Simulació de la combustió durant la reentrada atmosfèrica d’un dels elements més voluminosos a bord d’un satèl·lit típic mitjançant un túnel de vent de plasma.
Aquest mecanisme d’accionament de matriu solar (SADM) té la tasca essencial de mantenir les ales solars d’un satèl·lit entrenades al Sol, mantenint les operacions de la missió.
Però la seva naturalesa voluminosa presenta un problema pel que fa a les directrius sobre residus espacials. Quan una nau espacial torna a entrar de manera incontrolada, l’operador de la nau espacial ha de demostrar que el risc de sinistralitat terrestre que representa el seu satèl·lit és inferior a 1 de cada 10.000.
Així, l’any passat, el fabricant de SADM Kongsberg Defence & Aerospace (KDA) va iniciar una investigació recolzada per l’ESA, Hyperschall Technologie Göttingen GmbH (HTG) i el Centre Aeroespacial Alemany (DLR) per demostrar la “desmisibilitat” d’un dels seus productes per satèl·lit.
Van començar modelant aquesta reentrada mitjançant els dedicats de l’ESA SCARAB Programari (Spacecraft Atmospheric Reentry and Aerothermal Break-up) i recursos comparables, ajustant el SADM canviant un cargol a alumimium de punt de fusió inferior per promoure una ruptura anterior i a més altitud.
Llavors, el seu model de programari es va comparar amb la realitat observada, fonent un model SADM real dins de les DLR Túnel de vent de plasma LK3 a Colònia. Gas escalfat per arc a la cambra de proves que aconsegueix velocitats de diversos quilòmetres per segon, reproduint les condicions de reentrada.
Després de l’avaluació dels resultats, HTG va continuar construint un model de SADM mitjançant ESA DRAMA Eina de programari (Avaluació de riscos i anàlisi de mitigacions), que estarà disponible per a altres usuaris de DRAMA en el futur.
Per llegir més detalls sobre el programa de prova, feu clic a aquí. Per veure una versió completa del vídeo del túnel de vent de plasma, feu clic a aquí.
Com a part d’un esforç més gran anomenat CleanSat, l’ESA està desenvolupant tecnologies i tècniques per garantir que els futurs satèl·lits amb òrbita baixa es dissenyin d’acord amb el concepte de “D4D” – Disseny per a la mort.
