L’astronauta de l’ESA Samantha Cristoforetti està tot somrient després d’arribar a Colònia, Alemanya, menys d’un dia després de sortir de l’Estació Espacial Internacional.
En declaracions als mitjans de comunicació, va dir: “Estic contenta de tornar i agraïda per aquesta increïble oportunitat. Tinc moltes ganes d’estar amb els meus éssers estimats ara i també de continuar els experiments científics durant la fase posterior al vol”.
Samantha i els seus companys de tripulació de l’Expedició 67/68, els astronautes de la NASA Kjell Lindgren, Bob Hines i Jessica Watkins es van desacoblar de l’Estació Espacial el 14 d’octubre a les 18:05 CEST.
Després d’una sèrie de cremades, el Crew Dragon Freedom de SpaceX que transportava Crew-4 va entrar a l’atmosfera terrestre i va desplegar paracaigudes per a un aterratge suau en aigua. Van esquitxar a la costa de Florida gairebé cinc hores més tard, a les 22:55 CEST.
El viatge no s’havia acabat per al ‘retorn directe’ de Samantha. Va pujar a un avió des de Florida fins a Colònia, Alemanya, seu del Centre Europeu d’Astronautes i les instal·lacions d’envihab de German Aerospace Cetner (DLR) on els astronautes de l’ESA són monitoritzats després de la seva residència espacial.
Durant la missió Minerva, Samantha va registrar 170 dies més a l’espai, la qual cosa va fer que el seu temps acumulat fora del planeta a 369 dies. Durant aquest temps, va donar suport a nombrosos experiments europeus i molts més experiments internacionals en microgravetat.
Entre els aspectes més destacats de la seva missió es troben la primera caminada espacial de Samantha amb un vestit d’Orlan, equipant el Braç Robòtic Europeu al costat d’Oleg Artemyev; assumir el paper de comandant de l’estació espacial com a cinquena i primera dona europea, per ocupar la posició de lideratge; i esdevenir el primer astronauta a portar la seva comunicació científica a TikTok. Llegeix més records de la missió Minerva aquí.
Les missions a l’Estació Espacial Internacional com Minerva són una part important del programa d’exploració Terrae Novae de l’ESA que ens portarà a la Lluna i Mart. Llegeix més sobre la visió de l’ESA aquí.
