Els filòsofs Thomas Icard i Ray Briggs, del Departament de Filosofia de la Universitat de Stanford, han anunciat avui l’inici d’una investigació pionera que té per objectiu el desenvolupament d’un argument capaç de superar en contundència «una bona hòstia» i fins i tot « a un cop de puny a tota la cara». Hi ha, segons ells, vies per provocar un sever dany físic alterant amb la paraula estats mentals subjectius.
«L?objectiu no és la violència en si mateixa. Al contrari, busquem que, amb l’ús de la paraula, es pugui acovardir algú sense haver de fer servir els punys, fins i tot si aquest algú fa dos metres i té una massa muscular capaç d’enviar-te a l’hospital», comenta Briggs, admetent que aquest projecte «ve motivat per anys de menyspreu als empollons com nosaltres, anys d?ulleres trepitjades, de cotxes i d?abusos davant els quals qualsevol rèplica enginyosa es quedava curta».
«Si, amb un sil·logisme, poguessis rebentar algú i deixar-lo noquejat a terra, potser no m’haurien atracat sis vegades en menys d’un mes», assenyala Icard, insistint que «mai abans la comunitat de filòsofs s’havia bolcat així a un projecte de recerca».
Els pensadors creuen que és injust, per exemple, que una proposició com «l’ésser humà és finit i mortal» no el deixi a un tremolant, afligit d’un intens mal de cap o fins i tot sagnant. «És desproporcionat el dolor que sentim quan ens parteixen el nas d’un cop de puny i l’absoluta falta de reacció física quan ens assabentem que no viurem per sempre, o que els nostres éssers més estimats algun dia desapareixeran i no els veurem més», comenta Briggs. El problema, segons assenyalen ells, és «la distància entre els arguments abstractes i les connexions nervioses», cosa que es comprometen a resoldre «perquè, dient només tres o quatre coses ben dites, aquests assetjadors fills de puta se’n vagin a casa escaldats ».
