Sembla que la ciència està cada cop més a prop de revelar el perquè de l’existència de gent a qui no agrada el futbol. Encara que sempre s’ha cregut que aquest desaferrament respecte a l’esport nacional té a veure amb certes ínfules relacionades amb el sentiment de superioritat, un estudi de la Universitat de Navarra presentat aquesta setmana ha revelat que els nens que reben una mitjana de sis pilotes diàries al esbarjo acaben desenvolupant una mena de fòbia a l’esport rei que es manté en l’adultesa.
Els experts recomanen evitar o reduir, en la mesura del possible, les pilotes als patis de les escoles. Per això, suggereixen que «els putos nens dels collons que envaeixen tot l’espai de l’esbarjo i arraconen la resta per dedicar-se a aquest esport, com si fos l’única puta activitat de lleure possible, disposin d’un recinte independent, apartat de la resta i convenientment delimitat», en paraules de Marco Domínguez, psicòleg infantil amb una cicatriu a la cella.
Domínguez insisteix en la necessitat de deixar «que els alumnes interessats en altres opcions d’esbarjo sentin que a la societat hi ha també espai per a ells, i no només un espai físic sinó també mental, al marge de les putes converses de merda sobre tal o qual partit que no tenen el més mínim interès per a algú que veu la vida com alguna cosa més que una puta pilota de merda».
Entre les recomanacions, l’informe inclou la de «reduir la presència del futbol a l’entorn infantil perquè l’esport s’introdueixi de manera més gradual i natural, evitant sobreexposicions traumàtiques». Segons els experts, «no és sa que un nen de deu anys sàpiga què és el Getafe».
