La nostra galàxia està envoltada de nombroses galàxies “satèl·lit”, la més gran el gran núvol de Magallanes (LMC). El LMC és una complexa barreja d’estrelles, gasos i núvols moleculars, i acull molts fascinants objectes i elements celestes, inclosa l’enorme i lluminosa regió de 30 Doradus, coneguda també com la nebulosa de la Taràntula. Aquesta nebulosa és la regió de formació estel·lar més vigorosa que es coneix a l’Univers local i prou brillant com per ser clarament visible des de l’hemisferi sud de la Terra a simple vista.
El LMC també alberga una característica anomenada “esperó de raigs X”. Format per gas tan calent que els seus àtoms constituents s’han dividit en partícules carregades (una forma de matèria coneguda com a plasma), l’esperó de rajos X és una gran estructura triangular extensa que es troba al sud de la nebulosa de la Taràntula i s’estén per gairebé la meitat del diàmetre del propi LMC. L’esperó emet rajos X molt més energètics del que normalment esperaríem del plasma d’una galàxia, i per això ha fascinat els científics que estudien el cosmos local.
Els investigadors han utilitzat ara Observatori de raigs X XMM-Newton de l’ESA per explorar l’emissió que flueix des de l’esperó de raigs X a diverses longituds d’ona. Troben que el gas que conforma l’esperó és molt més calent que el gas d’altres parts del LMC. És similar a les temperatures que es troben a la regió al voltant de la nebulosa de la Taràntula, que s’escalfa amb les nombroses estrelles joves i massives que es formen al seu interior. Tot i això, no hi ha signes de formació estel·lar, ja sigui passada o present, a l’esperó.
Què provoca, doncs, aquestes temperatures extremes? Els científics pensen que l’esperó és escalfat per dos núvols gegants de gas d’hidrogen fresc que estan en procés de xocar i escalfar el seu entorn durant el procés. Aquests núvols es mostren en aquesta imatge de la part sud-est del LMC en verd i vermell, amb la seva cartografia basada en dades combinades de la Austràlia Telescope Compact Array i Parkes 21 cm aixecament de bigues (tots dos CSIRO, Austràlia). Dades de raigs X de XMM-Newton: de la càmera europea d’imatge de fotons de la nau espacial, o ÈPICA – es mostra en blau i traça l’esperó de rajos X ja que es troba directament entre aquests dos núvols que xoquen. Els investigadors prediuen que l’esperó acabarà evolucionant cap a un viver estel·lar com el seu veí, la nebulosa Tarantula (vegeu la ubicació de la nebulosa a aquesta imatge).
A més, a la imatge es superposen dos conjunts de contorns: els contorns de color cian mostren l’emissió de monòxid de carboni dels núvols moleculars, que són regions d’alta densitat que alberguen noves regions de formació d’estrelles (basades en dades del telescopi NANTEN de 4 m, situat a Las Observatori Campanas a Xile i operat per la Universitat de Nagoya, Japó). Mentrestant, els contorns magenta realitzen un seguiment de l’emissió de ‘H-alfa’: taques d’hidrogen on la radiació entrant d’estrelles massives ha provocat la pèrdua d’electrons del gas (basat en dades de H-alfa de l’enquesta de la línia d’emissió de núvols de Magallanes, obtinguda pel Cerro Tololo Observatori Interamericà a Xile).
La imatge mostra un tros de cel centrat en una ascensió dreta (RA) d’aproximadament 5h37m00s i una declinació (desembre) d’aproximadament -69 ° 30’00 ”a -70 ° 00’00”. Aquest sistema de coordenades celestes s’utilitza per identificar ubicacions a l’espai, sent Dec i RA similars a la latitud i la longitud terrestres, respectivament.
