Una foto de fa uns anys: reivindicació al carrer demanant més professorat pel CFA Girona
Fa pocs dies va publicar-se un llibre de divulgació sobre els 40 anys d’educació d’adults a les comarques gironines, La força del coneixement, resultat de la col·laboració entre la Mai Garcia (pedagoga i psicopedagoga) i en Sebas Parra (mestre jubilat i exdirector de l’escola d’adults de Salt). A partir de notícies i opinions publicades a la premsa, vol recuperar un fragment de memòria crítica de les lluites pel dret de tota persona adulta a l’educació. El seu contingut ens serà de gran ajuda com a fil conductor d’un fet concret que tot seguit relatem i denunciem.
Al mateix temps que surt el llibre i en plena pandèmia, ens assabentem d’una mala notícia per a l’educació d’adults: el Departament d’Educació obre un expedient sancionador per falta greu a la directora de l’escola d’adults de Girona-CFA Girona, i ara proposa defenestrar-la. Sense cap més informació ni avisos previs per part d’Inspecció ni per part del Director d’Educació dels Serveis Territorials (SSTT) a Girona –aquí es cau en un defecte de forma administratiu–, i a partir d’un informe fet per Inspecció, amb el beneplàcit de la Coordinadora d’adults i del Director dels SSTT a Girona, se li obre un expedient i es proposa una sanció de destitució. El motiu? Haver cedit gratuïtament una aula del centre unes hores a la setmana a l’alumnat de proves d’accés a la universitat per preparar-se la part específica de ciències amb una professora externa. Tot això sense perjudici ni benefici econòmic per l’escola. Aquesta cessió era una decisió presa per anteriors equips directius i els SSTT a Girona n’eren coneixedors; l’actual directora del CFA Girona, que va accedir al càrrec el curs 2018-19, hi va donar continuïtat.
La falta de compromís del Departament, que deixava desatesa aquesta preparació, havia estat denunciada permanentment en diferents espais (administratius, sindicals i parlamentaris). L’informe de la inspecció se sosté en paràmetres més controladors que no pas orientadors, i denota un desconeixement total, tant del procés històric del que ha significat la preparació de les proves d’accés a la universitat a les escoles d’adults de les nostres comarques des que es va iniciar a Salt l’any 1985, com de les diferents actuacions dels equips directius per suplir aquesta mancança. Per tant, el contingut de l’informe és intencionat, esbiaixat i descontextualitzat, i la sanció proposada, absolutament desproporcionada i injusta. L’escola d’adults de Salt, primer, i la de Girona, després, han buscat fórmules per poder impartir les matèries específiques: si no podien reconvertir hores lectives ho havien de fer amb professorat extern. Des d’aquests centres, i des de molts altres, s’ha exigit reiteradament al Departament la necessitat que la part específica es reconegui dins l’oferta formativa de l’educació d’adults de manera gratuïta. I gràcies a la col·laboració que els dos centres han tingut amb la UdG s’ha pogut afrontar amb dignitat la seva preparació. Bé, aquest és el motiu de la proposta de sanció a la directora del CFA Girona. I curiosament no és fins al curs 2019-2020 que el Departament resol que les escoles d’adults de Catalunya comptin amb hores per impartir-les; el reconeixement arriba tard.
Similituds entre l’escola d’adults de Salt* i de Girona
Les coincidències entre els dos casos, el de Salt i el de Girona, són destacables. Recordem tan sols que el curs 2005-2006 a l’escola d’adults de Salt es va defenestrar l’equip directiu perquè discrepava en la política i les necessitats educatives que eren urgents per al poble. De manera que tots els esforços –notables i reconeguts arreu– i el bagatge en matèria de renovació pedagògica i les iniciatives per millorar l’accés a l’educació de tothom no van rebre el suport que necessitaven i pretenien, sinó tot al contrari. En el capítol 9 del llibre La força del coneixement, que és titula La defenestració de l’equip directiu de Salt (2005-2006) i la futura solitud de Girona, en Sebas Parra ja explica que a les terres gironines la supervivència de l’eix alternatiu Salt-Girona representava una anomalia que calia afrontar. I bé que l’han afrontat perquè les dues escoles han patit defenestracions de les seves direccions en temps diferents. I de manera insòlita, el que no havia aconseguit el sistema en l’etapa de governs més conservadors hereus del franquisme, ho va aconseguir, en el cas de Salt, el “govern catalanista i d’esquerres” del tripartit i en el de Girona, ho pretén el “govern catalanista i republicà “ del binomi independentista. Tots dos fets coincideixen amb ERC al capdavant del Departament d’Educació.
