08/04/2021
474 vistes
17 m’agrada
El volcà Etna d’Itàlia, el volcà més actiu d’Europa, ha estat recentment en forma explosiva, amb 17 erupcions en menys de tres mesos. Els instruments a bord de tres satèl·lits diferents que orbiten al voltant de la Terra han adquirit imatges de les erupcions, que revelen la intensitat dels episodis eruptius de font de lava, coneguts com a paroxismes.
Situat a la costa est de Sicília, l’Etna és un dels volcans més actius del món. Les seves erupcions es produeixen al cim, on hi ha quatre cràters: el Voragine i el Bocca Nuova, formats el 1945 i el 1928 respectivament, el cràter del nord-est, el punt més alt de l’Etna (3330 m) i el cràter del sud-est, que recentment ha estat el el més actiu dels quatre.
A partir de Febrer de 2021, el cràter del sud-est va produir una sèrie d’intenses fonts de lava que van acolorint el cel nocturn de tons ataronjats i vermells. Al llarg de les setmanes següents, el volcà va produir fonts de lava que arribaven a 1,5 km.
Aquestes espectaculars explosions són de les més altes observades al cràter del sud-est en les darreres dècades. En el passat, les fonts de lava que arribaven a la mateixa alçada només es van observar al cràter Voragine al desembre del 2015, amb fonts de lava de més de 2000 m.
Diferents satèl·lits porten diferents instruments que poden proporcionar una gran quantitat d’informació complementària per entendre les erupcions volcàniques. Un cop comença una erupció, els instruments òptics poden capturar els diversos fenòmens que s’hi associen, com ara colades de lava, corrents de fang, fissures del terreny i terratrèmols.
Les imatges següents mostren les darreres activitats que s’estan realitzant al volcà. Les imatges, capturades pel Copernicus Sentinel-2 i Missions Sentinel-3, s’han processat mitjançant la banda d’infrarojos d’ona curta per mostrar l’activitat en curs al cràter. Es poden veure plomes de fum bufant cap a l’est cap a la ciutat de Giarre.
Els sensors atmosfèrics dels satèl·lits també poden identificar els gasos i aerosols alliberats per l’erupció, així com quantificar el seu impacte ambiental més ampli. La imatge següent, captada pel Satèl·lit Copernicus Sentinel-5P, mostra les concentracions de diòxid de sofre visibles que viatgen cap al sud cap a Líbia. El diòxid de sofre s’allibera d’un volcà quan el magma està relativament a prop de la superfície.
Després d’una setmana aproximadament de calma, el cràter sud-est de l’Etna es va tornar a despertar el matí del 31 de març amb una forta explosió cap a les 07:00 CEST, seguida de diversos cops de cendra i lava.
Segons l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia a Itàlia (INGV), l’activitat explosiva va augmentar a la tarda i durant la nit amb lava que fluïa cap al Valle del Bove, amb fluxos més petits que avançaven cap al sud. A dia d’avui, l’activitat al cràter del sud-est es manté tranquil·la.
