06/07/2022
818 vistes
5 agrada
Amb temperatures de l’aire superiors als 10 °C per sobre de la mitjana de l’època de l’any a algunes parts d’Europa, Estats Units i Àsia, el juny de 2022 ha baixat com a rècord. La por és que aquestes onades de calor extremes de principis de temporada siguin un tast del que aviat podria ser la norma a mesura que el canvi climàtic segueix arrasant. Per als que estan a les ciutats, la calor es dissipa més lentament creant “illes de calor urbanes”, que fan que la vida quotidiana sigui encara més difícil.
Un instrument, transportat a l’Estació Espacial Internacional, ha capturat els recents extrems de temperatura de la superfície terrestre d’algunes ciutats europees, com ara Milà, París i Praga.
Tot i que aquestes imatges ofereixen poc consol directe per a aquells que pateixen la càrrega de la calor, ajuden proporcionant informació geoespacial per mitigar els efectes de les onades de calor en el futur mitjançant la planificació i la gestió dels recursos hídrics de manera més eficient.
Per a l’ESA, aquest instrument en particular, que s’anomena ECOSTRESS i és propietat del Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA, és important perquè està ajudant en el desenvolupament d’un nou satèl·lit Copernicus Sentinel: la missió de monitorització de la temperatura de la superfície terrestre (LSTM).
L’ESA està utilitzant l’instrument per simular les dades que finalment seran retornades per LSTM, que proporcionarà mesures sistemàtiques de la temperatura de la superfície terrestre, prometent ser un canvi de joc per als urbanistes i els agricultors, per exemple.
Les dues agències espacials estan treballant estretament per aprofitar al màxim les dues missions d’una manera sinèrgica, inclosa la JPL. Biologia i Geologia de la superfície missió.
De fet, aquesta col·laboració forma part de l’objectiu general de treballar junts per liderar una resposta al canvi climàtic: l’Acord marc NASA-ESA per a una associació estratègica en ciència del sistema terrestre, que va ser signat recentment.
El món ja s’ha escalfat uns 1,1 °C des que va començar l’era industrial i es preveu que les temperatures continuïn augmentant a menys que es redueixin dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Les onades de calor semblen augmentar en freqüència, intensitat i durada a causa del canvi climàtic induït per l’home. El juny ha estat un dur recordatori del que hi ha a la botiga.
Durant diversos dies consecutius a mitjans de juny, moltes ciutats europees van suportar temperatures de l’aire superiors als 40 °C.
Europa no ha estat l’únic que ha patit aquest juny. Tòquio, al Japó, va augmentar les temperatures de l’aire per sobre dels 35 °C durant cinc dies consecutius, la qual cosa la va convertir en la pitjor cursa documentada de calor al juny des que es van registrar els registres el 1875. Als EUA, el 15 de juny, gairebé un terç de la població estava sota algun tipus d’avís de calor.
Les imatges de la ciutat mostren les temperatures de la superfície terrestre a Milà, París i Praga el 18 de juny a primera hora de la tarda. Com a comparació, la missió Copernicus Sentinel-3 va prendre una visió més àmplia de la temperatura de la superfície terrestre a gran part d’Europa el 18 de juny, una mica abans del dia.
La diferència, però, no es tracta realment de l’hora del dia en què es va capturar la imatge, sinó de la importància de la diferència de resolució. Les imatges ECOSTRESS ofereixen molts més detalls que els de Sentinel-3, i és aquest nivell de detall el que s’aconseguirà amb la nova missió Copernicus LSTM, augmentant la resolució espacial en un factor 400.
Val la pena assenyalar la diferència entre la temperatura de l’aire i la temperatura de la superfície terrestre. La temperatura de l’aire, donada a les nostres previsions meteorològiques diàries, és una mesura de la calor que està l’aire sobre el terra. En canvi, la temperatura de la superfície terrestre és una mesura de la calor que se sentiria la superfície real al tacte.
Els científics controlen la temperatura de la superfície terrestre perquè la calor que surt de la superfície de la Terra influeix en els patrons meteorològics i climàtics. Aquestes mesures també són especialment importants per als agricultors que avaluen la quantitat d’aigua que necessiten els seus cultius i per als urbanistes que busquen millorar les estratègies de mitigació de la calor, per exemple.
La calor extrema pot ser fatal. Els habitants de les ciutats són especialment susceptibles a causa de l’efecte illa de calor urbana, que augmenta la calor en comparació amb el camp on hi ha més vegetació.
Les illes de calor urbanes es produeixen quan la coberta natural del sòl, com ara la vegetació, es substitueix per denses concentracions de paviment, edificis i altres superfícies que absorbeixen i retenen la calor.
Les imatges de dalt mostren clarament la calor que estava la superfície a les zones urbanitzades de les ciutats, però també mostren clarament l’efecte de refredament dels parcs, la vegetació i l’aigua.
Glynn Hulley, de JPL, va dir: “ECOSTRESS continua imaginant l’impacte de la calor extrema a les ciutats de tot el món, incloses les recents onades de calor que van batre rècords tant a Europa com als EUA. Aquestes dades es poden utilitzar per identificar punts calents, regions vulnerables i avaluar els impactes de refrigeració dels enfocaments de mitigació de la calor”.
Benjamin Koetz de l’ESA va dir: “L’instrument està demostrant ser extremadament valuós per ajudar-nos a desenvolupar i preparar-nos per a la missió europea LSTM, que oferirà dades de temperatura de la superfície terrestre amb una resolució similar, de 50 m.
“L’objectiu principal de LSTM, previst per a la seva posada en marxa a finals de la dècada, és respondre a les necessitats dels agricultors europeus per fer que la producció agrícola sigui més sostenible a mesura que augmenta l’escassetat d’aigua, ajudant així els agricultors a obtenir més “collita per la gota”.
“No obstant això, és evident que tots estem vivint més onades de calor i que LSTM també serà important per ajudar les autoritats a abordar el greu problema de les illes de calor urbanes mitjançant el seguiment dels microclimes de la ciutat”.