Les dues escoles –Salt i Girona– han estat incompreses, s’han sentit desateses en les seves reivindicacions i han destapat les vergonyes de les diferents administracions. A totes dues les uneixen similituds en el seu recorregut de pràctica educativa. Anem a ressaltar-ne algunes:
– Dues escoles dolgudes pel tracte permanent que se’ls donava des del Departament i des del SSTT de Girona. S’ha reconegut arreu la seva bona pràctica en l’àmbit de l’acollida, la formació i l’educació d’adults: el Pla Local de Formació de Salt-Fem un Salt Solidari, l’Acord Escola d’adults de Girona i l’Escola Taller de Girona, les primeres experiències en l’alfabetització i en la particular lectura de Paulo Freire, l’acollida i la formació inicial en el marc de l’educació intercultural, el treball de barris a Girona, els reconeixements i guardons externs com els premis de l’ADAC per la tasca a la normalització de la llengua catalana i de l’Associació ‘Mestres 68’ pel reconeixement a la tasca desenvolupada en el món de l’educació, les campanyes de solidaritat i cooperació amb Nicaragua, Bòsnia, Palestina…
– Dues escoles que sempre han posat per davant el seu servei públic. Han promogut i encapçalat ensenyaments, metodologies innovadores i impulsat plans locals comunitaris que han estat ignorats pel Departament d’Educació. Han fet de l’ensenyar un compromís, una activitat ideològica i dialògica, i de l’espai, una escola alliberadora cercant la transformació social.
– Dues escoles que no encaixen amb l’ordre educatiu de l’administració perquè mai han volgut caure ni en l’academicisme, ni en l’educació bancària, ni estar al servei del sistema. Tot al contrari, han practicat una reflexió crítica de la pràctica educativa, han treballat convençudes que es pot transformar la societat a través d’un projecte politicoeducatiu i fer front als analfabetismes.
– Dues escoles que han denunciat dèficits crònics, especialment manca de professorat i personal administratiu i d’espais, i una manca d’atenció pedagògica i política. Des del Departament, i en concret des dels SSTT a Girona, no han tolerat les veus crítiques. Tan sols feu una ullada a l’hemeroteca recollida pels autors del llibre abans citat, on trobareu notícies que reflecteixen com es denuncien aquestes mancances al llarg d’aquests anys.
Per tant, les persones sotasignades no podem quedar-nos quietes, no podem permetre una nova injustícia. Ho hem de combatre públicament, ser crítiques i actuar. El Departament d’Educació no pot ensopegar amb la mateixa pedra dues vegades, políticament ha d’arxivar aquesta proposta de sanció. Si no és així, la possible defenestració de la directora de Girona serà l’últim episodi previ a la “normalització” definitiva de l’educació de persones adultes gironines. Tot el nostre suport a la directora, al claustre i al Consell Escolar de l’escola d’adults-CFA Girona.
