’executar el 2021 amb moltes incerteses encara. Al mig, com és lògic, hi ha la gran massa que, tot i les diferents realitats, sembla més a prop del segon extrem que del primer.

“Es pot permetre perdre un any formatiu una societat com la nostra, que vol ser capdavantera, en un tema tan nuclear?”

Aquí sorgeix la qüestió clau: es pot permetre perdre un any formatiu una societat com la nostra, que vol ser capdavantera, en un tema tan nuclear? I per centrar-nos en les solucions, què hem de fer per no perdre ni un segon més en adaptar-nos?

Posaré èmfasi en les dues premisses amb les quals a principis d’abril de 2020 vam encarar la situació a Be-skiller, la branca de formació en línia de la nostra empresa, consultora de formació:

  1. Pensem i actuem com si el 2020 i el 2021 hagin de ser 100% en línia
  2. Focalitzem-nos en fer una entrega de qualitat a través de la facilitació virtual

Aquestes dues simples orientacions ens han ajudat molt com a empresa, però també han ajudat molt als nostres clients.

“Les organitzacions no estaven preparades per virtualitzar aquella part de la formació que requereix connexió síncrona, simultània”

La primera es relaciona amb l’actitud: no minimitzar la situació, no autoenganyar-nos veient aquesta crua realitat com quelcom conjuntural. Tenim prou informació per preveure que la situació va per llarg. A més, contra la creença que el 2020 ha estat un any nítidament disruptiu, soc de la creença que el que estem vivint és un any accelerador de tendències ja existents. El que hem vist és el cigne negre -un de debò!-, però tot i haver viscut moments disruptius, el que quedarà seran les grans tendències accelerades. I la més clara de totes elles sense dubte és un procés potenciador de la transformació digital on, el que havia d’ocórrer en cinc anys, ha passat en pocs mesos. I aquesta realitat és plenament aplicable a la formació.

La segona orientació -la facilitació virtual- posa focus en l’aptitud. Quasi la totalitat de les organitzacions tenien els seus programes en dues grans capses: la presencial, amb entrega síncrona en sala; i la virtual, amb formats asíncrons d’autoconsum. Però les organitzacions no estaven preparades per virtualitzar aquella part de la formació que requereix connexió síncrona, simultània. Aquelles parts de la formació que no es poden entregar de forma presencial, però que tampoc funcionen en format curs en línia.

“La facilitació virtual és una nova aptitud i habilitat que, ben treballada, obre tot un món d’oportunitats”

Aquí sorgeix una nova manera de formar, amb les seves claus, tècniques, secrets… Parlem de facilitació virtual com aquesta nova aptitud i habilitat que, ben treballada, obre tot un món d’oportunitats (envoltat de mites i creences limitants, la majoria errònies).

Moltes organitzacions estan veient els innumerables avantatges de la formació virtual (reducció de costos, de desplaçaments, escalabilitat, flexibilitat, seguretat…) i ja van en la bona línia, que no vol dir renunciar a la formació presencial, sinó garantir una formació virtual de qualitat. Ara toca que la resta assumeixin que, tant en el present més immediat com de cara al futur, les diferents solucions de formació en línia esdevindran majoritàries i, per tant, estratègiques. El 5G, la realitat augmentada, la intel·ligència artificial i d’altres grans tendències ja estan canviant el sector de la formació.

Com a societat no podem viure d’esquena a aquesta realitat ni postergar la necessària adaptació de la nostra oferta formativa ni un sol dia més.



Publicació original

Formació 2020: en (bona) línia?
× +info?
%d bloggers like this: