La missió conjunta europeu-japonesa BepiColombo va capturar aquesta visió de Mercuri l’1 d’octubre de 2021 quan la nau volava més enllà del planeta per fer una maniobra d’assistència per gravetat.
La imatge va ser presa a les 23:44:12 UTC per la càmera de control 2 del mòdul de transferència de mercuri, quan la nau es trobava a uns 2418 km de Mercuri. L’aproximació més propera d’uns 198 km es va produir poc abans, a les 23:34 UTC. En aquesta visió, el nord es troba cap a la part inferior dreta. Les càmeres proporcionen instantànies en blanc i negre amb una resolució de 1024 x 1024 píxels.
La regió que es mostra forma part de l’hemisferi nord de Mercuri, incloent Sihtu Planitia que ha estat inundada per laves. Una zona rodona més llisa i lluminosa que el seu entorn caracteritza les planes al voltant del cràter Calvino, anomenades planes Rudaki. També es veu el cràter Lermontov de 166 km d’amplada, que té un aspecte brillant perquè conté trets exclusius de Mercuri anomenats “buits” on elements volàtils s’escapen a l’espai. També conté un respirador on s’han produït explosions volcàniques. BepiColombo estudiarà aquest tipus de trets una vegada en òrbita al voltant del planeta.
Més endavant, es proporcionaran més detalls i imatges.
La maniobra d’assistència per gravetat va ser la primera de Mercury i la quarta de nou flybys en general. Durant el seu viatge de set anys al planeta més petit i més interior del sistema solar, BepiColombo fa un sobrevol a la Terra, dos a Venus i sis a Mercuri per ajudar a dirigir-se cap a l’òrbita de Mercuri el 2025. El mòdul de transferència de mercuri porta dos orbitadors científics : Orbitador planetari Mercury de l’ESA i Orbitador magnetosfèric Mercuri de JAXA, que a partir d’òrbites complementàries estudiarà tots els aspectes del misteriós Mercuri des del seu nucli fins als processos superficials, camp magnètic i exosfera, per comprendre millor l’origen i l’evolució d’un planeta proper a la seva estrella mare.