Sotasignats a títol individual
Montserrat Agustí (mestra de Formació Persones Adultes-FPA), Pere Albertí Serra (regidor Aj. Girona), Pep Aparicio (professor de FPA i de l’Institut Paulo Freire ), Cristina Andreu (educadora social i regidora Aj. Girona)), Anna Barbany (mestra de FPA), Josep Manel Barbero (professor Treball Social), Joan Manel Barceló (antic professor i director d’IES), Xavier Besalú (mestre, pedagog de la UdG i del Nucli Paulo Freire-NPF), Miquel Blanch (mestre de FPA i del NPF), Eli Boix (mestra), Lluís Bosch Martí (Artista), Anna Bosch (infermera), Jeremy Buck (professor d’INS i membre de l’Espai Antiracista), Pep Caballé (dissenyador infogràfic), Núria Calatayud (mestra de FPA), Fran Calvo (educador social, psicopèdagog i profesor de la UdG), Josep Callís (mestre, coordinador grups “a+a+ Catalunya” i del NPF), Mia Camps (mestra), Llorenç Carreras (mestre i dinamitzador cultural), Xavier Casademont (professor de la UdG), Empar Casanova (mestra), Elisabet Castanyer (treballadora administrativa), clara Castrillo (professor), Joan Colomer (mestre de FPA i del NPF), David Curiel (Sindicalista), Mauro C. Moschetti (investigador de la UdG), Josep Lluís del Alcázar (Sindicalista i de LI), Alfons Enrique (representant dels treballadors/es de CCOO), Carlos Estríngana (treballador d’hoteleria i de la Cup), Margarida Falgàs (mestra), Jordi Feu (Professor de la UdG i director de la Càtedra de Renovació Pedagògica), Concepció Furcarà (mestra), Ángel González (treballador Telefònica i de CCOO), Toni Granados (treballador químic i de la COS), Anna Guardiola (mestra de FPA), Anna Hernández (mestra), Vicenç Huedo (artista i professor d’art), Joan Sebastià Jordana (mestre i d’USTEC-STEs), Lola López (assessora laboral), Dolors Magret (mestra de FPA), El meu marquès (pedagog i del NPF), Neus Martín (professora d’IES), Cristina Mas (Periodista), Isabel Masgrau (mestra), Jordi Mata (jubilat), Manel Mesquita (periodista- Santa Eugènia de Ter), Puri Molina (mestra i psicopedagoga), Àngela Mollera (mestra), Onia Mulero (mestre i delegat sindical), Ma Concepció Nadal (mestra), Delfí Nierga (Prejubilat), Marcela Otárola (Gestora cultural), Isaac Padrós (President de Multicapacitats), Josep Miquel Palaudarias (pedagog i del NPF), Teresa Parés (mestra de FPA), Pilar Parra (infermera), Sebas Parra (mestre de FPA i del NPF), Laia Pelach (educadora social i regidora a l’Aj de Girona), Pietat Pérez (mestra), Jordi Planas (Agenda llatinoamericana), Rosa Ribas (mestra), Toni Ruiz (exdirector de l’Escola Taller de Girona), Benet Salellas (advocat), Angi Salazar (treballadora Administració Pública), Antonia Salazar (professor), Frederic Salvà (Pensionista), Pepa Sanchez (dissenyadora gràfica), Ibrahima Sano (exalumne i treballador sector neteja), Lídia Sau (mestra), Carles Serra (professor UdG, Director del departament de Pedagogia de la UdG), Dolors Serra (regidora a l’Aj Girona), Narcís Serra (mestre de FPA), Mostafa Shaimi (professor UdG i Espai Antiracista), Pere Soler (Pedagogia de la UdG i de l’NPF), Juli Suàrez (Cineasta), Saady Suazo (exalumne i de l’ASC d’Hondures), Joan Surroca (educador), Guillem Terribas (llibreter), Xavier Uriarte (metge), Mariona Valldepérez (mestra), Joan Vergés (director de la Càtedra Ferrater Mora), Agnès Vila (mestra de FPA), Montserrat Vilà (Degana Facultat Educació i Psicologia), Joaquim Vilar (professor de Llengua de Secundària)
Sotasignats com a col·lectius, entitats i organitzacions:
AEPCFA-Girona, Ajuda Obrera a Bòsnia, Associació La Guerrilla Comunicacional, Associació Xangara, Associació Social i Cultural d’Hondures, Ateneu Eugenienc, CCOO-Educació a les comarques gironines, CGT-Ensenyament, Coordinadora d’ONG Solidàries, Espai Antiracista Salt-Girona, Fundació SERGI, Guanyem Girona, Institut Paulo Freire, Lluita Internacionalista, Mancomunitat Santa Eugènia – Can Gibert, Mesa de l’Educació de persones adultes de Catalunya, Nucli Paulo Freire de la UdG, USTEC-STEs
* Sempre ens referim al període comprès des dels seus inicis fins la defenestració de l’equip directiu, quan era Sebas Parra director i Joan Colomer cap d’estudis. Llegiu L’escola d’adults de Salt: una mirada apassionada, d’en Sebas Parra.
